"Termino del Hospitalet nº 14"

Reproducció d'un plànol que porta el subtítol: "Plan geométrico de la porción comprendida en el estado de este Munº regable por las aguas procedentes del rio Llobregat por medio del canal titulado Sema. Sra. Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón, contruido a expensas de los terratenientes de su comprensión. Barcelona 31 de agosto de 1850.- Juan Soler i Mestres". Reproducció fotogràfica facsímil en color, de l'original propietat de Canal. S'hi detallen les parcel·les de terrenys de cada propietari, les masies, els camins, etc. Tros corresponent al nucli urbà de la vila

Plànol de l'Hospitalet

Reproducció d'un plànol de l'Hospitalet, amb quadrícules superposades i lletres de l'abecedari

Plànol de l'Hospitalet, amb divisió de districte

Reproducció d'un plànol general de l'Hospitalet, amb quadrícules sobreposades i els districtes

Ajuntament de l'Hospitalet

Reproducció d'un plànol del projecte de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat de l'arquitecte Francesc Mariné, realitzat l'11 de setembre de 1894. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Croquis de la placa en homenatge a Miguel Primo de Rivera

Realitzada per l'arquitecte municipal per encàrrec de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 20 de gener de 1926 el Ple va aprovar organitzar un homenatge al general Miguel Primo de Rivera. Tot i que l'acta del Ple no ho recull, en aquest dibuix es qualifica de "fill adoptiu" al dictador. El 17 d'octubre del mateix any, Primo de Rivera va venir a l'Hospitalet i se li va fer un gran homenatge, va descobrir aquesta placa a la façana de l'Ajuntament i, tal com s'explica a la premsa de l'època (La Vanguardia, La Nación), va assistir a una reunió a l'Ajuntament on es va llegir un text en que se'l nomenava fill adoptiu de la ciutat. El 1930, el secretari de l'Ajuntament Joan Coca, va certificar que aquest nomenament no es trobava inscrit a cap acta del Ple i que, per tant, el dictador no era realment fill adoptiu.

Plano de Barcelona y contornos -32. Puerto Franco. 4a. Región

Plànol de Barcelona i contorns dibuixat per la "Brigada Topográfica de Ingenieros". Comprèn una bona part de la marina al sud de la carretera del Mig. Es detallen els camins, ferrocarrils, masies, etc. Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)

Plànol de l'Hospitalet, full 1. Conducció d'aigües de la mina mas Conill

Reproducció d'un plànol relatiu a la portada d'aigües a la vila des de la mina de Mas Conill d'Esplugues i a través del repartidor del Baró de Maldà. Establert a consequència dels acords subscrits entre Gaietà Maria Amat i d'Amat, Baró de Maldà, l'Ajuntament presidit pel batlle Pau Cerdà i el rector Josep Montasell el 1864. Hi ha el recorregut de la canalització de l'aigua, l'emplaçament de cinc fonts noves, el de dues antigues, els carrers i els edificis del nucli urbà. Signat pel mestre d'obres Eusebi Parera. Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)

Plànol d'una casa per a Jacinto Rauet

Plànol d'Antoni Puig Gairalt d'una edificació a l'actual C. Treball, 6.

"Puente sobre el Río Llobregat"

Reproducció del dibuix del projecte del pont sobre el Riu Llobregat. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37) Nº 19 (?)

Plànol del gratacels de Collblanc

Plànol de la façana de l'edifici construït el 1931 pels arquitectes Ramon i Antoni Puig Gairalt a instància de Joan Pons i Vila. Aquest plànol forma part de l'expedient de llicència d'obres núm. 7305/1931. Està signat per Antoni Puig i Gairalt, tot i que se li atribueix l'autoria al seu germà Ramon i, de fet, el propi Ramon explicà en articles de premsa que ell en fou arquitecte. L'edifici encara existeix (2024) i es troba a la cantonada entre la carretera de Collblanc i el carrer Progrés, al barri de Collblanc. Va ser el primer gratacels que es va construir a Catalunya, i el primer edifici amb ascensor a la ciutat de l'Hospitalet.

Pànol de la casa del carrer Montseny, 165

Casa de planta baixa i pati que hi havia l'alçada de l'actual carrer Montseny, 165. Construïda l'any 1924, l'arquitecte fou Xavier Turull Ventosa i el promotor Antoni Ferrer Amela. Ja no existeix, es va enderrocar el 1964 juntament amb la casa del núm. 163 per fer l'edifici que actualment (2024) ocupa els números 163-165. Al pati de davant d'aquesta casa hi havia l'entrada d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil construït pels veïns, segons testimoni oral de Ramon Julià, nascut en aquesta casa l'any 1933. I al pati del núm. 163 hi havia el pou de ventilació. Es tractaria de l'anomenat "refugi del carrer Ferrer" (actual passatge Gregorio Marañón), segons la portada de l'expedient número 8 de construcció de refugis (conservada dins de l'expedient d'obres 9622/1935).

Projecte de refugi antiaeri del carrer Llançà, 35

Es tracta d'un dels molts refugis antiaeris que es van projectar al barri de Collblanc. Aquest estava situat al carrer Llançà, entre els carrers Pujós i París, just davant de l'actual Escola Charlie Rivel (on als anys 30 també hi havia una escola). D'aquest refugi, a més d'aquest plànol d'emplaçament, també es conserva la portada de l'expedient de construcció, on s'indica: "Expedient núm. 10: Refugi del carrer de Llançà (núm. 35) entre París i Creu Roja. Aprovat per la Junta de Defensa Passiva Local el dia 15 de març del 1938. Refugi 3." Pel plànol veiem que efectivament un accés era pel número 35 del carrer Llançà i que l'altra entrada estaria situada al número 19 (la numeració actual és la mateixa). El refugi disposava de tres pous de ventilació, un espai amb farmaciola d'urgència i lavabo.

Província de Barcelona, Término de Hospitalet, Planimetria

Reproducció d'un plànol que comprèn el terme de l'Hospitalet d'abans de les segregacions. No hi ha data, s'atribueix entre 1914 i 1920.

L'Hospitalet l'any 1516

Mapa dibuixat per Valentí Julià el 1987 que mostra com podia haver estat l'Hospitalet cap a l'any 1516 segons els estudis de l'historiador Jaume Codina. Fou un encàrrec del Museu de l'Hospitalet.

Plànol de l'edifici del carrer Josep Maria de Sagarra, 17

Plànol de l'expedient d'obres 3152/1923 sol·licitat per Francesc Carol per la construcció d'un edifici de planta baixa i dos pisos a l'aleshores carrer del Porvenir, 15. L'edifici segueix existint cent anys després. Als anys 30 el carrer passà a anomenar-se Josep Maria de Sagarra, actualment és el número 17. En aquesta casa hi visqué, a finals dels anys 20, l'artista Rafael Barradas (Uruguai, 1890-1929).

Plànol de l'Hospitalet de Llobregat

Plànol general de l'Hospitalet. Realitzat per la 2ª Brigada Topográfica de Ingenieros. Comprèn aproximadament el districte Centre. Limita al nord amb el ferrocarril de St Vicens a Barcelona per Vilafranca; a l'est amb Cornellà; al sud amb la carretera del Mig o de Manso i a l'oest amb el Torrent Gornal i el ferrocarril de Madrid a Barcelona. Es detallen amb molta precisió carrers, edificis i eixides, ferrocarrils, etc. Idioma: castellà. Està signat pel capità i el comandant Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)

Plànols de la fàbrica Albert Germans

L'any 1926 Josep Albert Rulduà, en representació de l'empresa "Albert Hermanos", va demanar una llicència d'obres per construir una fàbrica de teixits elàstics al carrer Rodés. Aquí veiem els plànols que s'adjuntaven a la sol·licitud, que estan signats i segellats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt. A la sol·licitud s'esmenta que, abans d'establir-se a l'Hospitalet, la fàbrica estava ubicada a Aranjuez.

Projecte de fàbrica per D. Cosme Toda

Plànols de l'edifici principal de la fàbrica Cosme Toda i d'una quadra i un cobert annexos, realitzats per Ramon Puig Gairalt al 1923. Els plànols acompanyaven la sol·licitud de llicència d'obra 2879/1923, aprovada al Ple de 20 de juny de 1923.

"Plaza del Centro Cívico. Nº 5"

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça del Centre Cívic. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

"Perspectiva de una parte del proyecto de Ensanche de Hospitalet, premiado por el Municipio"

Reproducció del dibuix d'una part del projecte, en perspectiva, de l'eixample de l'Hospitalet, premiat pel municipi. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

Prolongació de la Granvia (carrer "Cortes") al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Projecte de Ramon Puig i Gairalt d'urbanització i eixample i pont sobre el ferrocarril en la "calle de Cortes."

Reproducció del dibuix del projecte del carrer de les Corts i el pont projectat sobre les vies del ferrocaril. "El grandioso puente proyectado sobre la línea del ferrocarril, en la prolongación de la calle de Cortes, cuyas obras estan a punto de empezarse". Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

"Hospitalet de Llobregat. Plano - Ensanche y de saneamiento interior de la población. 1926."

Reproducció d'un plànol general de l'Hospitalet. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Projecte de Ramon Puig i Gairalt d'urbanització i eixample i pont sobre el ferrocarril en la "calle de Cortes. "Calle de Cortes vista desde el paseo. Nº 18"

Reproducció del dibuix del projecte del carrer de les Corts vist des del passeig. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

"Mercado de Coll-Blanch. Nº 21"

Reproducció del dibuix del projecte del mercat de Collblanc, al c. Martí i Julià núms. 8-22. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37). Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 15

"Tenencia de (?). Nº 20"

Reproducció del dibuix del projecte de la tenència de (?), -no es llegueix el que posa-. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)