Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”.
El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.
El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.
El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.
El 5 d'octubre de 1890 va arribar a l’Hospitalet una carta de la delegació barcelonina de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos. Buscaven a un hospitalenc que vivia prop del mar que havia realitzat uns “heroics salvaments” els passats 12 de febrer i 8 de juliol. Es tractava de José Navarro Vidal, habitant d'un barracó situat a la desembocadura del riu Llobregat. L'associació de salvament de nàufrags volia premiar els seus valents actes.
Aquesta societat va ser la primera encarregada de fer salvaments al mar a Espanya. Es va crear l'any 1880 i es va inspirar en la institució britànica anomenada Royal National Lifeboat Institution.
Els encarregats de dur a terme les tasques d'aquesta societat eren voluntaris i estava gestionada a nivell local. Això feia que no existís una agència que coordinés les cerques i els rescats.
Amb el pas dels anys els encarregats de fer els salvaments van passar a ser la Creu Roja per rescat en platges i costes, l’Armada espanyola i l’empresa estatal de Remolques Marítimos S.A. per rescats en alta mar.
La creació de la Zona Franca al Port de Barcelona és un projecte que arrenca del 1901. A fi de facilitar el creixement econòmic i industrial a través d’un intercanvi comercial resultava necessari crear un espai amb certs privilegis fiscals al port de Barcelona. Es va impulsar un creixement de les instal·lacions que afectaven de manera directa L’Hospitalet de Llobregat. Així que va ser necessària l’expropiació forçosa d’uns terrenys del municipi de L’Hospitalet de Llobregat i el pagament d’unes 84.000 pessetes de l’època vers el 1920. Si bé la Zona Franca del port de Barcelona no s’arribà a materialitzar mai en la seva totalitat, poc a poc, es van anar realitzant algunes obres i se’n feia reconeixement públic. En aquesta ocasió, es convida les autoritats locals a la inauguració de Dipòsits del que havia de ser la Zona Franca.
En aquest ofici de la Diputació Provincial de Barcelona fa referència a la crisi que està patint la indústria pesquera de la província. Per aquest motiu demana als ajuntaments que s’ajustin a una sèrie d’acords adoptats per la Diputació.
Una d’aquestes mesures és la de pagar la pesca de dofins amb una dotació de 500 pessetes per matar 200 exemplars a raó de 2,50 pessetes per individu. Sempre degudament certificat per les autoritats marítimes.
El 1916 el govern de l'Estat va prohibir a la Diputació de Barcelona que concedís aquest premi de 500 per matar dofins.
Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los".
Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien
Pertanyia al pèrit industrial Pere Leyes i Cuscó, un dels treballadors de CIVSA que després del seu tancament el 1982 va fundar aquesta societat cooperativa a Sant Andreu de la Barca.
Acta de sessió ordinària del Ple. Entre altres coses, el Ple ratifica l'acord per cedir a Barcelona els terrenys de la Marina per construir un Port Franc, a canvi de 85.000 pessetes.
L'any 1880 hi havia una llei municipal que obligava que la imatge del rei presidís el Saló de Sessions de l'Ajuntament. Per aquest motiu, el Govern Civil de la Província de Barcelona va enviar una circular a l'Ajuntament demanant si tenien la imatge col·locada i que, si no era així, ho havien d'esmenar-ho en quinze dies si no volien rebre una multa.
Al marge s'observa una anotació que esmenta que es va contestar afirmativament.
En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares.
Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.
Bartolomé Pol, síndic del Gremi de Vins de Totes les Classes, envia aquesta petició a l'alcalde de l'Hospitalet perquè demani al jutjat una autorització per entrar a registrar una casa particular. Des del Gremi informen que un agent seu, Benito Prats, ha perseguit un carro que transportava vi il·legalment, i que a dos quarts de cinc del matí el carruatge s'ha refugiat a Cal Quico, una casa situada a la zona de la Marina i habitada per Francisco Carbonell Casas.
Possiblement es tracta de Cal Quico Vermell, documentada al treball de Marta Piera González "Les masies de l'Hospitalet" (2011).
Desconeixem com va seguir la història i si finalment van enxampar el carro o si el vi fraudulent va arribar al seu destí.
La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric.
En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
/1921/192112/AMLH%20101_Actes%20del%20Ple_19211202_OR.pdf.jSfG9527MZADAA.NO0Ha_mgF_.jpg)
