Il·lustres Alcaldes: Carta de l’alcalde Francesc Goyta al jutge de primera instància de San Feliu de Llobregat
Il·lustes Alcaldes és una serie de lectures d'arxiu realitzades amb IA (Inteligència Articificial) que es van publicant mensualment al llarg de l'any 1925. La cinquena lectura correspon a Francesc Goyta i Verges que va ser l’alcalde de l’Hospitalet de 1879 a 1881. El document llegit és una carta al jutge de primera instància de San Feliu de Llobregat per la comissió d’un fet delictiu ocorregut a la mina pròpia.
Il·lustres Alcaldes: Carta enviada a l’alcalde Sans en relació a la inhumació de cadàvers al cementiri de Sants (Pere Norta i Campañá)
Il·lustes Alcaldes és una serie de lectures d'arxiu realitzades amb IA (Inteligència Articificial) que es van publicant mensualment al llarg de l'any 1925. La quarta lectura correspon a Pere Norta i Campañá que va ser l’alcalde de l’Hospitalet la major part de l’any 1874 i els primer dies de 1875. El document llegit és una carta enviada a l’alcalde Sans en relació a la inhumació de cadàvers al cementiri de Sants.
Audiovisual creat per l'Arxiu amb imatges històriques de l'antiga parròquia del barri del Centre.
Estava ubicada a la plaça de l’Ajuntament, al mateix lloc que l’actual església de Santa Eulàlia de Mèrida.
Beneïda l’any 1600, s’havia edificat a sobre d’una església anterior que ja existia des del segle XV. A l’Arxiu en conservem bastantes fotografies.
L’any 1926, l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt va imaginar reformar la plaça i fer més alt el campanar. Aquesta reforma no es va dur a terme i l’església seguí igual fins que l’any 1936 va esclatar la Guerra Civil i, com molts edificis religiosos, va patir atacs.
Finalment, el 1937, va ser enderrocada. Fou desmuntada pedra a pedra, tal com s'observa en un parell de fotografies (vegeu el vídeo).
El 1939 els franquistes van començar la construcció d’un nou temple. Manuel Puig Janer, arquitecte municipal, fou l’autor del projecte. El 1943 es va beneir el campanar i a construcció va acabar el 1947.
La primera alcaldessa (honorària) de l'Hospitalet.mp4
La primera alcaldessa (honorària) de l'Hospitalet
Vídeo editat per l'Arxiu Municipal a partir de fotografies d'Alessandro Merletti, fotògraf que va captar diverses imatges de la visita que la reina Victòria Eugènia i les infantes van fer a l'Hospitalet l'octubre de 1927.
Il·lustres Alcaldes: Edicte sobre pròfugs de l'exercit (Jaume Arús i Cuixart)
Il·lustes Alcaldes és una serie de lectures d'arxiu realitzades amb IA (Inteligència Articificial) que es van publicant mensualment al llarg de l'any 1925. La tercera lectura correspon a Jaume Arús i Cuixart, alcalde de l'Hospitalet durant els primers mesos de l’any 1874 i durant el període de 1875-1876. El document llegit és un edicte sobre pròfugs de l’exercit.
Vídeo promocional de la visita a l'antiga farola de l'Hospitalet, dins del concurs "Fes una foto al teu carrer" organitzat per l'Arxiu Municipal. Entre el participants en el concurs es sortejan vint invitacions dobles per la visita del dia 29 de març.
La visita està organitzada conjuntament amb el Port de Barcelona.
Il·lustres Alcaldes: Edicte sobre el pagament de constrenyiments (Fortunat Prats i Carbó)
Il·lustes Alcaldes és una serie de lectures d'arxiu realitzades amb IA (Inteligència Articificial) que es van publicant mensualment al llarg de l'any 1925. Aquesta segona lectura correspon a Fortunat Prats i Carbó, alcalde de l'Hospitalet en dos períodes diferents. El primer, els anys 1865 i 1866, i el segon de 1877 a 1879. El document llegit és un edicte sobre el pagament de constrenyiments.
Il·lustres Alcaldes: Ban sobre la matança de porcs (Pere Pujador Graells)
Il·lustes Alcaldes és una serie de lectures d'arxiu realitzades amb IA (Inteligència Articificial) que es van publicant mensualment al llarg de l'any 1925. La primera lectura correspon a Pere Pujador Graells, alcalde interí del municipi de maig a desembre de 1858. El document llegit és un ban sobre la matança del porc.
Ja està disponible a la nostra web el Geoportal de l'Arxiu. És una eina amb un mapa interactiu de la ciutat on hi podreu trobar més de 5.500 imatges de carrers i edificis fetes entre 1955 i 1997.
Recull d'imatges de nevades històriques a l'Hospitalet: 1962, 1965, 1983 i 1993. Totes les fotografies pertanyen al Fons Company Fotògraf, donat pels germans Company l'any 2022.
Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones (2024)
Des de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet reivindiquem aquest dia per l'erradicació de la violència cap a les dones, i ho fem recordant un cas d'agressió masclista ocorregut a la nostra ciutat fa 160 anys i que va quedar registrat en els documents que conservem.
El 8 de desembre de 1864, al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, la Francisca Susanna fou agredida pel seu marit, en Josep Roca. Ho sabem gràcies a que ella va denunciar els fets a les autoritats municipals.
Així ho explica en Jacint Folch, l’alcalde pedani (seria com l’actual regidor del barri) en aquest document escrit dos dies després dels fets. La Francisca, que havia patit contusions, demanava justícia i també ajuda per recuperar roba i calçat de casa seva.
No sabem si el marit no la deixava entrar a casa o si era ella que no hi volia tornar. El cas és que en Jacint Folch va enviar el sereno (el vigilant nocturn), que era l’Agustí Isaach, perquè en Josep Roca entregués les pertinences de la seva dona. Però el marit no va obeir de cap manera i va exigir que l’ordre arribés d’una autoritat superior. Aleshores, en Jacint Folch va redactar aquest document i el va enviar a l’alcalde de l’Hospitalet.
No sabem quina va ser l’actuació posterior, però un funcionari va escriure al marge que l’assumpte “s’havia resolt satisfactòriament entre els consorts” i que en Roca “havia demanat perdó pel greuge comès”. Ignorem si amb la paraula greuge es referien a l’agressió contra la seva dona, o més aviat al fet que d’entrada s’havia negat a obeir l’autoritat d’en Jacint Folch.
Segurament no es va fer justícia i és possible que ella hagués de tornar a conviure amb el seu agressor. Però gràcies a que la Francisca Susanna va denunciar l’agressió, avui coneixem aquesta història de violència masclista.
El divendres 13 de setembre de 2024 les guanyadores del premi del Concurs d'Estiu de l'Arxiu van poder gaudir d'un passeig en vaixell ofert pel Port de Barcelona. L'objectiu era arribar per mar fins davant de la Farola, el far que fins el 1920 va pertànyer al terme municipal de l'Hospitalet. Ens va acompanyar el regidor José Antonio Alcaide.
El divendres 13 de setembre de 2024 les guanyadores del premi del Concurs d'Estiu de l'Arxiu van poder gaudir d'un passeig en vaixell ofert pel Port de Barcelona. L'objectiu era arribar per mar fins davant de la Farola, el far que fins el 1920 va pertànyer al terme municipal de l'Hospitalet. Ens va acompanyar el regidor José Antonio Alcaide.
Un cop acabat el trajecte, vam entrevistar en Carles Ferrer, un dels guanyadors del premi.
El divendres 13 de setembre de 2024 les guanyadores del premi del Concurs d'Estiu de l'Arxiu van poder gaudir d'un passeig en vaixell ofert pel Port de Barcelona. L'objectiu era arribar per mar fins davant de la Farola, el far que fins el 1920 va pertànyer al terme municipal de l'Hospitalet. Ens va acompanyar el regidor José Antonio Alcaide.
Abans de començar el passeig en vaixell, vam entrevista l'Àngels Checa, una de les guanyadores del premi.
Família Gassó: Escenes de Vida i Celebracions a Barcelona, Saragossa i Madrid
Vídeo domèstic de la família Gassó propietària d'una botiga de queviures i carnisseria ubicada entre els barris de Collblanc i la Torrassa. El negoci el va fundar Joan Gassó i Barceló, l’any 1930, i que després van continuar el seu fill, Josep Maria Gassó i Mas, i el fill d'aquest Carles Gassó i Tarrida, sota el nom primer de “La Confianza” i després “Cansaladeries Gassó”.
Aquest vídeo ofereix una nostàlgica mirada a la vida a Espanya entre el 1956 i el 1965, mostrant-nos moments familiars i llocs emblemàtics a Barcelona, Saragossa i Madrid.
Veiem els carrers del barri i la vida diària, amb persones passejant i comerciants conversant, i també dins un bar on la família celebra la comunió de Josep Maria. Entre les curiositats del vídeo, observem uns nens provant cigarrets, i un gat caçant un ratolí, capturant escenes espontànies de l'època.
El vídeo ens porta també de viatge amb autocar a Saragossa i Madrid, on s'exploren els carrers de la plaça del Pilar i la vibrant Plaça Catalunya el 1956, molt abans de la construcció del Corte Inglés. Hi ha un moment solemne a Collserola amb escenes d'un enterrament, que dóna pas a la celebració de la comunió de Trini a l'església dels Desemparats, seguit d'un esmorzar familiar al bar Continental i un dinar a la Pèrgola de Montjuïc.
Entre altres escenes, veiem Carles Gassó amb una càmera el 1961, la vida del barri a la festa major de la Torrassa, i fragments d'un antic Zoo de Barcelona. També hi ha el Palau de la Música, on se celebren les festivitats de final de curs de l'escola Montessori, i el Camp Nou en un partit històric contra els Corinthians, amb la presència de Kubala. Aquest vídeo és una càpsula del temps que reflecteix la vida quotidiana, els costums i les celebracions d'una època.
Vídeo domèstic de la família Gassó propietària d'una botiga de queviures i carnisseria ubicada entre els barris de Collblanc i la Torrassa. El negoci el va fundar Joan Gassó i Barceló, l’any 1930, i que després van continuar el seu fill, Josep Maria Gassó i Mas, i el fill d'aquest Carles Gassó i Tarrida, sota el nom primer de “La Confianza” i després “Cansaladeries Gassó”.
Aquest vídeo captura moments familiars i la vida quotidiana a Collbató i l'Hospitalet de Llobregat als anys 50, mostrant l'Espanya d'una època amb fortes tradicions i un estil de vida comunitari.
Comença a Collbató, on veiem la família i els amics gaudint d'un àpat a l'aire lliure, amb els homes brindant i bevent vi d'una bota de vidre, envoltats de cotxes de l'època. Després, l'escena es trasllada als carrers de l'Hospitalet, on se celebren el Diumenge de Rams i altres esdeveniments a l'església de Castelldefels, mentre els nens juguen a prop del acabat d'inaugurar Camp Nou.
El vídeo també ens fa una passejada pels carrers i edificis de l'Hospitalet de Llobregat, destacant la vida de barri, els balcons i l'enrenou dels seus carrers. La primera comunió de Carles Gassó a l'escola Montessori de l'Hospitalet, així com la festa major al barri de la Torrassa, mostren els costums i el sentit de comunitat de l'època.
Al tancament, veiem el bateig de Josep Maria, on la família celebra l'ocasió amb un berenar al bar Continental a la Carretera Collblanc, envoltats de la calidesa i les tradicions familiars. Aquest vídeo és un testimoni entranyable de la vida familiar, les celebracions i les relacions de barri als anys 50.
Vídeo domèstic de la família Gassó propietària d'una botiga de queviures i carnisseria ubicada entre els barris de Collblanc i la Torrassa. El negoci el va fundar Joan Gassó i Barceló, l’any 1930, i que després van continuar el seu fill, Josep Maria Gassó i Mas, i el fill d'aquest Carles Gassó i Tarrida, sota el nom primer de “La Confianza” i després “Cansaladeries Gassó”.
Aquest vídeo del 1954-1957 ens ofereix una visió autèntica de la vida a Madrid, Barcelona i l'Hospitalet, capturant moments familiars i la vida quotidiana a una Espanya molt diferent.
A Madrid, veiem carrers plens, gent amb bicicletes, antics autobusos, cotxes clàssics i la celebració d'una victòria de futbol del Reial Madrid sobre el Barça. També apareixen llocs emblemàtics com el Parc del Retiro i el Camp de Chamartín, on es veuen jugadors de futbol en acció.
Al llarg del vídeo, ens traslladem a Barcelona i els seus voltants, com la carretera de Collblanc a l'Hospitalet de Llobregat, i la platja de Flox i Segur. També es mostra un homenatge al futbolista Aldecoa al camp d'Hèrcules, i un partit de futbol al camp de Sants, on nens i adults celebren amb entusiasme.
Un moment destacat és la primera comunió de Maria Teresa Serra i Gassó i Joan Serra i Gassó a la parròquia dels Desemparats el 1955, mostrant nens i nenes en fila sortint de l'església. Les imatges també capturen tradicions religioses, amb processons i festivitats en què es porta la creu de Crist.
Altres detalls revelen una vida més senzilla i menys urbanitzada, amb amplis espais i carrers menys massificats que els actuals. Apareixen escenes curioses i autèntiques de nens fumant o jugant al mig del carrer.
També podem observar una correguda de bous a la plaça de Bous de Barcelona, abans de ser transformada a l'actual centre comercial “Les Arenes.”
