Croquis de la placa en homenatge a Miguel Primo de Rivera
Realitzada per l'arquitecte municipal per encàrrec de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 20 de gener de 1926 el Ple va aprovar organitzar un homenatge al general Miguel Primo de Rivera. Tot i que l'acta del Ple no ho recull, en aquest dibuix es qualifica de "fill adoptiu" al dictador. El 17 d'octubre del mateix any, Primo de Rivera va venir a l'Hospitalet i se li va fer un gran homenatge, va descobrir aquesta placa a la façana de l'Ajuntament i, tal com s'explica a la premsa de l'època (La Vanguardia, La Nación), va assistir a una reunió a l'Ajuntament on es va llegir un text en que se'l nomenava fill adoptiu de la ciutat.
El 1930, el secretari de l'Ajuntament Joan Coca, va certificar que aquest nomenament no es trobava inscrit a cap acta del Ple i que, per tant, el dictador no era realment fill adoptiu.
Plànol de la façana de l'edifici construït el 1931 pels arquitectes Ramon i Antoni Puig Gairalt a instància de Joan Pons i Vila. Aquest plànol forma part de l'expedient de llicència d'obres núm. 7305/1931.
Està signat per Antoni Puig i Gairalt, tot i que se li atribueix l'autoria al seu germà Ramon i, de fet, el propi Ramon explicà en articles de premsa que ell en fou arquitecte.
L'edifici encara existeix (2024) i es troba a la cantonada entre la carretera de Collblanc i el carrer Progrés, al barri de Collblanc.
Va ser el primer gratacels que es va construir a Catalunya, i el primer edifici amb ascensor a la ciutat de l'Hospitalet.
Plànol de l'edifici del carrer Josep Maria de Sagarra, 17
Plànol de l'expedient d'obres 3152/1923 sol·licitat per Francesc Carol per la construcció d'un edifici de planta baixa i dos pisos a l'aleshores carrer del Porvenir, 15. L'edifici segueix existint cent anys després. Als anys 30 el carrer passà a anomenar-se Josep Maria de Sagarra, actualment és el número 17.
En aquesta casa hi visqué, a finals dels anys 20, l'artista Rafael Barradas (Uruguai, 1890-1929).
Plànols de l'edifici principal de la fàbrica Cosme Toda i d'una quadra i un cobert annexos, realitzats per Ramon Puig Gairalt al 1923.
Els plànols acompanyaven la sol·licitud de llicència d'obra 2879/1923, aprovada al Ple de 20 de juny de 1923.
