Reproducció d'un plànol del projecte de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat de l'arquitecte Francesc Mariné, realitzat l'11 de setembre de 1894. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
Croquis de la placa en homenatge a Miguel Primo de Rivera
Realitzada per l'arquitecte municipal per encàrrec de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 20 de gener de 1926 el Ple va aprovar organitzar un homenatge al general Miguel Primo de Rivera. Tot i que l'acta del Ple no ho recull, en aquest dibuix es qualifica de "fill adoptiu" al dictador. El 17 d'octubre del mateix any, Primo de Rivera va venir a l'Hospitalet i se li va fer un gran homenatge, va descobrir aquesta placa a la façana de l'Ajuntament i, tal com s'explica a la premsa de l'època (La Vanguardia, La Nación), va assistir a una reunió a l'Ajuntament on es va llegir un text en que se'l nomenava fill adoptiu de la ciutat.
El 1930, el secretari de l'Ajuntament Joan Coca, va certificar que aquest nomenament no es trobava inscrit a cap acta del Ple i que, per tant, el dictador no era realment fill adoptiu.
Plànol de l'edifici del carrer Josep Maria de Sagarra, 17
Plànol de l'expedient d'obres 3152/1923 sol·licitat per Francesc Carol per la construcció d'un edifici de planta baixa i dos pisos a l'aleshores carrer del Porvenir, 15. L'edifici segueix existint cent anys després. Als anys 30 el carrer passà a anomenar-se Josep Maria de Sagarra, actualment és el número 17.
En aquesta casa hi visqué, a finals dels anys 20, l'artista Rafael Barradas (Uruguai, 1890-1929).
Projecte de 1926 de Ramon Puig i Gairalt per crear una Plaça al davant de l' Ayuntament
Reproducció del dibuix del projecte de la plaça de l'Ajuntament corresponent a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37), que preveia l'enderroc de tota la vorera de cases totes iguals que seguien l'alineació del carrer Major, totes propietat de Pilar de Cárcer i de Ros, baronesa de Maldà, davant la façana de l'Ajuntament. Van ser enderrocades el 1937 amb la intenció de fer possible aquesta nova Plaça, que va ser realitzada un cop acabada la guerra pel nou arquitecte municipal Manuel Puig Janer seguint aquest projecte de Puig i Gairalt.
Al fons es veu dibuixada l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, que al 1926 ningú podia imaginar que desapareixeria completament deu anys després.
Arquitectura i urbanisme
Cartografia
Església Santa Eulàlia de Mèrida
Esglésies i ermites
Fonts
Places
Plànols
Projectes urbanístics
Religió
Plànol d’eixample i de sanejament interior de la població
Reproducció del dibuix de la plaça posterior de l'Església. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)
Arquitectura i urbanisme
Cartografia
Església Santa Eulàlia de Mèrida
Esglésies i ermites
Places
Plànols
Projectes urbanístics
Religió
Plànol d’eixample i de sanejament interior de la població
Reproducció del dibuix del projecte de la plaça del Repartidor. Plànol 27. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt (19/05/1886-13/07/37). Es veu l'edifici de Correus i Telègrafs i la font de la plaça del Repartidor. Segons fonts documentals la torre del Repartidor va ser construïda el 1867 i servia per distribuir l'aigua a la població. La urbanització de la plaça i conversió del Repartidor en Font es va produir el 1927-28. Així mateix, l'edifici de Correus i Telègrafs realitzat per Ramon Puig Gairalt data de l'any 1927. Tant la font com l'edifici de correus estan catalogats en el PEPPA amb els núms. 76 i 77 respectivament
Arquitectura i urbanisme
Cartografia
Correus i telègrafs
Font de la plaça del Repartidor
Fonts
Informació i comunicació
Patrimoni arquitectònic
Plànols
Projectes urbanístics
Plànol d’eixample i de sanejament interior de la població
Plànol "L'Hospitalet 1875. Museu d'Història de l'Hospitalet"
Dibuix d'un plànol de l'Hospitalet de l'any 1875. Es tracta d'una interpretació ideal basada en plànols i documentació de l'època, realitzada segons projecte de Francesc Marcé, director del Museu d'Història de l'Hospitalet
"L'Hospitalet 1900. Museu d'Història de L'Hospitalet"
Reproducció d'un dibuix d'un plànol de l'Hospitalet de l'any 1900. Es tracta d'una interpretació ideal basada en plànols i documentació de l'època, realitzada segons projecte de Francesc Marcé
Reproducció de dos plànols del projecte de l'edifici de Correus i Telègrafs, de l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. Es veu una secció de l'edifici i el plànol de la planta baixa (distribució interna). Catalogat en el PEPPA (núm. 77)
Plànol que forma part de l'expedient del projecte de la plaça pública, plaça de la Llibertat, i la construcció de nous edificis per acollir diferents serveis per a la comunitat
Plànol que forma part de l'expedient d'urbanització d'uns terrenys situats entre el carrer de Prat de la Riba i l'antic camí de Sant Joan, instat per Juan Rodés