• AMHL_101_C410_1931_07305_plànol.pdf
    Plànol del gratacels de Collblanc
    Plànol de la façana de l'edifici construït el 1931 pels arquitectes Ramon i Antoni Puig Gairalt a instància de Joan Pons i Vila. Aquest plànol forma part de l'expedient de llicència d'obres núm. 7305/1931. Està signat per Antoni Puig i Gairalt, tot i que se li atribueix l'autoria al seu germà Ramon i, de fet, el propi Ramon explicà en articles de premsa que ell en fou arquitecte. L'edifici encara existeix (2024) i es troba a la cantonada entre la carretera de Collblanc i el carrer Progrés, al barri de Collblanc. Va ser el primer gratacels que es va construir a Catalunya, i el primer edifici amb ascensor a la ciutat de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Cartografia
    Construcció
    Edificis
    Gratacels
    Obres
    Plànols
  • AMHL_101_C410_1924_03577_plànol.pdf
    Pànol de la casa del carrer Montseny, 165
    Casa de planta baixa i pati que hi havia l'alçada de l'actual carrer Montseny, 165. Construïda l'any 1924, l'arquitecte fou Xavier Turull Ventosa i el promotor Antoni Ferrer Amela. Ja no existeix, es va enderrocar el 1964 juntament amb la casa del núm. 163 per fer l'edifici que actualment (2024) ocupa els números 163-165. Al pati de davant d'aquesta casa hi havia l'entrada d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil construït pels veïns, segons testimoni oral de Ramon Julià, nascut en aquesta casa l'any 1933. I al pati del núm. 163 hi havia el pou de ventilació. Es tractaria de l'anomenat "refugi del carrer Ferrer" (actual passatge Gregorio Marañón), segons la portada de l'expedient número 8 de construcció de refugis (conservada dins de l'expedient d'obres 9622/1935).
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Construcció
    Guerra Civil
    Obres
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
  • AMHL_101_E130_1938_00002.tif
    Projecte de refugi antiaeri del carrer Llançà, 35
    Es tracta d'un dels molts refugis antiaeris que es van projectar al barri de Collblanc. Aquest estava situat al carrer Llançà, entre els carrers Pujós i París, just davant de l'actual Escola Charlie Rivel (on als anys 30 també hi havia una escola). D'aquest refugi, a més d'aquest plànol d'emplaçament, també es conserva la portada de l'expedient de construcció, on s'indica: "Expedient núm. 10: Refugi del carrer de Llançà (núm. 35) entre París i Creu Roja. Aprovat per la Junta de Defensa Passiva Local el dia 15 de març del 1938. Refugi 3." Pel plànol veiem que efectivament un accés era pel número 35 del carrer Llançà i que l'altra entrada estaria situada al número 19 (la numeració actual és la mateixa). El refugi disposava de tres pous de ventilació, un espai amb farmaciola d'urgència i lavabo.
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Construcció
    Guerra Civil
    Obres
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
  • AMHL_101_C410_1923_03152_plànol.pdf
    Plànol de l'edifici del carrer Josep Maria de Sagarra, 17
    Plànol de l'expedient d'obres 3152/1923 sol·licitat per Francesc Carol per la construcció d'un edifici de planta baixa i dos pisos a l'aleshores carrer del Porvenir, 15. L'edifici segueix existint cent anys després. Als anys 30 el carrer passà a anomenar-se Josep Maria de Sagarra, actualment és el número 17. En aquesta casa hi visqué, a finals dels anys 20, l'artista Rafael Barradas (Uruguai, 1890-1929).
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Obres
  • AMHL_101_C410_1926_04807_plànols.pdf
    Plànols de la fàbrica Albert Germans
    L'any 1926 Josep Albert Rulduà, en representació de l'empresa "Albert Hermanos", va demanar una llicència d'obres per construir una fàbrica de teixits elàstics al carrer Rodés. Aquí veiem els plànols que s'adjuntaven a la sol·licitud, que estan signats i segellats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt. A la sol·licitud s'esmenta que, abans d'establir-se a l'Hospitalet, la fàbrica estava ubicada a Aranjuez.
    Albert Germans
    Arquitectura i urbanisme
    Cartografia
    Construcció
    Indústries
    Obres
    Plànols