La intensitat de la violència del pistolerisme arribà a punts insospitats, asseveració que es pot corroborar a través de les accions que, des del govern espanyol, es van portar a terme l’any 1921. L’arribada del governador militar, Severiano Martínez Anido, el novembre de 1920, llavors amb 52 anys, nascut a Ferrol el 1862, va causar tan bona impressió a bona part de la burguesia catalana, que, des de la patronal Foment del Treball es va sol·lícitar al president del govern Eduardo Dato -petició que també li va fer el lider de la Lliga, Francesc Cambó- que aquest fos nomenat també Governador Civil i que tingués plens poders per actuar de forma contundent contra els sindicalistes anarquistes, petició que també va concedir Dato i que es va materialitzar mitjançant la "Llei de fugues".
Quan va prendre possessió del seu càrrec Martínez Anido va fer un discurs que va impressionar molt en el que va dir una frase que ha quedat per a la posteritat: “He estado en Cuba y en Filipinas. Tendría que estar en África. El Gobierno me envía ahora a Barcelona y obraré como si estuviera en campaña”. La seva forma de fer no va passar inadvertida per ningú i els seus mètodes expeditius, que van agradar molt a la patronal, van acabar, en bona mesura, amb allò que era anomenat “terrorisme”: el pistolerisme, és a dir els atacs armats al carrers de Barcelona, i de l'Hospitalet, entre pistolers a sou de la patronal i sindicalistes anarquistes.
Les morts causades per l’enfrontament de la patronal i els sindicats de resultes de les deficiències econòmiques i l’afectació posterior en el volum de treball i els salaris, arribaren a ser malauradament tan quotidianes que deixaren de ser notícia. La fi dels enfrontaments es traslluí amb l’empresonament de bona part dels dirigents sindicalistes, l’ostracisme d’alguns d’ells o, fins i tot, la mort.
No obstant això, una bona part de la societat civil benestant celebrà la fi del pistolerisme tot donant mostres públiques en homenatge al governador civil que, sembla ser, havia posat ordre al desori, com deixa clar aquesta invitació de la patronal Foment a l'alcalde de l'Hospitalet de l'època per assitir a un acte d'homenatge al Governador Martínez Anido.
Els seus brutals mètodes, finalment, van ser considerats excessius i van provocar el seu cessament el 1922, quan va ser traslladat com a comandant general a Melilla.
El secretari municipal acredita que "El Nuevo Tom Mix" va aparèixer a la premsa de l'Hospitalet en data 1 d'octubre de 1932 i que s'ha publicat sense interrupcions fins a la data del certificat (92 números publicats) complint allò establert a la llei d'impremta.
Ramón Segarra, director del setmanari infantil Tom Mix, comunica que no autoritza la seva publiació i declina tota responsabilitat de qualsevol transgressió de la llei d'impremta.
Paulino Lavagna, propietari del setmanari infantil Nuevo Tom Mix, comunica el nou taller litogràfic que confeccionarà la publicació, als efectes de la llei d'impremta.
Tom Mix (Thomas Hezikiah Mix) va ser un actor nord-americà nascut el 1880. Amb més de 291 pel•lícules va ser la primera gran estrella del western. També va ser el personatge protagonista de nombrosos còmics, entre ells un editat a L’Hospitalet: el Nuevo Tom Mix
En aquesta carta d’octubre de 1932, Ramón Segarra comunica a l’alcalde de L’Hospitalet als efectes de la llei d’impremta, la propera aparició del setmanari infantil “Nuevo Tom Mix” del qual ell és el director i Paulino Lavagna, el propietari. La raó social de l’empresa era C. Llobregat, 144.
El Nuevo Tom Mix era una publicació de 8 fulles plegades amb històries basades en personatges cinematogràfics. El preu era de 10 cèntims i es van editar més de 100 números.
Encara que fa uns anys es pensava que no s’havia conservat cap exemplar, a Tebeosfera apareixen diverses portades digitalitzades i es documenta una altra publicació de Paulino Lavagna: El Cuento Azul.
