Vista de la façana de l'antiga masia La Torrassa, ubicada a la Ronda de la Torrassa núms. 123-129. Aquest edifici està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 97. Aquesta imatge correspon a finals dels anys vuitanta, quan al seu interior, molt compartimentat, encara hi vivien diverses famílies. Un cop va estar buit, després d'uns anys d'abandonament i de degradació, aquesta finca i el seu extens jardí posterior, que no s'observa a la fotografia, que arribava fins a les vies del tren de la RENFE, va ser finalment comprada per l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l’objectiu de rehabilitar l'edifici i convertir el conjunt en un centre obert d'oci per a nens i joves.
El barri rep el nom d'aquesta casa, que va ser fa diversos segles propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, propietari també d’altres finques a l’Hospitalet. Al seu famós diari Calaix de sastre, que ens ha permès conèixer al detall els esdeveniments succeïts a Barcelona i a altres indrets on el baró es desplaçava, del 1769 fins al 1819, el baró ens diu que aquesta casa era anomenada també Torre Llampada degut al fet que un llamp va caure a dalt de tot de la torre.
Un cop va passar a ser propietat municipal, l'ajuntament va iniciar primerament un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici que va permetre realitzar el descobriment d’una sèrie d’espitlleres en els seus murs. L'ajuntament va anunciar el 21 d'octubre del 2008 la troballa allà de les restes d'una fortificació. La Casa de La Torrassa era, doncs, una gran masia nascuda de la gradual transformació al llarg dels anys del Castell de Bellvís, una fortificació de guaita del segle X, situada al samontà, des d’on es podia albirar llavors gairebé la totalitat de la plana del Llobregat, fortificació de la que desapareixen les referències a partir del segle XVI. A l'Edat Mitjana el nom de Torrassa corresponia als castells que tenien forma d'una gran torre.
La casa de la Torrassa passarà a ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional classificació que tenen per llei tots els castells de Catalunya.
Vista de la façana de l'antiga masia La Torrassa, ubicada a la Ronda de la Torrassa núms. 123-129. Aquest edifici està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 97. Aquesta imatge correspon a finals dels anys vuitanta, quan al seu interior, molt compartimentat, encara hi vivien diverses famílies. Un cop va estar buit, després d'uns anys d'abandonament i de degradació, aquesta finca i el seu extens jardí posterior, que no s'observa a la fotografia, que arribava fins a les vies del tren de la RENFE, va ser finalment comprada per l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l’objectiu de rehabilitar l'edifici i convertir el conjunt en un centre obert d'oci per a nens i joves.
El barri rep el nom d'aquesta casa, que va ser fa diversos segles propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, propietari també d’altres finques a l’Hospitalet. Al seu famós diari Calaix de sastre, que ens ha permès conèixer al detall els esdeveniments succeïts a Barcelona i a altres indrets on el baró es desplaçava, del 1769 fins al 1819, el baró ens diu que aquesta casa era anomenada també Torre Llampada degut al fet que un llamp va caure a dalt de tot de la torre.
Un cop va passar a ser propietat municipal, l'ajuntament va iniciar primerament un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici que va permetre realitzar el descobriment d’una sèrie d’espitlleres en els seus murs. L'ajuntament va anunciar el 21 d'octubre del 2008 la troballa allà de les restes d'una fortificació. La Casa de La Torrassa era, doncs, una gran masia nascuda de la gradual transformació al llarg dels anys del Castell de Bellvís, una fortificació de guaita del segle X, situada al samontà, des d’on es podia albirar llavors gairebé la totalitat de la plana del Llobregat, fortificació de la que desapareixen les referències a partir del segle XVI. A l'Edat Mitjana el nom de Torrassa corresponia als castells que tenien forma d'una gran torre.
La casa de la Torrassa passarà a ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional classificació que tenen per llei tots els castells de Catalunya.
Façana de la fàbrica Vidrieries Rovira ubicada a la cantonada de la Ronda de la Torrassa (mà dreta) cantonada amb el carrer de Rafael Campalans (mà esquerra). Fàbrica que va posar en funcionament l'amo Magín Rovira Carreté l'any 1914 dedicada a la fabricació d'ampolles. En la imatge es mostra l'edifici en procés d'enderrocament.
Reforma de la plaça Espanyola. Vista parcial de la plaça amb les obres molt avançades. Al fons es veu l'església Mare de Déu dels Desemparats i a l'esquerra la font.
Reforma de la plaça Espanyola. Vista parcial de la plaça a punt de cinemtar. A mà dreta es veu un petit tractor amb una cuba que recull el ciment d'un camió cisterna.
Reforma de la plaça Espanyola. Es veu la plaça aixecada, amb runa i materials de construcció. A la part central de la dreta es veu la font mig colgada de runa.
Vista general de l'edifici de la cantonada del passatge Oliveras, número 48-50 a tocar amb el parc de la Torrassa i vista dels edificis consecutius. La casa més baixa i més a la dreta, té una barana de terrat de forma ondulada i garlanda de ceràmica i està catalogada en el PEPPA amb el núm.63
Vista de detall de la part superior de la casa dels cargols, ubicada a la cantonada del carrer Llobregat amb el carrer Montserny i construïda l'any 1911. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 46.
Vista superior de la casa dels cargols i fruiteria a la cantonada del carrer Llobregat amb el carrer Montserny, construïda l'any 1911. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 46.
Vista exterior de l'edifici ubicat al carrer Progrés número 77. A la part superior de l'edifici hi ha la inscripció de la seva construcció que data de 1923 o 1929 (no es llegeix prou bé).
