En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial, estava ubicat a l’inici del carrer Major de l’Hospitalet, avui núm. 88, en la seva confluència amb la Riera de l’escorxador, antiga riera Femades. Va ser ampliat en diverses ocasions i dotat de dues torres de guaita simètriques a la seva façana principal, a la que s’accedia mitjançant un gran pati a cel obert, l’entrada del qual estava vigilada per una garita de control d’accés que rendia al camí de les Heures, avui carrer Barcelona, garita que es va mantenir gairebé intacta, amb el màstil per a la bandera, fins l’enderroc d’aquest edifici, als anys noranta del s. XX. Situat gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, aquest casalot estava situat molt a prop de la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major.

Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig. A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte. Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya. El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria. Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot. Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V. Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa. Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers. Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat. Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència. La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal. Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.

L'edicte promulgat pels consellers de la ciutat de Barcelona inclou Caplletra inicial i escut d'encapçalament de la ciutat de Barcelona. Després d’un any de setge, la situació va agreujar-se amb la sortida del Duc de Populi i l’arribada del duc de Berwick, general de Lluís XIV, per sotmetre a la ciutat. En la data d’aquest edicte, 30 de juliol de 1714, els consellers de la ciutat de Barcelona, exhorta a tota la població del principat, perquè per evitar l’entrada de l’enemic francès, i evitar perdre les institucions de Catalunya, demanen a tota la població major de 14 anys es presenti per lluitar en el setge de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d'un edicte, en paper, amb Caplletra inicial i amb escut de la Diputació de Barcelona a l'encapçalament. Aquest document corrobora la decisió presa pel consistori de Diputats i Oïdors, seguint els consells de la reunió dels dos braços militars i real, a fi de mantenir-se sota el domini de l'emperador Carles VI, per aconseguir que les seves institucions no siguin aniquilades. El document explica que es coneix que hi ha persones d’aquests braços, els quals no estan d’acord amb la decisió tomada, el dia 14 del mes de juliol, però demana a tot el poble de Catalunya a contribuir amb tots els medis possibles a la defensa del Principat. Signa el document Don Francesc de Solà de Sant Esteve.

Es tracta d’un edicte donat per Francesc Sayol i de Quarteroni, Batlle, procurador, lloctinent , i governador del Principat. Inclou Caplletra inicial. Desprès de les notícies donades per Don Ignasi de Sans i de Miquel, jutge de dita vila, després de fer constar que el 28 d’abril certes persones per pertorbar la tranquil·litat de la ciutat, van decidir anar per les cases dels barris de Sant Pere i de la Ribera, perquè sortissin de les cases per perill de bombardeig per les tropes franceses. Això va provocar la fugida a esglésies i altres llocs. Intentant esbrinar quines persones van provocar aquests aldarulls, es publica una crida, perquè qui descobreix quins son, els pagaren vint i cinc doblers. El dobler és una moneda catalana que equival a dos diners. Això es publicarà pels llocs acostumats a la ciutat de Barcelona i va ser fet per Jaume Galceran, corredor i Trompeta Reial. Signa l’edicte Francesc de Sayol i de Quarteroni.

Es tracta d'un document en paper, amb data de 13 de juliol de 1714. Inclou escut d’armes de la Diputació de Barcelona i una Caplletra per decorar l’escrit al començament. Ens enumera dos fets importants: la Pau d'Utrech, on les potències enfrontades varen signar la pau, però durant les negociacions de pau, no s’havia resolt un aspecte cabdal per a Catalunya: la preservació de les seves lleis i autogovern. L'altre fet és el Conveni de l'Hospitalet, acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola. L'acord va signar-se seguint els principis fixats en el Conveni per a l'evacuació de Catalunya i l'armistici d'Itàlia que estipulava l'evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia,. El principat de Catalunya, davant el temor de perdre la seva autonomia, reuneix de forma urgent als Braços Generals del Principat per decidir si s'abandona la lluita, i entregar a Catalunya a Felip V. Van decidir no posar-se amb el rei Felip V, i van decidir continuar amb la lluita, per salvar la ciutat de Barcelona. Signa el document Josep Vilar.

El document és imprès. Porta Caplletra inicial per decorar el document. Es tracta d’un edicte pel quals els rectors de l’església parroquial de nostra senyora dels Reis anomenada vulgarment del Pi, notifica que qualsevol persona amb les característiques mostrades en l'edicte pot optar a les dues capelles passioneres, creades pel difunt reverend Pau Folch.

Els regidors, en la seva petició, es lamenten de la dificultat de cobrar les contribucions relatives a les terres, atès que el pagament s’ha dividit entre els arrendataris i ja no es recapta directament als propietaris. Aquesta circumstància provoca una demora considerable en el cobrament, a la qual s’afegeix la dificultat derivada de "la gran imposibilidad y pública miseria de los vecinos y arrendatarios". Aquesta situació provoca que els exponents "tengan que sacrificarse, corriendo como locos sin sacar más fruto que pasar tiempos y entorpecerse el cumplimiento de las órdenes de V.S." A la respota que consta en el mateix plec s'informa que "han de ser tantos los contribuyentes cuantos sean los sujetos que dentro de su territorio tengan hacienda, oficios, tratos, comercio y utilidades de cualquier especie, señalándose a cada uno en el reparto por menor la cantidad que le quepa y sin que el propietario deba pagar por el arrendatario o parcero, ni estos por aquel, ni tampoco los Ayuntamientos entenderse sino con el verdadero contribuyente..."

Carta de la Junta de Sanitat a la Justícia de l'Hospitalet en relació a una embarcació fondejada front la torre del riu per sospita de contraban

En total té 151 fulls escrits. Mides: 320 x 223 mm. Manuscrit. Coberta de pergamí. Escrit en castellà. Conservació bona. Restaurat el 1995. Enquadernat. Conté: 1. "Cattastro o inventario de las piesas de tierra con individuacion de casas del termino del Hospitalet". Descripció de 660 propietats on consta la numeració de cada unitat, el nom del propietari, l’extensió i qualitat de la terra, la distància del lloc en unitats de temps i els seus límits. (fulls 1-135) 2. Certificació de les dades del cadastre, 23 de gener de 1718. Signa el certificat Bernardo Sor, Joseph de Fornaguera, subdelegat del partit de Barcelona, Joseph Rosas, pagès de Sant Boi, Antonio Prats de L’Hospitalet, Joseph Mestres, pagès de Cornellà. (fulls 136-137r) 3. Índex alfabètic dels propietaris amb el número de la relació de l’inventari (fulls 137v-140) 4. Resum de las cassas: relació de 84 cases on consta el nom del propietari, el carrer, el nombre d’habitacions, preu de lloguer i els seus límits. (fulls 141-151)

Matías Pinyol i Gaspar Figueres, preveres beneficiats en l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, marmessors del testament de Joan Xam, difunt prevere beneficiat en dita església, estableixen Francesc Huguet, estudiant en arts, veí de Barcelona, en una peça de terra, en part erma i en part plantada de vinya, d'aproximadament dos jornals, situada en el territori de Vilafranca del Penedès, al lloc dit la Pelegrina, a cens de 10 sous a pagar anualment per la festa de sant Miquel de setembre. Es paguen d'entrada cent trenta-tres lliures de moneda barcelonesa, quantitat que els dits Pinyol i Figueres reconeixien rebre de mans de Miquel Vinyals, mercader de Barcelona, com a procurador del dit Francesc Huguet. El mateix dia, en la terra de la Pelegrina, en presència de Lluís Argenter, burgès i notari de Vilafranca del Penedès, i de Francesc Reig, sabater, i Pau Bolet, pagès, ambdós del dit lloc, es fa el traspàs de la possessió corporal de la terra establerta.

Durant la Guerra del Francès l’exèrcit de Napoleó va ocupar Catalunya. Les autoritats franceses van crear el Govern General de Catalunya, el qual s’adreçava a la població amb textos com aquest que es conserva a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet. Étienne Jacques MacDonald, Mariscal de l’exèrcit francès i Duc de Tarento, va ser Governador General de Catalunya entre 1810 i 1812. Posteriorment va formar part de la desastrosa campanya de Napoleó a Rússia.

A principis del segle XIX, una de les coses que “anava amb el càrrec” de batlle, era la custòdia de documentació i de les vares d’alcalde. Ah, i també de deu escopetes, quatre pistoles i un paquet i mig de munició. Ho veiem en aquest document que a la vegada ens informa que Josep Ferrer i Alern fou nomenat per ser batlle durant els anys 1819 i 1820. A partir de 1820 el càrrec de batlle va passar a anomenar-se “alcalde constitucional”, per l’aplicació de la Constitució de Cadis. El traspàs de les escopetes es va seguir fent (el 1821 van passar de Josep Ferrer a Pau Farres).

De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras

Aquest document plasma la sessió del Ple de l'Ajuntament del 19 d’agost de 1743. Hi van acudir el batlle, els regidors i alguns habitants del poble que van ser convidats a participar-hi per decidir com pagar una contribució de carbó i candeles. Batlle: Pere Mestres. Regidors: Francesc Oliveras, Felip Rodes, Josep Miquel i Joan Martí. Habitants convidats: Pau Riera, Bartomeu Llopis, Anton Prats i Riera, Francisco Viñals, Pau Casas, Mateu Piguillem, Pau Rodes, Josep Codina, Anton Devesa, Sebastià Prats, Pau Trabal, Pau Piguillem, Jaume Hugo, Joan Martí de Montaña. Al revers del document es pot llegir l'anotació "Diners o recivos de carn del añ 1813". Segurament el full fou reutilitzat com a embolcall de documentació de 1813 i per això l'hem trobat entremig de documents que daten d'aquest any.

Pergamí autentificat pel notari Jaume Sastre el 18 de gener de 1570. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de “Collblanc” pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous. Es tracta del segon document més antic que fa referència a l'Hospitalet que conservem a l'Arxiu Municipal. El més antic és el testament de Gabriel Roig (1507).

Document del 4 de febrer de 1727 del notari de Barcelona Joan Bonaventura Olzina i Cabanes en el que dona fe de la Concordia feta, i signada per, i entre els Regidors de la parròquia i terme de Sta. Eulàlia de Provençana, alies del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, d'una part, i Miquel Oliveres de la Torre pagès de la mateixa parròquia, de part altre.

En aquest document del 27 de desembre de 1736 en Josep Barnés i Mora, Capità General de Catalunya explica als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet que el tinent del Rei i corregidor de Barcelona Juan de Carbajal li sol·licita 230 planters d'albers blancs per plantar el que manquen a l'albereda de la muralla de Mar de Barcelona, raó que el mou a cercar entre els municipis veïns a Barcelona aquest tipus d'arbres. Informa que el poble de l'Hospitalet ha de proporcionar 80 exemplars d'aquests planters, que traslladaran amb cura en carros fins al portal de Sant Antoni, on els entregaran als hortelans destacats allà, que els esperen per plantar-los.

En aquest document el corregidor de Barcelona J. Pujols, reclamant l'entrega dels productes acordats que s'han de lliurar per l'abastiment de l'Exèrcit Francés i que l'Ajuntament de l'Hospitalet no ha entregat encara per motiu del temps plujós que feia. Com ja havien passat les pluges i fa un temps sec, el corregidor demana que es faci aviat aquesta entrega al govern francès com

En aquest document del 19 de juny de 1811, en plena guerra del francès (1808-1814) el General Josep Manso i Solà (1785-1863), tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II, envia a la Justícia de l'Hospitalet una relació d'homes que han de ser jutjats per desertors i traïdors al Rei.

Francesc Batllori 1721, Llibre de notes del Comú del poble de l'Hospitalet des d'abril de 1721, essent regidors Josep Mestres, Diego Llopis, Anton Gaià i Pau Rius, al 25 de setembre de 1725.