El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) apareix aquí amb uns amics en una petita celebració al menjador del seu pis de la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet, als baixos del núm 40, segurament relacionada amb l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers, amb llibret bassat en la obra homònima de Josep Mª de Sagarra. Ventura passa el seu braç per sobre de Jaume Tribó i Segalés, mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu i gran coneixedor de l'òpera i de la història i el devenir quotidià d'aquest important temple barceloní de la lírica. Tribó va debutar al Liceu, precisament, fent d'apuntador en aquesta òpera, fet que ell sempre recorda amb molta estimació, perquè, com era en català, la persona que llavors assumia les tasques de "suggeritore" al Liceu, com s'anomena aquesta feina en italià, no ho va poder fer perquè no coneixia l'idioma. L'empresari Pàmies va quedar tant satisfet amb la seva feina que va entrar a formar part de la plantilla del teatre, on hi és encara desenvolupant molt competentment la seva tasca, que ha estat i és celebrada per tohom, sobretot, és clar, pels cantants.
Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati de l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
Dia de l'estrena de la sardana "Les noies de la Torrassa" de Jaume Ventura Tort (1911-1985). L'acte té lloc a la plaça Espanyola el 1945. D'esquerra a dreta: Jaume Ventura Tort (1911-1985), amb ulleres i elàstics, i Maria March.
Aperitiu ofert per l'Ajuntament del Prat a Jaume Ventura Tort (1911-1985) i altres persones probablement amb motiu de la presentació del disc "Sardanes a El Prat" editat per la regidoria delegada de Cultura de l'esmentat ajuntament.
Aperitiu ofert per l'Ajuntament del Prat a Jaume Ventura Tort (1911-1985) i altres persones probablement amb motiu de la presentació del disc "Sardanes a El Prat" editat per la regidoria delegada de Cultura de l'esmentat ajuntament. A la fotografia apareix parlant en Ferran Casanovas i Civit, destacat pratenc, col·laborador i gran amic de Jaume Ventura Tort, que apareix assegut al seu costat.
Reunió d'amics i amigues en el que sembla una taberna. En primer terme, a mà dreta amb ulleres i pipa, en Jaume Ventura Tort (1911-1985). Probablement es tracti del local del Club Pimpinela.
Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que s'estrenà l'any 1964. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre del Club Pimpinela. Moment de la finalització de l'obra, en la que surt a saludar Jaume Ventura Tort junt amb els actors i actrius.
Cartell de gran format que en el seu moment va estar penjat a la façana del Gran Teatre del Liceu anunciant l'estrena de l'òpera en dos actes Rondalla d'Esparvers. Aquí està penjat a casa del mestre Ventura Tort, que apareix a la fotografia amb uns amics. Llibret basat en l'obra homònima de Josep Maria de Sagarra i música de Jaume Ventura Tort (1911-1985). Fou estrenada amb gran èxit al Gran Teatre del Liceu el 29 de novembre de 1975. El cartell fa referència a la segona i darrera funció, que va tenir lloc el 2 de desembre del mateix any. En aquella època el Liceu oferia un màxim de tres funcions per títol.
El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) amb el mestre Gerardo Pérez Busquier, que va dirigir les funcions de l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers el novembre i desembre de 1975 i el va ajudar a orquestrar alguns passatges de l'obra. La fotografia està realitzada a l'escenari del Liceu, amb l'escenografia de l'obra preparada just abans de l'estrena, amb el mestre Pérez Busquier vestit de frac i amb la batuta a la mà.
Jaume Ventura i Tort parlant amb Francesc Massó i Majo i altres.
A la fotografia apareixen, juntament amb altres persones en segon terme, Jaume Ventura Tort (1911-1985) a l'esquerra, escoltant les animades explicacions de Francesc Masó i Majó, llavors director administratiu del Gran Teatre del Liceu, càrrec que va ocupar des del 1947, essent empresari Josep Fugaroles i Arquer i fins al 1980, any de la mort del darrer empresari del Liceu, Joan Antoni Pàmias. Massó fou un gran afeccionat al teatre i a l’òpera i durant la seva vida i va anar col·leccionant gran quantitat de fotografies i postals de tot allò relacionat amb les arts escèniques i l'òpera, que cedí posteriorment al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Fotografia realitzada el dia de l'estrena al Liceu de l'òpera Rondalla d'esparvers, de Jaume Ventura Tort, amb llibret basat en l'òbra homònima de Josep Mª de Sagarra.
Cartell de gran format que penja de la façana del Gran Teatre del Liceu anunciant l'estrena de l'òpera en dos actes Rondalla d'Esparvers. Llibret basat en l'obra homònima de Josep Maria de Sagarra i música de Jaume Ventura Tort (1911-1985). Fou estrenada amb gran èxit al Gran Teatre del Liceu el 29 de novembre de 1975. La segona i darrera funció tingué lloc el 2 de desembre del mateix any. En aquella època el Liceu oferia només tres funcions dels títols del repertori operístic.
Jaume Ventura Tort (1911-1985), amb mocador al coll i ulleres de sol saludant a una dona en una audició de sardanes a Lloret de Mar el 1985 poc abans de la seva mort. A la fotografia hi ha un cartell anunciador on es pot llegir: Autor: Jaume Ventura Tort; cobla: Ciutat de Girona; títol de la sardana: il·legible.
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, Jaume Ventura Tort (1911-1985), fill d'una familia arrelada a la ciutat i, des de molt antigament vinculada amb els serveis funeraris del municipi, encara avui gestionats per aquesta nissaga, va ser un músic i compositor de sardanes, sarsueles, òpera i cançons. Va dedicar gran part de la seva vida a compondre sardanes i a conrear el món sardanístic, del que era un gran i fervent animador.
