Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101-U430-1937_019.jpg
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esquerra Republicana de Catalunya
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Polítiques
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Aquest document no té data, però pel seu context tot indica que es va escriure durant l’any 1937. El Casal d’Esquerra del districte primer estava construint uns refugis antiaeris a la seva seu situada al número 49 del carrer Rossend Arús i demanava ajut a l’Ajuntament per completar-los.
  • AMHL 101-U320-1937_035.jpg
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Solidaritat
    L’Ajuntament va demanar a la Direcció General de Radiofusió de la Generalitat que s’emetés per ràdio un anunci demanant que se cedís excepcionalment la recaptació dels espectacles a favor dels afectats pel terrible bombardeig que acabava de patir l’Hospitalet i que havia provocat nombroses morts.
  • AMHL 101-T520-1937_022.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.
  • AMHL 101-U310-1937_018.jpg
    Aviadors
    Bans i edictes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República. El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
  • AMHL 101-V100-1936_059.pdf
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Són diverses les postals de milicians de l’Hospitalet que lluiten al front que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquesta, els milicians de l’Ateneu Republicà d’Esquerra del districte segon, els quals formen part de la Columna Macià i estan destinats a la Serra d’Alcubierre (Osca), saluden a l’Ajuntament i a la població i es conjuren per derrotar tots junts el feixisme.
  • AMHL 101-V100-1934_006.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    L’Estatut d’Autonomia es veia amenaçat per les denúncies de la Lliga Catalana al Tribunal de Garanties Constitucionals de la República. El partit conservador no estava gens d’acord amb la nova Llei de Contractes de Conreu que beneficiava a la pagesia. El govern de Madrid estava en mans de la dreta. La Generalitat de Lluís Companys veia perillar les llibertats democràtiques i l’autogovern. En aquest context, el juny de 1934 va arribar aquesta carta a l’Hospitalet, en la qual l’Ajuntament de Montblanc demanava als altres municipis de Catalunya que aprovessin acords per denunciar la situació i mostrar suport al govern de la Generalitat. L’octubre del mateix any el govern català fou detingut, la Generalitat intervinguda i els ajuntaments passaren a ser controlats per l’exèrcit.
  • AMHL 101-T100-1934_018.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El cinc d’octubre de 1934 va tenir lloc a Astúries una revolta obrera contra la tendència conservadora del govern espanyol. A Oviedo es va proclamar la República Socialista Asturiana. Per altra banda, a Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat també va rebel•lar-se contra els atacs a les lleis catalanes i el sis d’octubre Lluís Companys va proclamar l’Estat Català federat amb la República Espanyola. El mateix dia però, el president i el seu govern foren detinguts per l’exèrcit i empresonats. L’endemà, a L’Hospitalet els militars van prendre possessió de l’Ajuntament. Ramon Frontera i Bosch, l’alcalde democràticament escollit, també va ser arrestat i el comandant Alfredo Martín Velázquez passà a ocupar el seu lloc.
  • AMHL 101-V100-1932_004.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    La matinada del 10 d’agost de 1932 el general Sanjurjo va intentar des de Sevilla un cop d’Estat contra el govern de la República. La rebel·lió va ser sufocada en poques hores i així es va comunicar arreu d’Espanya. A l’Hospitalet, l’alcalde Josep Muntané va ser informat, via telefonema, pel Governador Civil de Barcelona: els colpistes han estat detinguts i la tranquil·litat és absoluta. José Sanjurjo va ser jutjat i condemnant a mort, però finalment li commutaren la pena per la de cadena perpètua. Uns anys després, el 1936, Sanjurjo tornà a participar en un cop d’Estat; provocant aquest cop l’esclat de la Guerra Civil.
  • AMHL 101-M100-1864_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Atenció social
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
    Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s’ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l’Ajuntament la situació de la Francisca Susanna. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s’entén que va marxar de casa). D’entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l’assumpte es resolgué “satisfactòriament entre els consorts” i l’home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.
  • AMHL 101-M100-1938_011.jpg
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    La Comissaria General d’Ordre Públic de l’Hospitalet va elaborar aquest informe sobre els desperfectes ocasionats pel bombardeig franquista que va tenir lloc a les cinc del matí del dia 21 de gener de 1938. Es detallen els llocs on va caure cada bomba, sent el recompte final de 25 bombes llançades sobre el municipi. Tot i els molts danys causats, s’esmenta que sortosament no hi va haver cap víctima mortal.
  • AMHL 101-U430-1931_044.pdf
    Actes reivindicatius
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cosme Toda
    Indústries
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Els patrons de la indústria de la ceràmica de L’Hospitalet, encapçalats per Cosme Toda, denuncien la situació de conflicte que mantenen amb els treballadors. Segons ells, tot i la seva disposició a augmentar-los a el sou una pesseta al dia, el sindicat ha declarat una vaga. Els empresaris demanen que l’Ajuntament utilitzi la seva autoritat per obligar els obrers a abandonar la vaga i reintegrar-se a la feina.
  • AMHL 101-P160-1937_043.pdf
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Avelino Soler, mestre de l’escola situada al número 111 de la Ronda de la Torrassa, demanava permís a l’Ajuntament per celebrar una reunió del comitè de construcció del refugi d’aquest mateix carrer. Aquest comitè estava format en gran part pels alumnes de l’escola i sembla ser que el refugi ja el tenien pràcticament acabat.
  • AMHL 101-U440-1937_039.pdf
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Ferroviaris
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Transports
    Tren
    El responsable de l’estació dels ferrocarrils MZA (Madrid - Saragossa - Alacant) estava molt preocupat perquè veia que durant els bombardejos aeris molta gent corria a refugiar-se a les andanes de l’estació (entre 200 i 400 persones diàriament). Això era extremadament perillós ja que les connexions ferroviàries eren un objectiu susceptible de ser atacat per l’aviació rebel. Per aquest motiu demanava a l’alcalde que actués per fer comprendre als ciutadans que aquest no era un lloc segur.
  • AMHL_101-U430-1936_070.pdf
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    Sindicato único de trabajadores de Hospitalet - CNT
    Segurament aquest document plasma la primera proposta de construir refugis antiaeris a l’Hospitalet. El sindicat de la CNT considerava que es tractava d’una qüestió important i urgent. L’Ajuntament ho va estudiar però en un primer moment va considerar que a l’Hospitalet no eren necessaris. Més endavant però, davant els violents bombardejos de l’aviació franquista, el consistori va rectificar i va donar suport a la creació d’una xarxa de refugis per protegir els habitants de la ciutat.
  • AMHL 101-U430-1931_044.jpg
    Actes reivindicatius
    Associacions i entitats
    Confederación Nacional de Trabajadores - CNT
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cosme Toda
    Indústries
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    Vagues
    Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època.
  • AMHL 101-T110-1938_030.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El juny de 1938 l’alcalde de l’Hospitalet Rafael Domingo Recio va ser cridat per allistar-se a l’exèrcit. La República estava en guerra per defensar desesperadament la democràcia i el fet de ser alcalde no era motiu per esquivar la lleva. Amb aquest emotiu text Rafael Domingo s’acomiadava de tots els companys i amics del consistori. En aquell moment ni tan sols sabia quina seria la seva destinació. Per les dates, és molt possible que li toqués participar en l’últim gran enfrontament de la guerra: la batalla de l’Ebre. Desconeixem que va ser d’ell i si mai va tornar a l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U310_1856_07.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    La Capitania General de Catalunya va publicar aquesta normativa que regulava la creació de mutualitats per part dels obrers. La majoria de punts intentaven limitar el poder d’aquestes associacions; com per exemple establint un número màxim de socis i prohibint que estiguessin formades per obrers de diferents indústries. Sens dubte, des de les autoritats es temia la influència i la força que podia arribar a tenir l’associacionisme dels treballadors. Ja hi havia hagut les primeres protestes i vagues (com la destrucció de la fàbrica Bonaplata el 1835) i s’havien creat els primers sindicats (el 1840 l’Associació de Teixidors de Barcelona). En aquella època l’Hospitalet encara era un poble eminentment agrícola, però aviat també hi començaren a aparèixer les primeres indústries.
  • AMHL 101-M240-1866_12.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alumnes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls. Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.
  • AMHL 101-M100-1864_09.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Vida quotidiana
    Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.
  • AMHL 101-W400-1859_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo. El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa. Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.
  • AMHL 101-U310-1854_06.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Indústries
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats. Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se). Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.
  • AMHL 101-C110-1930_sn.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Seguretat i defensa
    “Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.
  • AMHL 101-U430-1931_044.jpg
    Actes reivindicatius
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Vagues
    El Conseller d’Economia i Treball, Manuel Serra i Moret, va fer arribar aquest qüestionari a l’Ajuntament de L’Hospitalet per informar-se sobre les vagues i la conflictivitat laboral entre obrers i empresaris a l’Hospitalet. Aquest no era un problema menor i calia que les administracions públiques intervinguessin en la millora de les condicions de treball i participessin en les negociacions entre sindicats i patronals.
  • AMHL 101-W220-1931_045.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Guerra Civil
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Periodistes
    Persones
    Policia local
    Política i administració pública
    Polítics
    Seguretat i defensa
    Josep Suñol i Garriga, diputat a les Corts, recomanava a Josep Torelló com a guàrdia urbà de l’Hospitalet. Suñol també era director del diari “La Rambla”, el qual anunciava els resultats del Barça just davant de la Font de Canaletes de Barcelona, originant així el costum dels aficionats culers de celebrar els triomfs del seu equip en aquest indret. Més endavant, el 1935, Suñol va ser escollit com a president del FC Barcelona. Al començar la Guerra Civil, Suñol va viatjar al front de Madrid per animar els combatents republicans. Allà però, va ser capturat i assassinat pels militars rebels. Encara avui dia es desconeix on es troben les seves restes.