El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.

Acta de sessió ordinària del Ple. En aquesta Acta, el Secretari de l'ajuntament Manuel Jioncs explica que el consistori, reunit en sessió pública ordinària i presidit per l'alcalde popular Rafael Casas, havent decidit plantar aquell dia, dia de l'onomàstica del general Baldomero Espartero, que feia aquell 27 de febrer 76 anys, l'Arbre de la Llibertat a la villa, havia tingut lloc una festa popular improvisada en el seu honor, motiu pel qual es decideix escriure un relat explicant aquest fet al general Espartero, que va agraïr uns dies després aquest acte mitjançant una carta, que conservem a l'Arxiu. Van assistir a aquesta reunió els regidors següents: Josep Diví, Jaume Bou, Isidre Escudé, Josep Piera, Francesc Prats, Joan Batllori, Vicens Montserrat, Josep Casas i Francesc Piera.

Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).

El tinent d’alcalde Salvador Gil i Gil havia estat assassinat feia poc temps, per això aquesta escola va rebre el seu nom. Projectada des de 1932 i ubicada al carrer de Campoamor, es va inaugurar l’octubre de 1934, però no pas el dia set com diu aquest text, ja que els fets del sis d’octubre (la proclamació de l’Estat Català i la intervenció militar) van provocar que la inauguració s’ajornés fins el dia tretze. Com altres centres escolars que daten dels mateixos anys, va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. L’edifici constava de tots els serveis bàsics i era modern i innovador per l’època.

Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).

Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).