L'any 1926 Josep Albert Rulduà, en representació de l'empresa "Albert Hermanos", va demanar una llicència d'obres per construir una fàbrica de teixits elàstics al carrer Rodés. Aquí veiem els plànols que s'adjuntaven a la sol·licitud, que estan signats i segellats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt.
A la sol·licitud s'esmenta que, abans d'establir-se a l'Hospitalet, la fàbrica estava ubicada a Aranjuez.
Es tracta d'un dels molts refugis antiaeris que es van projectar al barri de Collblanc. Aquest estava situat al carrer Llançà, entre els carrers Pujós i París, just davant de l'actual Escola Charlie Rivel (on als anys 30 també hi havia una escola).
D'aquest refugi, a més d'aquest plànol d'emplaçament, també es conserva la portada de l'expedient de construcció, on s'indica: "Expedient núm. 10: Refugi del carrer de Llançà (núm. 35) entre París i Creu Roja. Aprovat per la Junta de Defensa Passiva Local el dia 15 de març del 1938. Refugi 3."
Pel plànol veiem que efectivament un accés era pel número 35 del carrer Llançà i que l'altra entrada estaria situada al número 19 (la numeració actual és la mateixa). El refugi disposava de tres pous de ventilació, un espai amb farmaciola d'urgència i lavabo.
Plànols de l'edifici principal de la fàbrica Cosme Toda i d'una quadra i un cobert annexos, realitzats per Ramon Puig Gairalt al 1923.
Els plànols acompanyaven la sol·licitud de llicència d'obra 2879/1923, aprovada al Ple de 20 de juny de 1923.
Plànol de l'Hospitalet, full 1. Conducció d'aigües de la mina mas Conill
Reproducció d'un plànol relatiu a la portada d'aigües a la vila des de la mina de Mas Conill d'Esplugues i a través del repartidor del Baró de Maldà. Establert a consequència dels acords subscrits entre Gaietà Maria Amat i d'Amat, Baró de Maldà, l'Ajuntament presidit pel batlle Pau Cerdà i el rector Josep Montasell el 1864. Hi ha el recorregut de la canalització de l'aigua, l'emplaçament de cinc fonts noves, el de dues antigues, els carrers i els edificis del nucli urbà. Signat pel mestre d'obres Eusebi Parera.
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
Es tracta d'un plànol de la ciutat elaborat durant la Guerra Civil. Porta anotat a llapis l'any 1938.
Dibuixat per l'arquitecte municipal (segurament Isidre Ubach, que va ocupar el càrrec interinament després de la mort de Ramon Puig i Gairalt el 1937).
Alguns carrers només van rebre la denominació que apareix aquí durant la guerra, com el de Buenaventura Durruti (que després va passar ser Generalísimo Franco i des de 1979 ha recuperat el seu nom original: Enric Prat de la Riba).
Mapa relatiu als diferents cursos que ha seguit el riu Llobregat durant els anys 1080-1090
"Mapa en que representa como el Río Llobregat antiguamente tenia su alveo oriental en la oriental división del territorio que en el día divide el Término y Parroquia del Hospitalet, de la de Port, que es parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los años 1080 ú 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet". Reproducció d'un mapa del segle XVIII (1732) que fou utilitzat amb altres documents, per tal d'aclarir els límits de les parròquies del Prat i de l'Hospitalet. Aquest límits depenien del curs del riu que amb els anys havia variat notablement.
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió).