Llistat de les escoles existents a l'Hospitalet, ordenades segons el districte al qual pertanyen (Centre, Collblanc o Provençana). Inclou l'adreça i el nom oficial de l'escola. També es distingeix entre les escoles que eren nacionals, municipals, les de nova creació i les que abans de la guerra eren particulars.
Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats.
Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se).
Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.
“Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca, Fernando Álvarez de la Campa, enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.
Queixa del veïns de Collblanc per l'activitat del Bar Charleston on s'exerceix la prostitució. Amb la carta dels veïns hi ha un informe dels mossos d'esquadra i una carta del rector de la parròquia de Sant Ramon
La Comissaria General d’Ordre Públic de l’Hospitalet va elaborar aquest informe sobre els desperfectes ocasionats pel bombardeig franquista que va tenir lloc a les cinc del matí del dia 21 de gener de 1938.
Es detallen els llocs on va caure cada bomba, sent el recompte final de 25 bombes llançades sobre el municipi. Tot i els molts danys causats, s’esmenta que sortosament no hi va haver cap víctima mortal.
Carta de la CNT-AIT adreçada a l'alcalde informant de la designació de Vicente Gil Mata com a membre de la Junta de Defensa Pasiva i designat també per a constituir la Comissió d'Obres Públiques
Es volia construir un refugi públic amb capacitat per a mil persones. El projecte va ser elaborat per l'arquitecte municipal interí Isidre Ubach Monmany.
Inclou les característiques de cadascun (mesures, número d'entrades, enllumenat, pou...). La majoria són de Collblanc i la Torrassa. Demostra que tots aquests refugis van existir:
- Carrer Llançà, 35
- Carrer Occident, 69
- Carrer Progrés, 123
- Carrer Salvador Seguí, 7 (actual carrer Rafael Campalans, cantonada amb carrer Fortuny)
- Bòbila del Canyet (al costat de l'aqüeducte del Torrent de Can Nyac)
- Carrer Progrés, 68
- Plaça Pirineus
- Carrers Llevant i Bac de Roda (A la Florida: actualment el carrer Bac de Roda es diu c/ Collserola).
- Carrer Llobregat, 117
Sobre la construcció del refugi del carrer Martí i Julià, a la Torrassa.
El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.