La Unió Socialista de Catalunya era un partit català que el 1934 va formar part del govern de Lluís Companys. Un dels seus líders, Joan Comorera, va ser conseller d’Economia i Agricultura i va impulsar una llei de contractes de conreu. Aquesta normativa tenia l’objectiu d’acabar amb els antics contractes de rabassa morta i protegir els camperols perquè no poguessin ser expulsats de les terres que conreaven. En aquest text veiem com un diputat de la USC havia de venir a L’Hospitalet per explicar la finalitat de la llei; la qual va ser denunciada per la conservadora Lliga Catalana i impugnada pel Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, provocant així un fort enfrontament entre la Generalitat de Companys i el govern central d’Alejandro Lerroux.

Acta de sessió extraordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Aquest document no té data, però pel seu context tot indica que es va escriure durant l’any 1937. El Casal d’Esquerra del districte primer estava construint uns refugis antiaeris a la seva seu situada al número 49 del carrer Rossend Arús i demanava ajut a l’Ajuntament per completar-los.

Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona l’any 1824 i morí a la mateixa ciutat l’any 1874. Va ser un polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu. Amb els cors va aconseguir donar eines culturals a les classes obreres i això va ajudar a adquirir formació, autoestima i al mateix temps un fort sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Aquest fet va provocar que es convertís en un eix vertebrador de la societat catalana. En aquest escrit la Coral Campestre convida a l'Alcalde i al Consistori a l'acte d'homenatge en commemoració del centenari del seu naixement que té lloc a la plaça de l'Ajuntament. S'acompanya un petit cartell que inclou l'anunci i el programa d'activitats.

Febrer de 1936. Queda poc per unes eleccions generals espanyoles. El Front Popular, una conjunció de partits d’esquerres, espera poder recuperar el govern de la República de mans dels partits conservadors. A l’Hospitalet, el dia 10 hi ha convocat un míting al cine Romero del carrer Romanins. Hi intervindran diversos representants del Front d’Esquerres català que provenen de diferents partits: Pere Ardiaca, Enric J. Ferrer, Josep Martí Feced, Pere Mas Oliver, Jaume Miravitlles, Josep Quero, Marià Rubió Tudurí i Ramon Frontera. Aquest últim va ser alcalde de l’Hospitalet.

Cinc de març de 1934. Un grup de teatre al barri obrer de Collblanc. Dolores González Hernández, de 30 anys, casada i habitant del carrer de Llançà, va fer aquesta instància a l’Ajuntament. Ella era una integrant de la recent creada associació cultural “Amics de l’Art Escènic” i demanava permís per realitzar la primera assemblea ordinària. La reunió havia de tenir lloc al local de l’entitat, situat al número 103 del carrer de Pujós.

La llibertat d’associació que permetia la democràcia de la Segona República va possibilitar que a L’Hospitalet es desenvolupés un ric teixit associatiu a tots els nivells: cultural, polític, sindical i esportiu. En aquest cas podem constatar l’existència d’aquesta agrupació nacionalista, la qual mostrava la seva preocupació per la tensa relació que existia en aquells moments entre el govern de la Generalitat (d’esquerres i catalanista) i el de la República (en mans de la dreta).

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria era una associació catalanista creada el 1903 que agrupava treballadors d’aquests sectors, especialment dependents de comerços. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) fou clausurat. Posterioment es reobrí i el 1932 el seu president va ser nomenat conseller de Treball i Assistència Social de la Generalitat. En aquesta carta dirigida a l’Ajuntament de l’Hospitalet, el CADCI convida al consistori a participar en els actes de commemoració de l’11 de setembre portant un ram de flors al monument a Rafael Casanova; tradició que en l’actualitat se celebra cada any.

El cinema Lumière, situat al carrer Rossend Arús, va acollir en aquesta ocasió un acte del Partit Comunista de Catalunya. La petició de Víctor Montaner Gual data de setze de novembre de 1932, el míting estava programat pel dia divuit i les eleccions al Parlament de Catalunya eren el vint de novembre. A aquest partit les eleccions no li van anar massa bé, però les forces catalanistes d’esquerres van obtenir una gran majoria. A causa de la dictadura franquista no es van poder tornar a celebrar eleccions al Parlament fins el 1980.

Aquest pamflet, conservat per duplicat a l’arxiu, anunciava un acte pel 29 de març de 1931 de la recent creada Unió Republicana de L’Hospitalet. Uns dies després, el 12 d’abril, aquesta coalició va guanyar les eleccions municipals. Els resultats d’aquestes votacions, molt favorables a les forces republicanes, va provocar que el rei Alfons XIII abandonés el país. A Catalunya va vèncer l’Esquerra Republicana, un partit fundat el mes anterior i que encapçalava la coalició de la Unió Republicana de L’Hospitalet. El cinema Oliveras, que va estar en funcionament fins el 1989, estava situat a la cantonada entre el carrer Baró de Maldà i el passatge Xerricó.

L’Arxiu conserva un nombre considerable de sol•licituds de Salvador Martí, integrant de l’Ateneu Pro Cultura Pau i Amor. En aquesta es demana autorització per celebrar una conferència titulada “Anarquia” que durà a terme el sindicalista de la CNT Manuel Arbona (no sabem si es tracta de Manuel Arbona Cuesta, qui durant la Guerra Civil va ser alcalde de Dènia). La notable quantitat de sol·licituds d’actes dels diversos ateneus de l’Hospitalet ens indica la gran activitat que tenien.

Segurament aquest document plasma la primera proposta de construir refugis antiaeris a l’Hospitalet. El sindicat de la CNT considerava que es tractava d’una qüestió important i urgent. L’Ajuntament ho va estudiar però en un primer moment va considerar que a l’Hospitalet no eren necessaris. Més endavant però, davant els violents bombardejos de l’aviació franquista, el consistori va rectificar i va donar suport a la creació d’una xarxa de refugis per protegir els habitants de la ciutat.

Als anys 30 la CNT era el sindicat més important d’Espanya i a l’Hospitalet, una ciutat d’obrers i treballadors, hi tenia un fort arrelament. En aquest pamflet veiem com es convoca una assemblea extraordinària al Cine Oliveras (que es trobava al carrer del Baró de Maldà cantonada amb el passatge Xerricó). S’esmenta que la reunió tindrà lloc el 2 d’agost, però no es diu de quin any. Tot i això, el context en que es troba el document ens indica que es tracta de 1931.

Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època.