Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101 W-W335_1917_36.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Festes
    Festes majors
    Política i administració pública
    La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
  • AMHL 101 V-V100-1914_46_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Butlletins d'informació
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Premsa
    El Faro del Llobregat va ser una publicació es va existir entre els anys 1914 i 1918. Publicada a Sant Feliu de Llobregat. La voluntad d’aquesta publicació segons la seva carta de presentación enviada al Ajuntament de l’Hospitalet, era la de donar l’opinió al poble i defensar els interessos dels ciutadans de la comarca. En aquest escrit s'informa de la creació d'aquesta publicació i demana que l'Ajuntament de l'Hospitalet s'hi subscrigui i el promocioni.
  • AMHL 101 V-V100-1894_44.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Filatelia i Numismàtica
    Política i administració pública
    Joan Caballé i Fàbregas, professor d’arquitectura i resident a Barcelona, demana a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat si li poden fer arribar una còpia dels segells vigents i, sobretot, dels antics, dels quals se’n tingués notícia documental, per poder completar la seva col•lecció. No es refereix als segells de les cartes de correus, sinó a aquelles marques dels ens municipals per les quals se senyalava qui emetia el document de torn. Aquests emblemes solien estar composats per algun dibuix heràldic relatiu al topònim de la localitat o al senyoriu al qual pertanyien. De fet, la importància del segell té a veure amb aquest darrer aspecte, ja que a través del dibuix heràldic es podia saber qui era l’autoritat emissora i, per tant, la importància del document. Així doncs, no ha d’estranyar que, en temps pretèrits, no només institucions públiques ostentessin aquestes marques, sinó que monarques, nobles i eclesiàstics també se’n servissin amb els ja coneguts segells de cera.
  • AMHL 101 U-U430-1924_22.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Aniversaris
    Associacions i entitats
    Celebracions
    Correspondència històrica
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Política i administració pública
    Societat Coral La Campestre
    Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona l’any 1824 i morí a la mateixa ciutat l’any 1874. Va ser un polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu. Amb els cors va aconseguir donar eines culturals a les classes obreres i això va ajudar a adquirir formació, autoestima i al mateix temps un fort sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Aquest fet va provocar que es convertís en un eix vertebrador de la societat catalana. En aquest escrit la Coral Campestre convida a l'Alcalde i al Consistori a l'acte d'homenatge en commemoració del centenari del seu naixement que té lloc a la plaça de l'Ajuntament. S'acompanya un petit cartell que inclou l'anunci i el programa d'activitats.
  • AMHL 101 U-U100-1895_40.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Benediccions
    Correspondència històrica
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Política i administració pública
    Religió
    El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.
  • AMHL 101-E-E100-1892_24.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Escombriaires
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.
  • AMHL 101 Z-Z110_1913_49.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia
    Correspondència històrica
    Inundacions
    La Marina
    Natura i medi ambient
    pluges
    Política i administració pública
    Xemeneïes
    L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues. A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.
  • AMHL 101-M100-1864_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Atenció social
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
    Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s’ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l’Ajuntament la situació de la Francisca Susanna. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s’entén que va marxar de casa). D’entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l’assumpte es resolgué “satisfactòriament entre els consorts” i l’home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.
  • AMHL 101-Q110-1875_04 (resolució).jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    El 20 de març de 1875 Josep Cirera i Ripoll, veí de Barcelona, va sol·licitar a l’Ajuntament de L’Hospitalet conèixer el nombre d’habitants de la població i la quantitat de litres que s’hi consumien diàriament. El motiu? Estava duent a terme el projecte d’abastiment d’aigua potable a l’Hospitalet. L’Ajuntament va comunicar-li que hi havia 3278 habitants i que cada dia es gastaven 6556 litres (van calcular dos litres d’aigua potable per habitant). Entre els Antecedents del Registre de Construcció (1819-1883) es conserva l’expedient on figuren la sol·licitud i la resolució (amb data de 23 d’abril de 1875).
  • AMHL T100-1820_sn (3).jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).
  • AMHL T100-1820_sn (2).jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).
  • AMHL T100-1820_sn (1).jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).
  • AMHL T100-1819_sn.jpg
    Actes de presa de possessió
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Correspondència històrica
    Ple municipal
    Política i administració pública
    A principis del segle XIX, una de les coses que “anava amb el càrrec” de batlle, era la custòdia de documentació i de les vares d’alcalde. Ah, i també de deu escopetes, quatre pistoles i un paquet i mig de munició. Ho veiem en aquest document que a la vegada ens informa que Josep Ferrer i Alern fou nomenat per ser batlle durant els anys 1819 i 1820. A partir de 1820 el càrrec de batlle va passar a anomenar-se “alcalde constitucional”, per l’aplicació de la Constitució de Cadis. El traspàs de les escopetes es va seguir fent (el 1821 van passar de Josep Ferrer a Pau Farres).
  • AMHL 101-U320-1825_13.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    El desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).
  • AMHL 101-Q110-1875_04 (sol·licitud).jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    El 20 de març de 1875 Josep Cirera i Ripoll, veí de Barcelona, va sol•licitar a l’Ajuntament de L’Hospitalet conèixer el nombre d’habitants de la població i la quantitat de litres que s’hi consumien diàriament. El motiu? Estava duent a terme el projecte d’abastiment d’aigua potable a l’Hospitalet. L’Ajuntament va comunicar-li que hi havia 3278 habitants i que cada dia es gastaven 6556 litres (van calcular dos litres d’aigua potable per habitant). Entre els Antecedents del Registre de Construcció (1819-1883) es conserva l’expedient on figuren la sol•licitud i la resolució (amb data de 23 d’abril de 1875).
  • AMHL 101-C410-1862_07.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cartografia
    Correspondència històrica
    Plànols
    Política i administració pública
    Rieres
    El 1862 Joan Aldavert va construir una fàbrica al costat del Torrent Gornal, davant de la carretera que anava cap a Sant Boi de Llobregat. El Torrent Gornal era una riera que transcorria més enllà de l’avinguda que avui porta el seu nom. Per això, antigament, carrers com els de Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez van ser anomenats Torrent Gornal. A l’Arxiu conservem plànols de la fàbrica i també aquest dibuix de l’arquitecte Joan Soler i Cortina sobre una sèrie de travessers que es volien construir al camí del Torrent Gornal per tal d’alleugerir el pendent.
  • AMHL 101-C110-1867_31.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Cartografia
    Correspondència històrica
    Plànols
    Política i administració pública
    Plànol d'urbanització del carrer Església. El 1867 s’acabava d’obrir el carrer l’Església i es va fer la parcel·lació dels terrenys que hi havia a banda i banda. En aquest plànol podem observar amb detall cada solar i el nom del seu propietari. En aquell moment el carrer de l’Església anava des del carrer Major fins al carrer del Centre, i no era travessat pel carrer de Barcelona com en l’actualitat. Els terrenys d’aquest nou carrer havien format part de l’hort de Can Xarricó, propietat del Marquès de Castellbell.
  • AMHL 101-J310-1868_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Política i administració pública
    El 18 de desembre de 1868 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions amb sufragi universal masculí (les dones s’haurien d’esperar fins a 1933). Van ser unes eleccions municipals convocades arran de la Revolució coneguda com “la Gloriosa”, que havia foragitat la reina Isabel II i estava encapçalada per militars com Topete, Serrano i Prim. Malgrat la teòrica llibertat d’aquestes eleccions, podem constatar com a l’Hospitalet només van votar 229 individus dels 827 que tenien dret a fer-ho (un 27% de participació). A més, veiem com tots, absolutament tots els 229 electors, van votar pel mateix candidat (el que representava el sector monàrquic democràtic). En els documents s’explica que el partit oposat (el republicà segurament) es va mostrar indiferent al procés electoral i no va acudir a les urnes. La baixa participació també es podria explicar per la manca de costum de participar en processos electorals de gran part de la població.
  • AMHL 101-W220-1931_045.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    A l’hora de contractar personal era d’allò més comú i normal que es fessin recomanacions de familiars i coneguts. En aquest cas, el general Domingo Batet recomanava a l’Ajuntament de l’Hospitalet que contractés com a guàrdia urbà a Pedro Martínez Ros. Domingo Batet va ser un dels militars que no va donar suport als colpistes que el 1936 van rebel•lar-se contra el govern democràtic. Malauradament, com que en aquell moment es trobava a Burgos, va ser detingut pels seus propis subordinats i finalment afusellat per negar-se a recolzar la causa franquista.
  • AMHL 101-T110-1938_030.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El juny de 1938 l’alcalde de l’Hospitalet Rafael Domingo Recio va ser cridat per allistar-se a l’exèrcit. La República estava en guerra per defensar desesperadament la democràcia i el fet de ser alcalde no era motiu per esquivar la lleva. Amb aquest emotiu text Rafael Domingo s’acomiadava de tots els companys i amics del consistori. En aquell moment ni tan sols sabia quina seria la seva destinació. Per les dates, és molt possible que li toqués participar en l’últim gran enfrontament de la guerra: la batalla de l’Ebre. Desconeixem que va ser d’ell i si mai va tornar a l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U150-1869_01.pdf
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II. Es tracta d’un dels polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Quan a finals de 1868 va triomfar l’expulsió de la monarquia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Prim li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. Per una banda, Espartero és recordat per la frase “cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”. Però per altra banda, cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas (sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí) va organitzar un homenatge a la seva figura durant el dia de Sant Baldomer. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment d’Espartero, signada per ell mateix, que des de 1869 es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U310_1856_07.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    La Capitania General de Catalunya va publicar aquesta normativa que regulava la creació de mutualitats per part dels obrers. La majoria de punts intentaven limitar el poder d’aquestes associacions; com per exemple establint un número màxim de socis i prohibint que estiguessin formades per obrers de diferents indústries. Sens dubte, des de les autoritats es temia la influència i la força que podia arribar a tenir l’associacionisme dels treballadors. Ja hi havia hagut les primeres protestes i vagues (com la destrucció de la fàbrica Bonaplata el 1835) i s’havien creat els primers sindicats (el 1840 l’Associació de Teixidors de Barcelona). En aquella època l’Hospitalet encara era un poble eminentment agrícola, però aviat també hi començaren a aparèixer les primeres indústries.
  • AMHL 101-M240-1866_12.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alumnes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls. Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.
  • AMHL 101-M100-1864_09.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Vida quotidiana
    Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.
  • AMHL 101-W400-1859_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo. El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa. Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.