Casa de planta baixa i pati que hi havia l'alçada de l'actual carrer Montseny, 165. Construïda l'any 1924, l'arquitecte fou Xavier Turull Ventosa i el promotor Antoni Ferrer Amela. Ja no existeix, es va enderrocar el 1964 juntament amb la casa del núm. 163 per fer l'edifici que actualment (2024) ocupa els números 163-165.
Al pati de davant d'aquesta casa hi havia l'entrada d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil construït pels veïns, segons testimoni oral de Ramon Julià, nascut en aquesta casa l'any 1933. I al pati del núm. 163 hi havia el pou de ventilació. Es tractaria de l'anomenat "refugi del carrer Ferrer" (actual passatge Gregorio Marañón), segons la portada de l'expedient número 8 de construcció de refugis (conservada dins de l'expedient d'obres 9622/1935).
Es tracta d'un dels molts refugis antiaeris que es van projectar al barri de Collblanc. Aquest estava situat al carrer Llançà, entre els carrers Pujós i París, just davant de l'actual Escola Charlie Rivel (on als anys 30 també hi havia una escola).
D'aquest refugi, a més d'aquest plànol d'emplaçament, també es conserva la portada de l'expedient de construcció, on s'indica: "Expedient núm. 10: Refugi del carrer de Llançà (núm. 35) entre París i Creu Roja. Aprovat per la Junta de Defensa Passiva Local el dia 15 de març del 1938. Refugi 3."
Pel plànol veiem que efectivament un accés era pel número 35 del carrer Llançà i que l'altra entrada estaria situada al número 19 (la numeració actual és la mateixa). El refugi disposava de tres pous de ventilació, un espai amb farmaciola d'urgència i lavabo.
Mapa dibuixat per Valentí Julià el 1987 que mostra com podia haver estat l'Hospitalet cap a l'any 1516 segons els estudis de l'historiador Jaume Codina. Fou un encàrrec del Museu de l'Hospitalet.
Plànol de l'edifici del carrer Josep Maria de Sagarra, 17
Plànol de l'expedient d'obres 3152/1923 sol·licitat per Francesc Carol per la construcció d'un edifici de planta baixa i dos pisos a l'aleshores carrer del Porvenir, 15. L'edifici segueix existint cent anys després. Als anys 30 el carrer passà a anomenar-se Josep Maria de Sagarra, actualment és el número 17.
En aquesta casa hi visqué, a finals dels anys 20, l'artista Rafael Barradas (Uruguai, 1890-1929).
Plànol general de l'Hospitalet. Realitzat per la 2ª Brigada Topográfica de Ingenieros. Comprèn aproximadament el districte Centre. Limita al nord amb el ferrocarril de St Vicens a Barcelona per Vilafranca; a l'est amb Cornellà; al sud amb la carretera del Mig o de Manso i a l'oest amb el Torrent Gornal i el ferrocarril de Madrid a Barcelona. Es detallen amb molta precisió carrers, edificis i eixides, ferrocarrils, etc. Idioma: castellà. Està signat pel capità i el comandant
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
L'any 1926 Josep Albert Rulduà, en representació de l'empresa "Albert Hermanos", va demanar una llicència d'obres per construir una fàbrica de teixits elàstics al carrer Rodés. Aquí veiem els plànols que s'adjuntaven a la sol·licitud, que estan signats i segellats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt.
A la sol·licitud s'esmenta que, abans d'establir-se a l'Hospitalet, la fàbrica estava ubicada a Aranjuez.
Plànols de l'edifici principal de la fàbrica Cosme Toda i d'una quadra i un cobert annexos, realitzats per Ramon Puig Gairalt al 1923.
Els plànols acompanyaven la sol·licitud de llicència d'obra 2879/1923, aprovada al Ple de 20 de juny de 1923.
Plànol de l'Hospitalet, full 1. Conducció d'aigües de la mina mas Conill
Reproducció d'un plànol relatiu a la portada d'aigües a la vila des de la mina de Mas Conill d'Esplugues i a través del repartidor del Baró de Maldà. Establert a consequència dels acords subscrits entre Gaietà Maria Amat i d'Amat, Baró de Maldà, l'Ajuntament presidit pel batlle Pau Cerdà i el rector Josep Montasell el 1864. Hi ha el recorregut de la canalització de l'aigua, l'emplaçament de cinc fonts noves, el de dues antigues, els carrers i els edificis del nucli urbà. Signat pel mestre d'obres Eusebi Parera.
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
Es tracta d'un plànol de la ciutat elaborat durant la Guerra Civil. Porta anotat a llapis l'any 1938.
Dibuixat per l'arquitecte municipal (segurament Isidre Ubach, que va ocupar el càrrec interinament després de la mort de Ramon Puig i Gairalt el 1937).
Alguns carrers només van rebre la denominació que apareix aquí durant la guerra, com el de Buenaventura Durruti (que després va passar ser Generalísimo Franco i des de 1979 ha recuperat el seu nom original: Enric Prat de la Riba).
