Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL_101_U400_1931_002.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Indústries
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    Solidaritat
    Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.
    1931
  • AMHL 101-U150-1869_01.pdf
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.
    1869
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
    1937
  • AMHL 101-P500-1932_002.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Athlètic Bàsket Júniors
    Bàsquet
    Club Baloncesto Hospitalet
    Competicions
    Correspondència històrica
    Esportives
    Esports
    Política i administració pública
    Manel Pena Orpinell, president del club Athlètic Bàsket Júniors, explica que l'equip jugarà el Campionat de Catalunya i que la Federació Catalana de Bàsquet els obliga a que hi hagi policia durant els partits que juguin al seu camp de la Rambla Just Oliveras. Les dates dels partits són: 11 de desembre de 1932, 8 i 22 de gener del 1933, 5 de febrer, 5 i 19 de març i 2 i 16 d'abril. Aquest club de bàsquet s’acabava de crear i és el que, després de la Guerra Civil, va passar a anomenar-se Club de Bàsquet L’Hospitalet.
    1932
  • AMHL 101-U320-1826_.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Cultura
    Informació i comunicació
    Lletres
    Llibres
    Política i administració pública
    El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península. En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il·legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius, com per exemple, la "Vida de San Alejandro", sota la qual es publicava l'obra de Jean-Jacques Rousseau "Júlia o la nova Eloisa"; la “Vida de San Marcelino”, que amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” que amabava l’obra de Goethe “Werther” o la "Vida de San Esteban", sota la qual s'editava la novela "La Religiosa" de l'enciclopedista Denis Diderot.
    1826
  • AMHL 101-U320-1825_13.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    El 18 de desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat signada pel seu responsable Francisco Enríquez. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).
    1825
  • AMHL T100-1820_sn (3).jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).
    1820
  • AMHL 101 N-N100-1921_39.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Guerra del Rif
    Josep Sans i Joan Pons, en representació de la comissió organitzadora, signen aquesta invitació a l'acte per a la recaptació a profit dels soldats de L'Hospitalet i de Collblanc que lluiten al Marroc. L'esdeveniment tindrà lloc al local del "Grop Tranquil", a la carretera de Collblanc, 29 (numerció que no sembla correspondre amb l'actual). Des del segle XIX, la política europea va portar a terme un pla d’actuació d’expansió colonial. Volien aconseguir la permanència de nous mercats i, també, la fàcil obtenció de matèries primeres per a les indústries nacionals. El gran paradigma d’aquesta política va ser l’Anglaterra victoriana. Espanya també va voler participar en algunes temptatives colonials; amb la pèrdua de les darreres colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’economia espanyola i, sobretot, la catalana, se n’havia ressentit. Per aquest motiu, Espanya, de seguida que en tingué ocasió, participà en la colonització del Marroc a la primeria de segle XX. El problema vingué quan, arrel de la revolta tribal contra l’administració colonial, s’inicià un conflicte armat que tingué un altíssim cost humà, material i econòmic. Aquesta guerra s’allargà oficialment des de 1911 a 1927, si bé les hostilitats ja havien començat anys abans, el 1909. Per tal de poder atendre totes les necessitats humanes i poder donar atenció mèdica a tots els ferits i malalts, van ser necessàries iniciatives per a la recaptació de fons amb fins mèdics.
    1921
  • AMHL 101 W-W335_1917_36.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Festes
    Festes majors
    Política i administració pública
    Festes de Sant Roc
    La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella època havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
    1917
  • AMHL 101 Q-Q300-1913_45_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Captura de dofins
    Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien i, a més, trencaven les xarxes.
    1913
  • AMHL 101 Q-Q300-1914_41_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Captura de dofins
    En aquest ofici de la Diputació Provincial de Barcelona fa referència a la crisi que està patint la indústria pesquera de la província. Per aquest motiu demana als ajuntaments que s’ajustin a una sèrie d’acords adoptats per la Diputació. Una d’aquestes mesures és la de pagar la pesca de dofins amb una dotació de 500 pessetes per matar 200 exemplars a raó de 2,50 pessetes per individu. Sempre degudament certificat per les autoritats marítimes. El 1916 el govern de l'Estat va prohibir a la Diputació de Barcelona que concedís aquest premi de 500 per matar dofins.
    1914
  • AMHL_101_Q100_1908_15_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Bartolomé Pol, síndic del Gremi de Vins de Totes les Classes, envia aquesta petició a l'alcalde de l'Hospitalet perquè demani al jutjat una autorització per entrar a registrar una casa particular. Des del Gremi informen que un agent seu, Benito Prats, ha perseguit un carro que transportava vi il·legalment, i que a dos quarts de cinc del matí el carruatge s'ha refugiat a Cal Quico, una casa situada a la zona de la Marina i habitada per Francisco Carbonell Casas. Possiblement es tracta de Cal Quico Vermell, documentada al treball de Marta Piera González "Les masies de l'Hospitalet" (2011). Desconeixem com va seguir la història i si finalment van enxampar el carro o si el vi fraudulent va arribar al seu destí.
    1908
  • AMLH 101-T200-1934_045.jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Grup escolar Salvador Gil i Gil
    Política i administració pública
    El tinent d’alcalde Salvador Gil i Gil havia estat assassinat feia poc temps, per això aquesta escola va rebre el seu nom. Projectada des de 1932 i ubicada al carrer de Campoamor, es va inaugurar l’octubre de 1934, però no pas el dia set com diu aquest text, ja que els fets del sis d’octubre (la proclamació de l’Estat Català i la intervenció militar) van provocar que la inauguració s’ajornés fins el dia tretze. Com altres centres escolars que daten dels mateixos anys, va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. L’edifici constava de tots els serveis bàsics i era modern i innovador per l’època.
    1934
  • AMHL 101 N100-1921_39_02.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arts escèniques
    Correspondència
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Cultura
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Teatre
    Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).
  • AMHL 101-M100-1864_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Atenció social
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
    Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.
    1864
  • AMHL 101 U-U100-1921_37_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    La intensitat de la violència del pistolerisme arribà a punts insospitats, asseveració que es pot corroborar a través de les accions que, des del govern espanyol, es van portar a terme l’any 1921. L’arribada del governador militar, Severiano Martínez Anido, el novembre de 1920, llavors amb 52 anys, nascut a Ferrol el 1862, va causar tan bona impressió a bona part de la burguesia catalana, que, des de la patronal Foment del Treball es va sol·lícitar al president del govern Eduardo Dato -petició que també li va fer el lider de la Lliga, Francesc Cambó- que aquest fos nomenat també Governador Civil i que tingués plens poders per actuar de forma contundent contra els sindicalistes anarquistes, petició que també va concedir Dato i que es va materialitzar mitjançant la "Llei de fugues". Quan va prendre possessió del seu càrrec Martínez Anido va fer un discurs que va impressionar molt en el que va dir una frase que ha quedat per a la posteritat: “He estado en Cuba y en Filipinas. Tendría que estar en África. El Gobierno me envía ahora a Barcelona y obraré como si estuviera en campaña”. La seva forma de fer no va passar inadvertida per ningú i els seus mètodes expeditius, que van agradar molt a la patronal, van acabar, en bona mesura, amb allò que era anomenat “terrorisme”: el pistolerisme, és a dir els atacs armats al carrers de Barcelona, i de l'Hospitalet, entre pistolers a sou de la patronal i sindicalistes anarquistes. Les morts causades per l’enfrontament de la patronal i els sindicats de resultes de les deficiències econòmiques i l’afectació posterior en el volum de treball i els salaris, arribaren a ser malauradament tan quotidianes que deixaren de ser notícia. La fi dels enfrontaments es traslluí amb l’empresonament de bona part dels dirigents sindicalistes, l’ostracisme d’alguns d’ells o, fins i tot, la mort. No obstant això, una bona part de la societat civil benestant celebrà la fi del pistolerisme tot donant mostres públiques en homenatge al governador civil que, sembla ser, havia posat ordre al desori, com deixa clar aquesta invitació de la patronal Foment a l'alcalde de l'Hospitalet de l'època per assitir a un acte d'homenatge al Governador Martínez Anido. Els seus brutals mètodes, finalment, van ser considerats excessius i van provocar el seu cessament el 1922, quan va ser traslladat com a comandant general a Melilla.
    1921
  • AMHL 101-M100-1935_009.pdf
    Atenció social
    CAID Centre d'Atenció i Informació a la Dona
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Serveis socials
    Mauro Roca Beltran, habitant d'un poble de Castelló, fa arribar a través del seu ajuntament un escrit a L'Hospitalet reclamant que es cerqui la seva dona i la seva filla i se les obligui a tornar al domicili conjugal. Però la dona, Humilitat Escrig Moliner, explica a la policia de L'Hospitalet que era maltractada pel seu marit i que no pensa tornar a Castelló. Maltractada i "no només de paraula". En aquella època aquesta violència també existia i no era perseguida. Per sort, almenys en aquest cas, sembla que la policia no es va posar de part del marit i no va obligar la dona a tornar.
    1935
  • AMHL 101 U-U100-1921_38.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    En els primers anys del segle XX, la relació dels diputats amb el territori al qual representaven era més estreta del que hom es podria imaginar. No en va, els homenatges a molts d’ells era una constant al llarg d’aquests anys. En aquesta ocasió, la figura homenatjada era la d’Antoni Miracle i Mercader, diputat pel districte de Sant Feliu de Llobregat i adscrit a la Lliga Regionalista. Antoni Miracle fou l’impulsor de diferents promocions de Cases Barates que serviren per aixoplugar i acollir als nous treballadors que arribaven d’arreu de Catalunya i de la resta d’Espanya. Aquestes festes d’homenatge implicaren tota la societat civil del moment, no només a polítics, sinó també a membres de la burgesia, entitats socials i culturals i membres del clergat.
    1921
  • AMHL 101-U440-1937_039.jpg
    Alumnes
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Formació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”. El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.
    1937
  • AMHL 101-U310-1938_004.jpg
    Correspondència històrica
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Escola de Música
    Formació
    Música
    Política i administració pública
    El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.
    1938
  • AMHL 101 E-E100-1921_03.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    La creació de la Zona Franca al Port de Barcelona és un projecte que arrenca del 1901. A fi de facilitar el creixement econòmic i industrial a través d’un intercanvi comercial resultava necessari crear un espai amb certs privilegis fiscals al port de Barcelona. Es va impulsar un creixement de les instal·lacions que afectaven de manera directa L’Hospitalet de Llobregat. Així que va ser necessària l’expropiació forçosa d’uns terrenys del municipi de L’Hospitalet de Llobregat i el pagament d’unes 84.000 pessetes de l’època vers el 1920. Si bé la Zona Franca del port de Barcelona no s’arribà a materialitzar mai en la seva totalitat, poc a poc, es van anar realitzant algunes obres i se’n feia reconeixement públic. En aquesta ocasió, es convida les autoritats locals a la inauguració de Dipòsits del que havia de ser la Zona Franca.
    1921
  • AMHL 101-U-U100-1880_49.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    L'any 1880 hi havia una llei municipal que obligava que la imatge del rei presidís el Saló de Sessions de l'Ajuntament. Per aquest motiu, el Govern Civil de la Província de Barcelona va enviar una circular a l'Ajuntament demanant si tenien la imatge col·locada i que, si no era així, ho havien d'esmenar-ho en quinze dies si no volien rebre una multa. Al marge s'observa una anotació que esmenta que es va contestar afirmativament.
    1880
  • AMHL 101-P130-1935_028.pdf
    Correspondència històrica
    Educació
    Escacs
    Escoles
    Esports
    Futbol
    Política i administració pública
    En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.
    1935
  • AMHL 101_V100_1934_036_001.pdf
    Còmic
    Correspondència històrica
    Cultura
    Nuevo Tom Mix
    Política i administració pública
    El secretari municipal acredita que "El Nuevo Tom Mix" va aparèixer a la premsa de l'Hospitalet en data 1 d'octubre de 1932 i que s'ha publicat sense interrupcions fins a la data del certificat (92 números publicats) complint allò establert a la llei d'impremta.
    1934
  • AMHL 101_U440_1933_012_001.pdf
    Còmic
    Correspondència històrica
    Cultura
    Nuevo Tom Mix
    Política i administració pública
    Ramón Segarra, director del setmanari infantil Tom Mix, comunica que no autoritza la seva publiació i declina tota responsabilitat de qualsevol transgressió de la llei d'impremta.
    1933