Plano de Barcelona y contornos -32. Puerto Franco. 4a. Región
Plànol de Barcelona i contorns dibuixat per la "Brigada Topográfica de Ingenieros". Comprèn una bona part de la marina al sud de la carretera del Mig. Es detallen els camins, ferrocarrils, masies, etc.
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
Plànol de l'Hospitalet, full 1. Conducció d'aigües de la mina mas Conill
Reproducció d'un plànol relatiu a la portada d'aigües a la vila des de la mina de Mas Conill d'Esplugues i a través del repartidor del Baró de Maldà. Establert a consequència dels acords subscrits entre Gaietà Maria Amat i d'Amat, Baró de Maldà, l'Ajuntament presidit pel batlle Pau Cerdà i el rector Josep Montasell el 1864. Hi ha el recorregut de la canalització de l'aigua, l'emplaçament de cinc fonts noves, el de dues antigues, els carrers i els edificis del nucli urbà. Signat pel mestre d'obres Eusebi Parera.
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
Plànol de la façana de l'edifici construït el 1931 pels arquitectes Ramon i Antoni Puig Gairalt a instància de Joan Pons i Vila. Aquest plànol forma part de l'expedient de llicència d'obres núm. 7305/1931.
Està signat per Antoni Puig i Gairalt, tot i que se li atribueix l'autoria al seu germà Ramon i, de fet, el propi Ramon explicà en articles de premsa que ell en fou arquitecte.
L'edifici encara existeix (2024) i es troba a la cantonada entre la carretera de Collblanc i el carrer Progrés, al barri de Collblanc.
Va ser el primer gratacels que es va construir a Catalunya, i el primer edifici amb ascensor a la ciutat de l'Hospitalet.
Mapa dibuixat per Valentí Julià el 1987 que mostra com podia haver estat l'Hospitalet cap a l'any 1516 segons els estudis de l'historiador Jaume Codina. Fou un encàrrec del Museu de l'Hospitalet.
Plànol general de l'Hospitalet. Realitzat per la 2ª Brigada Topográfica de Ingenieros. Comprèn aproximadament el districte Centre. Limita al nord amb el ferrocarril de St Vicens a Barcelona per Vilafranca; a l'est amb Cornellà; al sud amb la carretera del Mig o de Manso i a l'oest amb el Torrent Gornal i el ferrocarril de Madrid a Barcelona. Es detallen amb molta precisió carrers, edificis i eixides, ferrocarrils, etc. Idioma: castellà. Està signat pel capità i el comandant
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
L'any 1926 Josep Albert Rulduà, en representació de l'empresa "Albert Hermanos", va demanar una llicència d'obres per construir una fàbrica de teixits elàstics al carrer Rodés. Aquí veiem els plànols que s'adjuntaven a la sol·licitud, que estan signats i segellats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt.
A la sol·licitud s'esmenta que, abans d'establir-se a l'Hospitalet, la fàbrica estava ubicada a Aranjuez.
Plànols de l'edifici principal de la fàbrica Cosme Toda i d'una quadra i un cobert annexos, realitzats per Ramon Puig Gairalt al 1923.
Els plànols acompanyaven la sol·licitud de llicència d'obra 2879/1923, aprovada al Ple de 20 de juny de 1923.
Es tracta d'un plànol de la ciutat elaborat durant la Guerra Civil. Porta anotat a llapis l'any 1938.
Dibuixat per l'arquitecte municipal (segurament Isidre Ubach, que va ocupar el càrrec interinament després de la mort de Ramon Puig i Gairalt el 1937).
Alguns carrers només van rebre la denominació que apareix aquí durant la guerra, com el de Buenaventura Durruti (que després va passar ser Generalísimo Franco i des de 1979 ha recuperat el seu nom original: Enric Prat de la Riba).
Plànol de la ciutat de l'Hospitalet amb indicacions de les barriades i noms de cases
Plànol digitalitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (veure enllaç a la pestanya Descripció, camp Difusió)
Plànol del projecte d'urbanització d'un terreny a Santa Eulàlia propietat d'Eduardo Maluquer i Alodia Salvador
Urbanització d'uns terrenys situats a la carretera de Barcelona al Garrofé (actual carrer de Santa Eulàlia), entre el carrer de Salvador i l'actual avinguda del Metro. En el plànol, la senyalització del nord és errònia.
L'indret apareix anomenat com a prop de la Torrassa o "Criadero".
