Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL 101 Q-Q300-1914_41_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    En aquest ofici de la Diputació Provincial de Barcelona fa referència a la crisi que està patint la indústria pesquera de la província. Per aquest motiu demana als ajuntaments que s’ajustin a una sèrie d’acords adoptats per la Diputació. Una d’aquestes mesures és la de pagar la pesca de dofins amb una dotació de 500 pessetes per matar 200 exemplars a raó de 2,50 pessetes per individu. Sempre degudament certificat per les autoritats marítimes. El 1916 el govern de l'Estat va prohibir a la Diputació de Barcelona que concedís aquest premi de 500 per matar dofins.
  • AMHL 101 Q-Q300-1913_45_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien
  • AMHL 101-U-U100-1880_49.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    L'any 1880 hi havia una llei municipal que obligava que la imatge del rei presidís el Saló de Sessions de l'Ajuntament. Per aquest motiu, el Govern Civil de la Província de Barcelona va enviar una circular a l'Ajuntament demanant si tenien la imatge col·locada i que, si no era així, ho havien d'esmenar-ho en quinze dies si no volien rebre una multa. Al marge s'observa una anotació que esmenta que es va contestar afirmativament.
  • AMHL_101_Q100_1908_15_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Bartolomé Pol, síndic del Gremi de Vins de Totes les Classes, envia aquesta petició a l'alcalde de l'Hospitalet perquè demani al jutjat una autorització per entrar a registrar una casa particular. Des del Gremi informen que un agent seu, Benito Prats, ha perseguit un carro que transportava vi il·legalment, i que a dos quarts de cinc del matí el carruatge s'ha refugiat a Cal Quico, una casa situada a la zona de la Marina i habitada per Francisco Carbonell Casas. Possiblement es tracta de Cal Quico Vermell, documentada al treball de Marta Piera González "Les masies de l'Hospitalet" (2011). Desconeixem com va seguir la història i si finalment van enxampar el carro o si el vi fraudulent va arribar al seu destí.
  • AMHL 101 W-W335_1917_36.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Festes
    Festes majors
    Política i administració pública
    La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
  • AMHL 101 U-U100-1921_37_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    La intensitat de la violència del pistolerisme arribà a punts insospitats, asseveració que es pot corroborar a través de les accions que, des del govern espanyol, es van portar a terme l’any 1921. L’arribada del governador militar, Severiano Martínez Anido, el novembre de 1920, llavors amb 52 anys, nascut a Ferrol el 1862, va causar tan bona impressió a bona part de la burguesia catalana, que, des de la patronal Foment del Treball es va sol·lícitar al president del govern Eduardo Dato -petició que també li va fer el lider de la Lliga, Francesc Cambó- que aquest fos nomenat també Governador Civil i que tingués plens poders per actuar de forma contundent contra els sindicalistes anarquistes, petició que també va concedir Dato i que es va materialitzar mitjançant la "Llei de fugues". Quan va prendre possessió del seu càrrec Martínez Anido va fer un discurs que va impressionar molt en el que va dir una frase que ha quedat per a la posteritat: “He estado en Cuba y en Filipinas. Tendría que estar en África. El Gobierno me envía ahora a Barcelona y obraré como si estuviera en campaña”. La seva forma de fer no va passar inadvertida per ningú i els seus mètodes expeditius, que van agradar molt a la patronal, van acabar, en bona mesura, amb allò que era anomenat “terrorisme”: el pistolerisme, és a dir els atacs armats al carrers de Barcelona, i de l'Hospitalet, entre pistolers a sou de la patronal i sindicalistes anarquistes. Les morts causades per l’enfrontament de la patronal i els sindicats de resultes de les deficiències econòmiques i l’afectació posterior en el volum de treball i els salaris, arribaren a ser malauradament tan quotidianes que deixaren de ser notícia. La fi dels enfrontaments es traslluí amb l’empresonament de bona part dels dirigents sindicalistes, l’ostracisme d’alguns d’ells o, fins i tot, la mort. No obstant això, una bona part de la societat civil benestant celebrà la fi del pistolerisme tot donant mostres públiques en homenatge al governador civil que, sembla ser, havia posat ordre al desori, com deixa clar aquesta invitació de la patronal Foment a l'alcalde de l'Hospitalet de l'època per assitir a un acte d'homenatge al Governador Martínez Anido. Els seus brutals mètodes, finalment, van ser considerats excessius i van provocar el seu cessament el 1922, quan va ser traslladat com a comandant general a Melilla.
  • AMHL 101 V-V100-1930_43.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Còmic
    Correspondència històrica
    Cultura
    Nuevo Tom Mix
    Política i administració pública
    Tom Mix (Thomas Hezikiah Mix) va ser un actor nord-americà nascut el 1880. Amb més de 291 pel•lícules va ser la primera gran estrella del western. També va ser el personatge protagonista de nombrosos còmics, entre ells un editat a L’Hospitalet: el Nuevo Tom Mix En aquesta carta d’octubre de 1932, Ramón Segarra comunica a l’alcalde de L’Hospitalet als efectes de la llei d’impremta, la propera aparició del setmanari infantil “Nuevo Tom Mix” del qual ell és el director i Paulino Lavagna, el propietari. La raó social de l’empresa era C. Llobregat, 144. El Nuevo Tom Mix era una publicació de 8 fulles plegades amb històries basades en personatges cinematogràfics. El preu era de 10 cèntims i es van editar més de 100 números. Encara que fa uns anys es pensava que no s’havia conservat cap exemplar, a Tebeosfera apareixen diverses portades digitalitzades i es documenta una altra publicació de Paulino Lavagna: El Cuento Azul.
  • AMHL 101-Y-Y100-1893_30.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Els impostos sobre carruatges i cavalleries de luxe va ser un impost que en un principi recaptava l’estat però que posteriorment va ser traspassat als ajuntaments per compensar la supressió dels impostos de successió. Aquest impost va ser creat per la Llei de pressupostos de 19 de juny de 1867 i va passar a ser un impost municipal a la Llei de Pressupostos de l’11 de juliol de 1877.
  • AMHL 101 G-G120-1894_25.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    En data 13 de gener de 1894, la Junta directiva del Reial Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbó convocava una reunió a tots els terratinents que se servien de les aigües del canal per al rec del seu conreu. L’objecte de la trobada era atorgar l’arrendament de dos molins, un d’ells situat a L’Hospitalet de Llobregat; l’altra a la Bordeta (Sants, Barcelona). L’arrendament dels molins, propietat del canal, era un fet ordinari a través del qual s’esperava poder obtenir un rendiment econòmic. El canal de regadiu era una infraestructura de primer ordre que feia arribar aigua a punts de secà i, d’aquesta manera, facilitar el desenvolupament del conreu i estendre’n la seva producció. Avui en dia encara queden vestigis del canal arreu de la comarca.
  • AMHL 101 Q-Q300-1910_29.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    La fàbrica Luis Creus va ser fundada per Jaume Creus l’any 1875. La seva principal producció és la de corretges i cuir per usos industrials. En aquesta carta de 1910, el senyor Luis Creus li demana a l’alcalde la certificació d’uns documents relacionats amb un operari de la fàbrica que s’han de presentar al consolat francès.
  • AMHL 101 N-N100-1909_46.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arts visuals
    Cinema
    Cinema Doctor Robert "Cal Carreter"
    Correspondència històrica
    Cultura
    Equipaments culturals
    Política i administració pública
    El terratrèmol de Messina es va produir el 28 de desembre de 1908 a Sicília i Calabria. El terratrèmol va ser d’una intensitat extraordinària i va provocar un tsunami d’uns 12 metres d’alçada. Es calcula que es van perdre entre 75.000 i 200.000 vides humanes. Les notícies que arribaven d’aquesta catàstrofe van originar una onada de solidaritat internacional que també va arribar a L’Hospitalet. El 28 de gener de 1909. Joan Monrós va programar una sessió especial al seu Cinematògraf Dr. Robert del carrer Major. La recaptació (254,80 pessetes) va ser entregada al Cònsol d’Itàlia. Es van descomptar cinc pessetes, que es van lliurar a Valentí, un “cec fill d’aquesta vila”.
  • AMHL 101-M-M400-1892_35.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    El 1892 va tenir lloc un incident entre dos membres de seguretat. Pau Carafí, guarda particular d’una companyia d’aigües, va ser mossegat pel gos del guàrdia municipal de torn després d’haver tingut unes quantes paraules malsonants. El resultat de la queixalada canina va ser de quatre forats a la cuixa de Carafí. Si bé els fets van passar a Esplugues de Llobregat, Carafí era veí de Cornellà de Llobregat i el guarda exercia a L’Hospitalet. L’alcalde de Cornellà va sol•licitar la col•laboració de les autoritats de L’Hospitalet ja que, segons el veterinari que intervingué en l’incident, el gos era perillós i ja havia atacat altres persones prèviament. Per l’alcalde de Cornellà no era només un contratemps que afectava a l’àmbit veterinari, vist que demanava a l’alcalde de L’Hospitalet una amonestació o correctiu al guarda pels insults proferits contra el ferit.
  • AMHL 101-M-M400-1886_46.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Filatelia i Numismàtica
    Política i administració pública
    L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.
  • AMHL 101 N-N100-1915_36.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquesta carta de la Diputació Provincial de Barcelona es comunica que es concedeis un premi per als pares que tinguin dotze o més fills i siguin pobres. A més a més també es premiarà a les viudes que mantinguin un gran número de fills.
  • AMHL 101 C-C310-1896_30.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Boada y Buigas
    Correspondència històrica
    Indústries
    Política i administració pública
    En aquest document adreçat a l’alcaldia, Gabriel Boada Travessa, es dona per assabentat de l’acord de l’Ajuntament pel qual es posa el nom de carrer Boada a una línia de cases que es troben situades dins del perímetre de la seva fàbrica. La fàbrica Boada y Buigas es dedicava a la fabricació de productes químics i estava situada al barri de la Marina, a la vora del mar. L’expedient de construcció de la fàbrica (C410188400158) inclou un plànol de la façana de la fàbrica de 22 de febrer de 1884.
  • AMHL 101 C-C310-1927-1942_15.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El seu sobrenom forma part del mite, amb orígens diversos com pel costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè; o com ell mateix va comentar, que se l'havia posat ell mateix perquè "Home! De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques".
  • AMHL 101 X-X130-1927-1942_22.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquesta dictamen de l’Ajuntament de l’Hospitalt del Llobregat demanen que degut al augment de població, es necessari l’adquisició d’un moble fitxer amb una capacitat de 60.000 fitxes pel negociat d’estadística del Cosnistori amb un preu de 3.780 pessetes.
  • AMHL 101 V-V100-1929_55.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Jose Camprubí Nadal va ser alcalde de l’Ajuntament de Cornellà i va morir amb 54 anys. Va ser Cabo del Somatén, vocal del comitè local de la Unión Patriotica, vocal de l’a Asamblesa Local de la Cruz Roja Española i president del Sindicato Agrícola de Cornellà.
  • AMHL 101 U-U430-1924_22_01.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    A la dècada dels vint del segle XX, es conformà l’entitat Unión de Inquilinos de Collblanc y La Torrassa, una de les moltes entitats emblemàtiques de L’Hospitalet de Llobregat, de la qual se’n conserva el fons a l’Arxiu Municipal. Gràcies a una carta dirigida a l’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat, sabem que l’any 1924, el president de l’entitat, Lorenzo Escudero, organitzava les reunions per tractar els assumptes de la directiva al Cafè Cine Español, el qual se situava en ple centre del barri de La Torrassa, més concretament a la plaça Espanyola, número 24, cantonada amb el carrer Montseny (aleshores carrer Hospitalet). Curiosament, en aquest Cafè hi havia un cinematògraf, igual que en el Cafè de Cal Carreter, on hi havia el Cinematògraf Robert.
  • AMHL-101 U-U100-1924_36.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) vas ser un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930). A catalunya, a més de liquidar la Mancomunitat de Catalunya, durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme. L'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, i destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició Internacional de 1929, celebrada a Montjuïc. Pel mateix motiu féu anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, va posar el nom que té a la Plaça d'Espanya i hi féu construir també les dues torres venecianes.
  • AMHL 101 J-J200_1923_19.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest gràfic trobem la comparació de la mortalitat de les principals ciutats de Catalunya de l’any 1920 per cada 1000 habitants.
  • AMHL 101 M-M400_1921_33.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Amb la consolidació de la revolució industrial al darrer quart del segle XIX, es va consolidar allò que s’ha donat a conèixer com a lluita obrera. Sota diferents banderes socials, polítiques o sindicals, les manifestacions per reivindicar la millora de la qualitat de vida van ser durament reprimides en nombroses ocasions. L’absència de capacitat de diàleg es va traslluir en un enduriment per ambdues parts caient en un espiral de violència social inusitada. Els atemptats en bombes es van convertir en quelcom tan freqüent que la capital catalana va ser coneguda internacionalment com a “la ciutat de les bombes”. Anys després, en ple segle XX, de les bombes es va passar a les pistoles i les disputes es dirimien atemptant contra dirigents, obrers, polítics, militars, etc. Va ser un període conegut com a “pistolerisme”, atès que el suposat diàleg es realitzava ferint o manllevant la vida dels oponents. En aquesta ocasió, se senyala com l’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat va ser una víctima més d’aquest violent espiral social, polític i econòmic. El militant de la CNT, Salvador Salsench Sala, el disparà quan anava en cotxe cap a l’Ajuntament. Sobrevisqué a l’atemptat, però en canvi, el seu acompanyant, Rosendo Jiménez, resultà mort.
  • AMHL 101 Q-Q100-1919_28.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest ofici els Regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat Casimiro Vidal i Jorge Vinaixa demanen al Governador civil que es tanqui el mercat de verdures de Collblanc ja que no compleix les mesures higièniques demanades. A més a més van els pagesos rebelds per no portar les mercaderies als mercats públics.
  • AMHL 101 M-M400-1919_31.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona l’Ajuntament no té cap documentació sobre la conducta ni cap antecedent d’una menor del barri de la Torrassa. Aquesta noia havia marxat a Barcelona al Carrer Cardona amb una senyora que regentava una casa de cites.
  • AMHL 101 P-P100-1919_15.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Miguel Romeu va néixer a l'Hospitalet i va fer estudis de mestre de nens. Quan ja havia obtingut una plaça va decidir donar classes a la seva ciutat. I no fou gens fàcil ja que la plaça a l'Hospitalet tenia una qualificació inferior, va haver de renunciar a alguns drets adquirits. Va passar 10 anys a Sabadell i a la fi va obtenir la titularitat a l'Hospitalet. El 1880 va ocupar la plaça que va deixar vacant el seu oncle, Joan Madolell, i va treballar a la ciutat fins la seva jubilació. Va treballar de metre 43 anys, 38 a l'Hospitalet. El 15 de maig de 1919, per celebrar els seus 70 anys, li va ser fet un homenatge popular dels seus veïns. El 6 de juny, l'Ajuntament el va anomenar Fill Predilecte de la població i va posar el seu nom a un carrer. La seva fotografia es va col·locar a la Galeria d'Homes il·lustres de la Casa Consistorial.