Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

La intensitat de la violència del pistolerisme arribà a punts insospitats, asseveració que es pot corroborar a través de les accions que, des del govern espanyol, es van portar a terme l’any 1921. L’arribada del governador militar, Severiano Martínez Anido, el novembre de 1920, llavors amb 52 anys, nascut a Ferrol el 1862, va causar tan bona impressió a bona part de la burguesia catalana, que, des de la patronal Foment del Treball es va sol·lícitar al president del govern Eduardo Dato -petició que també li va fer el lider de la Lliga, Francesc Cambó- que aquest fos nomenat també Governador Civil i que tingués plens poders per actuar de forma contundent contra els sindicalistes anarquistes, petició que també va concedir Dato i que es va materialitzar mitjançant la "Llei de fugues". Quan va prendre possessió del seu càrrec Martínez Anido va fer un discurs que va impressionar molt en el que va dir una frase que ha quedat per a la posteritat: “He estado en Cuba y en Filipinas. Tendría que estar en África. El Gobierno me envía ahora a Barcelona y obraré como si estuviera en campaña”. La seva forma de fer no va passar inadvertida per ningú i els seus mètodes expeditius, que van agradar molt a la patronal, van acabar, en bona mesura, amb allò que era anomenat “terrorisme”: el pistolerisme, és a dir els atacs armats al carrers de Barcelona, i de l'Hospitalet, entre pistolers a sou de la patronal i sindicalistes anarquistes. Les morts causades per l’enfrontament de la patronal i els sindicats de resultes de les deficiències econòmiques i l’afectació posterior en el volum de treball i els salaris, arribaren a ser malauradament tan quotidianes que deixaren de ser notícia. La fi dels enfrontaments es traslluí amb l’empresonament de bona part dels dirigents sindicalistes, l’ostracisme d’alguns d’ells o, fins i tot, la mort. No obstant això, una bona part de la societat civil benestant celebrà la fi del pistolerisme tot donant mostres públiques en homenatge al governador civil que, sembla ser, havia posat ordre al desori, com deixa clar aquesta invitació de la patronal Foment a l'alcalde de l'Hospitalet de l'època per assitir a un acte d'homenatge al Governador Martínez Anido. Els seus brutals mètodes, finalment, van ser considerats excessius i van provocar el seu cessament el 1922, quan va ser traslladat com a comandant general a Melilla.

Mauro Roca Beltran, habitant d'un poble de Castelló, fa arribar a través del seu ajuntament un escrit a L'Hospitalet reclamant que es cerqui la seva dona i la seva filla i se les obligui a tornar al domicili conjugal. Però la dona, Humilitat Escrig Moliner, explica a la policia de L'Hospitalet que era maltractada pel seu marit i que no pensa tornar a Castelló. Maltractada i "no només de paraula". En aquella època aquesta violència també existia i no era perseguida. Per sort, almenys en aquest cas, sembla que la policia no es va posar de part del marit i no va obligar la dona a tornar.

En els primers anys del segle XX, la relació dels diputats amb el territori al qual representaven era més estreta del que hom es podria imaginar. No en va, els homenatges a molts d’ells era una constant al llarg d’aquests anys. En aquesta ocasió, la figura homenatjada era la d’Antoni Miracle i Mercader, diputat pel districte de Sant Feliu de Llobregat i adscrit a la Lliga Regionalista. Antoni Miracle fou l’impulsor de diferents promocions de Cases Barates que serviren per aixoplugar i acollir als nous treballadors que arribaven d’arreu de Catalunya i de la resta d’Espanya. Aquestes festes d’homenatge implicaren tota la societat civil del moment, no només a polítics, sinó també a membres de la burgesia, entitats socials i culturals i membres del clergat.

En aquest comunicat el comandant del Regiment d'Infanteria de Melilla núm. 59 respon la petició de notícies sobre Enrique Ubasos que el seu pare Benito havia fet. En la contestació s'informa que el passat 22 de juliol el sergent Enrique Ubasos estava al campament de Dar Quebdani amb la seva Companyia, i que des d'aquest data s'ignora la seva localització i suposen que ha estat capturat.

Inclou dibuixos fets per ell des de la presó de Zamora per la Felicitació de Nadal de 1968 i altres que hi havia a les parts del pati del catell-escola del Camp de la Bota, anys 64-70.

Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”. El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.

El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.

El 5 d'octubre de 1890 va arribar a l’Hospitalet una carta de la delegació barcelonina de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos. Buscaven a un hospitalenc que vivia prop del mar que havia realitzat uns “heroics salvaments” els passats 12 de febrer i 8 de juliol. Es tractava de José Navarro Vidal, habitant d'un barracó situat a la desembocadura del riu Llobregat. L'associació de salvament de nàufrags volia premiar els seus valents actes. Aquesta societat va ser la primera encarregada de fer salvaments al mar a Espanya. Es va crear l'any 1880 i es va inspirar en la institució britànica anomenada Royal National Lifeboat Institution. Els encarregats de dur a terme les tasques d'aquesta societat eren voluntaris i estava gestionada a nivell local. Això feia que no existís una agència que coordinés les cerques i els rescats. Amb el pas dels anys els encarregats de fer els salvaments van passar a ser la Creu Roja per rescat en platges i costes, l’Armada espanyola i l’empresa estatal de Remolques Marítimos S.A. per rescats en alta mar.

La creació de la Zona Franca al Port de Barcelona és un projecte que arrenca del 1901. A fi de facilitar el creixement econòmic i industrial a través d’un intercanvi comercial resultava necessari crear un espai amb certs privilegis fiscals al port de Barcelona. Es va impulsar un creixement de les instal·lacions que afectaven de manera directa L’Hospitalet de Llobregat. Així que va ser necessària l’expropiació forçosa d’uns terrenys del municipi de L’Hospitalet de Llobregat i el pagament d’unes 84.000 pessetes de l’època vers el 1920. Si bé la Zona Franca del port de Barcelona no s’arribà a materialitzar mai en la seva totalitat, poc a poc, es van anar realitzant algunes obres i se’n feia reconeixement públic. En aquesta ocasió, es convida les autoritats locals a la inauguració de Dipòsits del que havia de ser la Zona Franca.

En aquest ofici de la Diputació Provincial de Barcelona fa referència a la crisi que està patint la indústria pesquera de la província. Per aquest motiu demana als ajuntaments que s’ajustin a una sèrie d’acords adoptats per la Diputació. Una d’aquestes mesures és la de pagar la pesca de dofins amb una dotació de 500 pessetes per matar 200 exemplars a raó de 2,50 pessetes per individu. Sempre degudament certificat per les autoritats marítimes. El 1916 el govern de l'Estat va prohibir a la Diputació de Barcelona que concedís aquest premi de 500 per matar dofins.

Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien

Pertanyia al pèrit industrial Pere Leyes i Cuscó, un dels treballadors de CIVSA que després del seu tancament el 1982 va fundar aquesta societat cooperativa a Sant Andreu de la Barca.

Pertanyia al pèrit industrial Pere Leyes i Cuscó, treballador de CIVSA des de 1940 fins el tancament de l'empresa el 1982.

Acta de sessió ordinària del Ple. Entre altres coses, el Ple ratifica l'acord per cedir a Barcelona els terrenys de la Marina per construir un Port Franc, a canvi de 85.000 pessetes.

L'any 1880 hi havia una llei municipal que obligava que la imatge del rei presidís el Saló de Sessions de l'Ajuntament. Per aquest motiu, el Govern Civil de la Província de Barcelona va enviar una circular a l'Ajuntament demanant si tenien la imatge col·locada i que, si no era així, ho havien d'esmenar-ho en quinze dies si no volien rebre una multa. Al marge s'observa una anotació que esmenta que es va contestar afirmativament.

En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.

Als baixos hi havia una de les entrades a l'Academia Masnou

El cartell dels baixos indica "Academia Masnou"

Bartolomé Pol, síndic del Gremi de Vins de Totes les Classes, envia aquesta petició a l'alcalde de l'Hospitalet perquè demani al jutjat una autorització per entrar a registrar una casa particular. Des del Gremi informen que un agent seu, Benito Prats, ha perseguit un carro que transportava vi il·legalment, i que a dos quarts de cinc del matí el carruatge s'ha refugiat a Cal Quico, una casa situada a la zona de la Marina i habitada per Francisco Carbonell Casas. Possiblement es tracta de Cal Quico Vermell, documentada al treball de Marta Piera González "Les masies de l'Hospitalet" (2011). Desconeixem com va seguir la història i si finalment van enxampar el carro o si el vi fraudulent va arribar al seu destí.

La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.

Edifici de Ramon Puig Gairalt