Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia enviada a l'Ajuntament, comunicant la celebració d'una assemblea general el dia 26 de juny al seu local social a la Ctra. de Collblanc 47 "Casa Pepito".
Juntament amb la carta hi ha còpia d'un full informatiu de la convocatòria de l'assemblea on s'explica que els temes a tractar seran l'urbanització dels barris de Collblanc i la Torrassa i de les tasques per aconseguir l'exempció de tributs per les "Casas Baratas" segons marca la llei. Posteriorment a l'assemblea hi ha programada la conferència "Las casas baratas y la vivienda propia para obreros".
Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia (Secció Hospitalet, Collblanc i la Torrassa) enviada a l'Ajuntament, comunicant la publicació d'un full informatiu. En aquest full s'informa a tots els treballadors de les tasques realitzades en pro de la urbanització de diversos carrers de la ciutat i de les gestions per sol·licitar una llei de protecció als habitatges construits pels obrers.
Juntament amb la carta està una còpia del full informatiu.
Contracte de Treball entre Foment d'Obres i Construccions S.A. i Nicasio Monterde Rubio, en representació dels obrers que treballaran en les obres de construcció de cloaques, pavimentació, mercat de Collblanc i altres obres a l'Hospitalet
Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom de "Juventud".
Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.
Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom d'"Unió".
Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.
“Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca, Fernando Álvarez de la Campa, enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.
Petició d'Amadeo Torner Arquer perquè l'Ajuntament faci desaparèixer els femers que hi ha als voltants del terreny propietat de la seva dona Mercedes Pujals, i així poder urbanitzar-ho i construir unes cases per a obrers
Carta de resposta del Tenint d'Alcalde de Cultura al Ministerio de Información y Turismo en referència a l'oferta de compra del Teatre Popular Portàtil "La Carpa"
Carta del Tinent d'Alcalde de Cultura dirigida al Delegat del Ministerio de Información y Turismo, informant dels desperfectes en el Teatre Popular Portàtil "La Carpa" a conseqüència d'un temporal de vent
El carrer de les Corts es actualment conegut com a Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels carrers mes importants de Barcelona. Arrenca des de l’Hospitalet del Llobregat fins arribar a Sant Adrià del Bessos amb una distància de 13 quilòmetres.
En aquesta carta de l’alcalde de Barcelona, amb data 15 de gener de 1887, dirigida al seu homòleg de l’Hospitalet de Llobregat li sol·licita autorització per a que els tècnics del seu ajuntament puguin traçar les línies que deurà seguir la prolongació del carrer i la partió que afectarà als terrenys de veïns del nostre municipi.
Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada.
Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.
Butlletí de comanda de R. Serrano, una empresa de decoració funerària de Barcelona, on ofereixen plaques de carrer de bronze muntades sobre un tauler de marbre per commemorar la República i els seus herois.
La proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 va suposar nombrosos canvis en el nomenclàtor dels municipis. Noms de carrers amb significació monàrquica o religiosa van ser substituïts per noms vinculats a la República i els seus herois.
En aquesta còpia de l’anunci enviat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona es comunica que els carrers Avinguda Alfons XIII, Tomás Giménez, Baró de Maldà, plaça de Correus, Progrés, Raspall, Romanins i Xipreret canvien la seva denominació per Alcalá Zamora, Avinguda Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, Plaça de la República, 14 d’Abril, Primer de Maig, Martí Julià i Republicans, respectivament.
Al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 28 de maig de 1931 es publicà un anunci de l’Ajuntament de L’Hospitalet indicant que els carrers Avinguda Alfons XIII, Tomás Giménez, Baró de Maldà, plaça de Correus, Progrés, Raspall, Romanins i Xipreret canviaven la seva denominació per Alcalá Zamora, Avinguda Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, Plaça de la República, 14 d’Abril, Primer de Maig, Martí Julià i Republicans, respectivament.
Davant d’aquests canvis de denominació la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de L'Hospitalet pren l’acord de demanar a l'Ajuntament que faci els mínims canvis de nom possibles, pels trastorns que això suposa, i suggereix que es deixin les noves denominacions per als futurs nous carrers.
El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.
L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues.
A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.
El 1862 Joan Aldavert va construir una fàbrica al costat del Torrent Gornal, davant de la carretera que anava cap a Sant Boi de Llobregat. El Torrent Gornal era una riera que transcorria més enllà de l’avinguda que avui porta el seu nom. Per això, antigament, carrers com els de Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez van ser anomenats Torrent Gornal.
A l’Arxiu conservem plànols de la fàbrica i també aquest dibuix de l’arquitecte Joan Soler i Cortina sobre una sèrie de travessers que es volien construir al camí del Torrent Gornal per tal d’alleugerir el pendent.
Plànol d'urbanització del carrer Església. El 1867 s’acabava d’obrir el carrer l’Església i es va fer la parcel·lació dels terrenys que hi havia a banda i banda. En aquest plànol podem observar amb detall cada solar i el nom del seu propietari. En aquell moment el carrer de l’Església anava des del carrer Major fins al carrer del Centre, i no era travessat pel carrer de Barcelona com en l’actualitat. Els terrenys d’aquest nou carrer havien format part de l’hort de Can Xarricó, propietat del Marquès de Castellbell.
En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861).
D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per a la mestra.
A principis de 1931 l’alcalde Just Oliveras comunicava a l’Ajuntament de Barcelona quines eren les condicions perquè l’Hospitalet cedís part del seu terme municipal. Potser algunes de les compensacions demanades a canvi “d’una part important de terreny de la ciutat” poden semblar curioses: que el cos de bombers de Barcelona prestés el servei antiincendis a l’Hospitalet, que Barcelona es fes càrrec del servei de recollida de gossos vagabunds, que fos suprimit el gual de la Riera Blanca al costat de la Bordeta… Aquí les teniu en aquesta còpia de la notificació que li va ser enviada a l’alcalde barceloní.
L’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt està esgotat i necessita un parell de setmanes de vacances per descansar i recuperar energies. Així ho expressava ell mateix en aquest escrit on també exposava tots els projectes que estava duent a terme en aquell moment. I no són pocs, així que esperem que el consistori li concedís el permís perquè aquest gran arquitecte pogués reposar a l’alta muntanya i carregar les piles per la resta de l’any.