Els regidors, en la seva petició, es lamenten de la dificultat de cobrar les contribucions relatives a les terres, atès que el pagament s’ha dividit entre els arrendataris i ja no es recapta directament als propietaris. Aquesta circumstància provoca una demora considerable en el cobrament, a la qual s’afegeix la dificultat derivada de "la gran imposibilidad y pública miseria de los vecinos y arrendatarios". Aquesta situació provoca que els exponents "tengan que sacrificarse, corriendo como locos sin sacar más fruto que pasar tiempos y entorpecerse el cumplimiento de las órdenes de V.S." A la respota que consta en el mateix plec s'informa que "han de ser tantos los contribuyentes cuantos sean los sujetos que dentro de su territorio tengan hacienda, oficios, tratos, comercio y utilidades de cualquier especie, señalándose a cada uno en el reparto por menor la cantidad que le quepa y sin que el propietario deba pagar por el arrendatario o parcero, ni estos por aquel, ni tampoco los Ayuntamientos entenderse sino con el verdadero contribuyente..."

Documents de l'expedient: - Ofici de Juan López de Ochoa de l'enviament de la còpia del pressupost - Pressupost de càrregues comunals

Documents de l'expedient: - Certificat (14-04-1837) - Estat demostratiu dels productes de propis i arbitris (28-03-1838) - Ofici de la Diputació Provincial (17-05-1837) - Pressupost municipal de productes (12-04-1837) - Pressupost de despeses comunals (17-05-1837)

Documents de l'expedient: - Ofici de la Diputació Provincial - Pressupost de despeses comunals

Documents de l'expedient: - Ofici de la Diputació Provincial (9-01-1839) - Pressupost de despeses comunals (9-01-1839) - Estat del pressupost dels productes comunals

Documents de l'expedient: - Pressupost d'ingressos (4-11-1841) - Compte que rendeix el depositari de propis (31-12-1842)

Documents de l'expedient: - Ofici de la Diputació Provincial (19-01-1841) - Pressupost de les despeses comunals (13-01-1841)

Documents de l'expedient: - Comptes que rendeix el depositari de propis de l'Ajuntament (31-12-1840) - Ofici de la Diputació Provincial (6-04-1840) - Pressupost de despeses comunals (6-04-1840) - Estat o pressupost dels productes comunals

En total té 151 fulls escrits. Mides: 320 x 223 mm. Manuscrit. Coberta de pergamí. Escrit en castellà. Conservació bona. Restaurat el 1995. Enquadernat. Conté: 1. "Cattastro o inventario de las piesas de tierra con individuacion de casas del termino del Hospitalet". Descripció de 660 propietats on consta la numeració de cada unitat, el nom del propietari, l’extensió i qualitat de la terra, la distància del lloc en unitats de temps i els seus límits. (fulls 1-135) 2. Certificació de les dades del cadastre, 23 de gener de 1718. Signa el certificat Bernardo Sor, Joseph de Fornaguera, subdelegat del partit de Barcelona, Joseph Rosas, pagès de Sant Boi, Antonio Prats de L’Hospitalet, Joseph Mestres, pagès de Cornellà. (fulls 136-137r) 3. Índex alfabètic dels propietaris amb el número de la relació de l’inventari (fulls 137v-140) 4. Resum de las cassas: relació de 84 cases on consta el nom del propietari, el carrer, el nombre d’habitacions, preu de lloguer i els seus límits. (fulls 141-151)

Joan Güell i Ferrer va ser un empresari, polític i economista nascut a Torredembarra l’any 1800 i mort a Barcelona al 1872. Va ser el fundador de l’empresa tèxtil Vapor Vell situada al districte de Sants. Va ser un gran defensor del proteccionisme i va fundar vàries associacions patronals com va ser la Junta de Fabricas, el Instituto Industrial de Cataluña i el Fomento de la Producción Nacional. Políticament va ostentar diversos càrrecs públics com regidor, diputat i senador. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, va ser un important empresari i mecenes d’Antoni Gaudi.

Aquests dos documents mostren la citació de l'agutzil perquè dues dones es presentin al Ajuntament ja que el primer cop que els van portar la citació es van burlar de l'agutzil i li van dir que no hi assistirien. L’Ajuntament els indica que si tornen a desobeir seran portades davant del jutjat perquè responguin. I sel’s hi obrirà un sumari per burles i desacatament.

Carta enviada per l’alcalde de l’Hospitalet a l’alcalde de Barcelona demanant ajuda pels danys causats per les inundacions

Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.

Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

Consell de defensa i economia. Municipi de l'Hospitalet de Llobregat

Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.

Carta d’invitació als membres de la corporació municipal a la Festa Major (1917) del barri de Santa Eulàlia de Provençana acompanyada del programa dels festejos. La “Societat Unió la Hortènsia” va ser una associació creada l’any 1904 per un grup de veïns que es reunien al Gran Cafè-Bar Carbó. Eren els encarregats de preparar les festes del barri de Santa Eulalia de Provençana de l’Hospitalet del Llobregat.

Durant la Guerra del Francès l’exèrcit de Napoleó va ocupar Catalunya. Les autoritats franceses van crear el Govern General de Catalunya, el qual s’adreçava a la població amb textos com aquest que es conserva a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet. Étienne Jacques MacDonald, Mariscal de l’exèrcit francès i Duc de Tarento, va ser Governador General de Catalunya entre 1810 i 1812. Posteriorment va formar part de la desastrosa campanya de Napoleó a Rússia.

A principis del segle XIX, una de les coses que “anava amb el càrrec” de batlle, era la custòdia de documentació i de les vares d’alcalde. Ah, i també de deu escopetes, quatre pistoles i un paquet i mig de munició. Ho veiem en aquest document que a la vegada ens informa que Josep Ferrer i Alern fou nomenat per ser batlle durant els anys 1819 i 1820. A partir de 1820 el càrrec de batlle va passar a anomenar-se “alcalde constitucional”, per l’aplicació de la Constitució de Cadis. El traspàs de les escopetes es va seguir fent (el 1821 van passar de Josep Ferrer a Pau Farres).

Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien i, a més, trencaven les xarxes.

Aquest document plasma la sessió del Ple de l'Ajuntament del 19 d’agost de 1743. Hi van acudir el batlle, els regidors i alguns habitants del poble que van ser convidats a participar-hi per decidir com pagar una contribució de carbó i candeles. Batlle: Pere Mestres. Regidors: Francesc Oliveras, Felip Rodes, Josep Miquel i Joan Martí. Habitants convidats: Pau Riera, Bartomeu Llopis, Anton Prats i Riera, Francisco Viñals, Pau Casas, Mateu Piguillem, Pau Rodes, Josep Codina, Anton Devesa, Sebastià Prats, Pau Trabal, Pau Piguillem, Jaume Hugo, Joan Martí de Montaña. Al revers del document es pot llegir l'anotació "Diners o recivos de carn del añ 1813". Segurament el full fou reutilitzat com a embolcall de documentació de 1813 i per això l'hem trobat entremig de documents que daten d'aquest any.