• AMHLAF0021189.jpg
    Inauguració del nou emplaçament de La Talaia el 1972
    8 de novembre de 1972. Dia de la Província amb la inauguració del nou emplaçament de la Talaia, al carrer xipreret cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser traslladada pedra a pedra des de la casa de Can Vila o Mas Modolell de la Torre o Can Bruguera, que es trobava a l'actual carrer Talaia, núm. 9, cantonada amb el carrer Frederic Prats. El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, com s'observa a la fotografia, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) Al costat, l'edifici l'Harmonia, encara seu llavors del Frente de Juventudes de Falange, com s'observa pintat a a la façana
    Arquitectura i urbanisme
    Castells
    Edificis
    Obres
    Patrimoni arquitectònic
    Places
    Projectes urbanístics
    Reformes
    Torre Talaia
  • AMHLAF0024327.tif
    Obra de teatre representada pel grup GAT al teatre Santiago Apòstol
    Escena de l'obra El dragón, de E. Schwartz, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre Santiago Apòstol, a a tocar de la plaça Espanyola. El Grup d'Acció Teatral estava lligat al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre -després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliación-. ## Sumari ## - Art, lleure i esports 118P 7D/Teatre/Grup d'Acció Teatral- DESTACAT
    Arts escèniques
    Cultura
    Educació
    Escola Sant Jaume de la FEP
    Escola Santiago Apóstol
    Escoles
    Teatre
  • AMHLAF0024934.tif
    Escena de "El dragón", de E. Schwartz, representada pel Grup d'Acció Teatral GAT
    Escena de l'obra "El dragón", de E. Schwartz, en versió de Juan Antonio Hormigón, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre del Centre Santiago Apòstol, a tocar de la plaça Espanyola de Collblanc. El Grup d'Acció Teatral estava lligat en aquesta època al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre, que va sert la seva seu després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliació de Can Serra A la fotografia hi ha José Miguel Fernández, amb barba i, al seu costat, Josefa Calvo, posteriorment membres de la cooperativa GAT.
    Arts escèniques
    Cultura
    Educació
    Escola Sant Jaume de la FEP
    Escola Santiago Apóstol
    Escoles
    Teatre
  • AMHLAF0024687.jpg
    La foguera crema mobles vells per treure tots els mals davant l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, amb els bombers controlant el foc, als anys vuitanta. Per Sant Joan, diferents carrers de la ciutat s'engalanen per celebrar el sopar de revetlla, sobretot al barri del Centre, ja que coincideix amb la Festa Major del barri
    Bombers
    Cossos de seguretat
    Festes
    Festivitats
    Sant Joan
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0024697.jpg
    Parc de bombers
    Bombers
    Cossos de seguretat
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0024408.tif
    Camió de bombers
    Les carrosses dels Reis Mags abans de començar la rua que cada any recorre els carrers de Santa Eulàlia, de Prat de la Riba i Major fins a la plaça de l'Ajuntament.
    Bombers
    Cavalcada de Reis
    Cossos de seguretat
    Festes
    Nadal i Reis
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0024080.jpg
    Bòbila ubicada en l'actual Plaça de la Bòbila
    La plaça de la Bòbila es troba al límit entre l'Hospitalet i Esplugues. la bòbila i els blocs de pisos del seu perímetre amb els darreres de les cases dels carrers de la Rosa d'Alexandria, de la Maladeta i de la Pubilla Cases. En el lloc on hi havia hagut la bòbila es va urbanitzar el 1999 la plaça i els edificis de la biblioteca i el Centre Cultural La Bòbila, el Club d'Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet i el mercat municipal i el CAP de Can Vidalet.
    Indústries
  • AMHLAF0024874.tif
    Avinguda del Torrent Gornal, cruïlla amb el carrer Mas
    Avinguda del Torrent Gorna, cruïlla amb el carrer Mas
  • AMHLAF0024693.jpg
    Carrer Xipreret engalanat per Festa Major
    Festa Major del barri del Centre als anys 80.
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0024911.jpg
    Curset d'estiu a la piscina municipal
    Nenes saltant a la piscina municipal l'agost de 1971.
    Casals
    Esports
    Lleure
    Lleure infantil i juvenil
    Natació
    Piscines
    Piscines municipals de l'Hospitalet
  • AMHLAF0024077.jpg
    Bòbila Goyta i Vinyals-Oliveros Llopis, on avui hi ha el Parc de Les Planes.
    Bòbila Goyta i Vinyals-Oliveros Llopis abans de l'enderroc definitiu per fer el Parc de les Planes. Va funcionar de1924 a 1975. S'observen a la fotografia, com a darrers vestigis de les seves grans instal·lacions, que arrivaben fins el cementiri, els forns de cocció i la gran xemeneia, que es va preservar i forma part avui del Parc de les Planes, com també la xemeneia de la indústria química Cardoner. Al fons, blocs de pisos del barri de La Florida, al que va ser anomenat "sector Ceravalls", en referència al propietari d'aquells terrenys. El parc de les Planes va ser construït a partir del 1986 om hi havia hagut diverses indústries: la fàbrica de terrisses o bòbila de Goyta i Vinyals- Oliveros Llopis, la Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A. (CEBACSA), i la indústria química Cardoner, que generava grans molèsties als veins de Can Serra i La Florida per la intensa pudor a ous podrits que feien els seus fums. S'han conservat dues xemeneies, una de secció quadrada i una de circular, de la que havia estat la bòbila Goyta, un dels pocs testimonis de l'existència de bòbiles del passat industrial de la ciutat, on hi havia hagut, a causa de l'esplèndida argila que se'n treia, i de la gran necessitat de material de construcció que tenia la ciutat de Barcelona, fins a 63 bòbiles.
    Bòvila Goyta Oliveros
    Bòviles
    Indústria química Cardoner
    Indústries
    Parc de les Planes
  • AMHLAF0024385.tif
    Representació de la llegenda de Sant Jordi
    Una representació a la plaça de l'Ajuntament de la llegenda de Sant Jordi, en la qual hi apareix la princesa i el drac llançant foc per la boca, a començaments dels anys vuitanta del segle XX.
    Bestiari
    Diables
    Festes
    Festivitats
    Imatgeria popular
    Sant Jordi
  • AMHLAF0024044.jpg
    Inauguració de l'escola Charlie Rivel
    Espectacle al Parc de la Marquesa amb el pallasso cubellenc Charlie Rivel.
    Arts escèniques
    Circ
    Cultura
    Educació
    Escola Charlie Rivel
    Escoles
  • AMHLAF0024609.jpg
    accés a l'Aula de Cultura de Bellvitge -inaugurada el 1979- a inicis dels anys vuitanta. Estava ubicada sobre el mercat municipal, a tocar de la rambla de la Marina. Actualment, aquest espai acull diferents entitats, com l'associació de veïns i la comissió de festes.
    Aula de Cultura Bellvitge
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0024929.jpg
    Festa Major del barri de Bellvitge amb els chiringuitos entre ells el del Club Infantil Juvenil Bellvitge
    Festa major de Bellvitge
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0024928.jpg
    Festa Major del barri de Bellvitge
    Festa major de Bellvitge
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0024006.jpg
    Can Casas, "l'Ateneïllo"
    Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.
    Amics de l'Òpera de l'Hospitalet
    Arts escèniques
    Arts visuals
    Associacions i entitats
    Ateneïllo
    Cant
    Centre d'Estudis de l'Hospitalet
    Cine Club l'Hospitalet
    Cinema
    Clàssica
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Òpera
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Sarsuela
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0024007.jpg
    Casa Boleda al barri de la Torrassa
    Casa Boleda al barri de la Torrassa
  • AMHLAF0023889.jpg
    Carnaval del Club d'Esplai Sanfeliu
    Nens i nenes disfressats pels carrers del barri de Sanfeliu, la dècada de 1980.
    Carnaval
    Festes
  • AMHLAF0023820.jpg
    Edifici de l'Institut Apel·les Mestres
    Edifici de l'IB Apel·les Mestres poc després d'haver-se inaugurat l'any 1979. L'edifici tenia davant la plaça dels Cirerers, al barri de Sanfeliu, que va desaparèixer amb el pas de la ronda de Dalt, inaugurada pels Jocs Olímpics de Barcelona.
    Educació
    Escoles
  • AMHLAF0024618.jpg
    L'art jove a la carpa de Can Serra
    En aquesta fotografia de 1986 veiem l'estructura geodèsica dissenyada el 1966 per l'enginyer Emilio Pérez Piñerode que va acollir l'anomenat Teatro Popular Portátil, situada al barri de Can Serra, ja abandonada, donant aixopluc a una instal·lació artística que formava part de l'innovador projecte L'Art Jove 86, d'ajuts a projectes d'instal·lacions artístiques d'art jove al carrer promogut pel conjunt de les Aules de Cultura de la ciutat. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada i traslladada a Madrid, cedida temporalment al Ministeri d'Indústria, que va fer construir una nova lona per a l'estructura per poder-la fer servir, al Paseo de los Coches del Parque del Retiro per a l'exposició TECNONOVA 87, del Centro para el Desarrollo Tecnológico y Industrial CDTI. La Carpa ja no va tornar a l'Hospitalet.
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0023845.jpg
    Xemeneia de la bòvila Torns i aqüeducte del Torrent de Can Nyac o d'en Farré
    Xemeneia de l'antiga bòbila "Productes ceràmics i refractaris Joan Torns S.A." al barri de Sanfeliu. A la fotografia s'aprecia un incendi de matolls a la muntanya de Sant Pere Màrtir, a Esplugues, ciutat a la que pertanyen els blocs que s'observen. Tot i que va ser la darrera bòvila en funcionament a l'Hospitalet, en el moment de fer aquesta fotografia, mitjans dels anys vuitanta, algunes parts d'aquesta bòvila ja no estava en funcionament i, situades en un entorn urbanísticament caòtic en aquells moments pel fet d'estar afectats per la propera construcció de la Ronda de Dalt, servien com a dipòsit de reciclatge de bidons. Uns anys després aquesta xemeneia va patir un accident i va quedar escapçada per la meitat, que encara es conserva. A l'altre cantó de l'aqüeducte, per on passa ara la Ronda de Dalt, aquesta bòvila tenia més instal·lacions que sí que encara estaven en funcionament a mitjans dels vuitanta. L'aqüeducte i la xemeneia van quedar rodejats totalment per la Ronda de Dalt. Estan protegits com a bé patrimonials al PEPPA de l'Hospitalet. (Fixa núm. 10). Aquesta fàbrica era a tocar de l'aqüeducte que travessava el Torrent de Can Nayac, o d'en Farré, entre l'Hospitalet i Esplugues, conegut com a pont de la mina, que, des de Sant Pere Màrtir, suministrava aigua a Esplugues i l'Hospitalet. Va ser construït per la Companyia General d'Aigües de Barcelona el 1888, segurament substituïnt una construcció anterior divuitesca. És molt similar al del torrent de Can Clota, a Esplugues, molt proper a aquest. Aquesta construcció està dedicada a conduir l'aigua, guanyant un fort desnivell del terreny. És una construcció molt sòlida d'obra vista i maó, format per arcs rebaixats, éssent els centrals de majors dimensions que la resta, que estan suportats per pilars lleugerament atal·lusats. Actualment està en desús. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat, primer Baró de Maldà. Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa de l'Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construír una font, construint l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic. Segons fonts documentals la torre d'aigües del Repartidor va ser construïda el 1867. La plaça on està ubicada rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua als hospitalencs, construida en terrens que van ser també, i que arribaven fins al al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, primer Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor. Personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre", curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona, on va néixer.
    Bòvila Torns
    Bòviles
    Indústries
    Pont de la Mina
    Torrent de Can Nyac
  • AMHLAF0024926.jpg
    Festa Major del barri de Bellvitge
    Al fons es veuen els blocs de pisos de Bellvitge, i en primer pla una multitud de veïns que han sortit a celebrar la Festa Major del barri.
    Festa major de Bellvitge
    Festes
    Festes majors