Edicte municipal, emès per l'alcalde Josep Oliveras Pedrosa, sobre l'obligació dels particulars de sol·licitar llicències per a obres de construcció

Carretera de Collblanc, 63 (nenes - escola núm. 31) A l'actual Parc de la Marquesa, a la cantonada entre el carrer Llobregat i la carreterea de Collblanc, hi havia un edifici que va ser destinat a escola almenys des dels anys 30. El 1949 era una escola pública de nenes (l'escola número 31). Les classes estaven a la planta baixa i al primer pis. Al segon pis hi vivia l'agutzil municipal. L'edifici annexe era la tinença d'alcaldia de Collblanc. El 1949 era propietat de J. Balañá i Esteve Grau, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer.

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 4). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 3). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 1). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 2). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Informes, resolució favorable i plànols d'una casa situada a la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de la Selva (actualment avinguda d'Esplugues, al terme de Barcelona). En aquella època formava part del terme municipal de l'Hospitalet. Dins el recinte de la finca Torre Melina, Josep Pons i Arola va fer construir aquesta casa de planta baixa amb un dipòsit d'aigua subterrani. L'edifici encara existeix, està al nord del Parc Cervantes, al terme municipal de Barcelona. A l'expedient no hi consta la instància del sol·licitant. Signa els plànols l'arquitecte Juli Batllevell i Arús.

Carta dirigida a la Diputació de Barcelona.

Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia (Secció Hospitalet, Collblanc i la Torrassa) enviada a l'Ajuntament, comunicant la publicació d'un full informatiu. En aquest full s'informa a tots els treballadors de les tasques realitzades en pro de la urbanització de diversos carrers de la ciutat i de les gestions per sol·licitar una llei de protecció als habitatges construits pels obrers. Juntament amb la carta està una còpia del full informatiu.

Carta de la "Unión Obrera de la Vivienda Propia" dirigida a l'alcalde amb diverses peticions i amb una explicacó prèvia de la seva problemàtica.

Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.

Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia enviada a l'Ajuntament, comunicant la celebració d'una assemblea general el dia 26 de juny al seu local social a la Ctra. de Collblanc 47 "Casa Pepito". Juntament amb la carta hi ha còpia d'un full informatiu de la convocatòria de l'assemblea on s'explica que els temes a tractar seran l'urbanització dels barris de Collblanc i la Torrassa i de les tasques per aconseguir l'exempció de tributs per les "Casas Baratas" segons marca la llei. Posteriorment a l'assemblea hi ha programada la conferència "Las casas baratas y la vivienda propia para obreros".

Contracte de Treball entre Foment d'Obres i Construccions S.A. i Nicasio Monterde Rubio, en representació dels obrers que treballaran en les obres de construcció de cloaques, pavimentació, mercat de Collblanc i altres obres a l'Hospitalet

Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom de "Juventud". Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.

Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom d'"Unió". Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.

“Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca, Fernando Álvarez de la Campa, enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.

Petició d'Amadeo Torner Arquer perquè l'Ajuntament faci desaparèixer els femers que hi ha als voltants del terreny propietat de la seva dona Mercedes Pujals, i així poder urbanitzar-ho i construir unes cases per a obrers

Petició de Juan Rodés Torras (o Torres) perquè el carrer confrontat amb la seva propietat porti el seu nom

Carta de resposta del Tenint d'Alcalde de Cultura al Ministerio de Información y Turismo en referència a l'oferta de compra del Teatre Popular Portàtil "La Carpa"

Carta del Tinent d'Alcalde de Cultura dirigida al Delegat del Ministerio de Información y Turismo, informant dels desperfectes en el Teatre Popular Portàtil "La Carpa" a conseqüència d'un temporal de vent

El carrer de les Corts es actualment conegut com a Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels carrers mes importants de Barcelona. Arrenca des de l’Hospitalet del Llobregat fins arribar a Sant Adrià del Bessos amb una distància de 13 quilòmetres. En aquesta carta de l’alcalde de Barcelona, amb data 15 de gener de 1887, dirigida al seu homòleg de l’Hospitalet de Llobregat li sol·licita autorització per a que els tècnics del seu ajuntament puguin traçar les línies que deurà seguir la prolongació del carrer i la partió que afectarà als terrenys de veïns del nostre municipi.

Edifici de Ramon Puig Gairalt

Butlletí de comanda de R. Serrano, una empresa de decoració funerària de Barcelona, on ofereixen plaques de carrer de bronze muntades sobre un tauler de marbre per commemorar la República i els seus herois.

La proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 va suposar nombrosos canvis en el nomenclàtor dels municipis. Noms de carrers amb significació monàrquica o religiosa van ser substituïts per noms vinculats a la República i els seus herois. En aquesta còpia de l’anunci enviat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona es comunica que els carrers Avinguda Alfons XIII, Tomás Giménez, Baró de Maldà, plaça de Correus, Progrés, Raspall, Romanins i Xipreret canvien la seva denominació per Alcalá Zamora, Avinguda Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, Plaça de la República, 14 d’Abril, Primer de Maig, Martí Julià i Republicans, respectivament.

Al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 28 de maig de 1931 es publicà un anunci de l’Ajuntament de L’Hospitalet indicant que els carrers Avinguda Alfons XIII, Tomás Giménez, Baró de Maldà, plaça de Correus, Progrés, Raspall, Romanins i Xipreret canviaven la seva denominació per Alcalá Zamora, Avinguda Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, Plaça de la República, 14 d’Abril, Primer de Maig, Martí Julià i Republicans, respectivament. Davant d’aquests canvis de denominació la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de L'Hospitalet pren l’acord de demanar a l'Ajuntament que faci els mínims canvis de nom possibles, pels trastorns que això suposa, i suggereix que es deixin les noves denominacions per als futurs nous carrers.