Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • Ban del Capità General Miguel de Araoz.tif
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    El militar Miguel de Araoz fou enviat a Catalunya com a Capità General per aturar la revolta de la Jamància o Camància. Aquesta fou l’última de les rebel•lions conegudes com les bullangues, que van tenir lloc a Barcelona entre 1837 i 1843. Els revoltats estaven en contra del govern espanyol, el qual havia dissolt el senat violant la Constitució de 1837. Araoz fou nomenat cap de l’exèrcit a Catalunya el 16 de setembre i va publicar aquest discurs en el que intentava convèncer els revoltats perquè es rendissin: “Seamos españoles, no provoquemos crisis y conflictos, (...) ceded a la reflexión, no queráis ser los causantes de la desventura de la patria, meditad sobre la suerte de esa capital, que por su industria es la envidia de los estranjeros.” Però Miguel de Araoz no se’n va sortir i fou destituït la setmana següent de ser nomenat. Finalment, després de diversos bombardejos sobre Barcelona (dirigits pel futur general Prim), la revolta fou esclafada.
  • AMHL 101-M-M400-1886_46.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Filatelia i Numismàtica
    Política i administració pública
    L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.
  • AMHL 101 N-N100-1915_36.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquesta carta de la Diputació Provincial de Barcelona es comunica que es concedeis un premi per als pares que tinguin dotze o més fills i siguin pobres. A més a més també es premiarà a les viudes que mantinguin un gran número de fills.
  • AMHL 101 C-C310-1896_30.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Boada y Buigas
    Correspondència històrica
    Indústries
    Política i administració pública
    En aquest document adreçat a l’alcaldia, Gabriel Boada Travessa, es dona per assabentat de l’acord de l’Ajuntament pel qual es posa el nom de carrer Boada a una línia de cases que es troben situades dins del perímetre de la seva fàbrica. La fàbrica Boada y Buigas es dedicava a la fabricació de productes químics i estava situada al barri de la Marina, a la vora del mar. L’expedient de construcció de la fàbrica (C410188400158) inclou un plànol de la façana de la fàbrica de 22 de febrer de 1884.
  • AMHL 101 C-C310-1927-1942_15.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El seu sobrenom forma part del mite, amb orígens diversos com pel costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè; o com ell mateix va comentar, que se l'havia posat ell mateix perquè "Home! De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques".
  • AMHL 101 X-X130-1927-1942_22.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquesta dictamen de l’Ajuntament de l’Hospitalt del Llobregat demanen que degut al augment de població, es necessari l’adquisició d’un moble fitxer amb una capacitat de 60.000 fitxes pel negociat d’estadística del Cosnistori amb un preu de 3.780 pessetes.
  • AMHL 101 V-V100-1929_55.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Jose Camprubí Nadal va ser alcalde de l’Ajuntament de Cornellà i va morir amb 54 anys. Va ser Cabo del Somatén, vocal del comitè local de la Unión Patriotica, vocal de l’a Asamblesa Local de la Cruz Roja Española i president del Sindicato Agrícola de Cornellà.
  • AMHL 101 U-U430-1924_22_01.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    A la dècada dels vint del segle XX, es conformà l’entitat Unión de Inquilinos de Collblanc y La Torrassa, una de les moltes entitats emblemàtiques de L’Hospitalet de Llobregat, de la qual se’n conserva el fons a l’Arxiu Municipal. Gràcies a una carta dirigida a l’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat, sabem que l’any 1924, el president de l’entitat, Lorenzo Escudero, organitzava les reunions per tractar els assumptes de la directiva al Cafè Cine Español, el qual se situava en ple centre del barri de La Torrassa, més concretament a la plaça Espanyola, número 24, cantonada amb el carrer Montseny (aleshores carrer Hospitalet). Curiosament, en aquest Cafè hi havia un cinematògraf, igual que en el Cafè de Cal Carreter, on hi havia el Cinematògraf Robert.
  • AMHL-101 U-U100-1924_36.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) vas ser un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930). A catalunya, a més de liquidar la Mancomunitat de Catalunya, durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme. L'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, i destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició Internacional de 1929, celebrada a Montjuïc. Pel mateix motiu féu anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, va posar el nom que té a la Plaça d'Espanya i hi féu construir també les dues torres venecianes.
  • AMHL 101 J-J200_1923_19.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest gràfic trobem la comparació de la mortalitat de les principals ciutats de Catalunya de l’any 1920 per cada 1000 habitants.
  • AMHL 101 U-U100-1921_37.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    La intensitat de la violència del pistolerisme arribà a punts insospitats, asseveració que es pot corroborar a través de les accions que, des del govern, es van portar a terme l’any 1921. L’arribada del governador civil, Severiano Martínez Anido, no va passar inadvertida per ningú. Els seus mètodes expeditius van acabar, en bona mesura, amb allò que era anomenat “terrorisme”: el pistolerisme. Les morts causades per l’enfrontament de la patronal i els sindicats de resultes de les deficiències econòmiques i l’afectació posterior en el volum de treball i els salaris, arribaren a ser malauradament tan quotidianes que deixaren de ser notícia. La fi dels enfrontaments es traslluí amb l’empresonament de bona part dels dirigents sindicalistes, l’ostracisme d’alguns d’ells o, fins i tot, la mort. No obstant això, una part de la societat civil celebrà la fi del pistolerisme tot donant mostres públiques en homenatge al governador civil que, sembla ser, havia posat ordre al desori.
  • AMHL 101 M-M400_1921_33.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Amb la consolidació de la revolució industrial al darrer quart del segle XIX, es va consolidar allò que s’ha donat a conèixer com a lluita obrera. Sota diferents banderes socials, polítiques o sindicals, les manifestacions per reivindicar la millora de la qualitat de vida van ser durament reprimides en nombroses ocasions. L’absència de capacitat de diàleg es va traslluir en un enduriment per ambdues parts caient en un espiral de violència social inusitada. Els atemptats en bombes es van convertir en quelcom tan freqüent que la capital catalana va ser coneguda internacionalment com a “la ciutat de les bombes”. Anys després, en ple segle XX, de les bombes es va passar a les pistoles i les disputes es dirimien atemptant contra dirigents, obrers, polítics, militars, etc. Va ser un període conegut com a “pistolerisme”, atès que el suposat diàleg es realitzava ferint o manllevant la vida dels oponents. En aquesta ocasió, se senyala com l’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat va ser una víctima més d’aquest violent espiral social, polític i econòmic. El militant de la CNT, Salvador Salsench Sala, el disparà quan anava en cotxe cap a l’Ajuntament. Sobrevisqué a l’atemptat, però en canvi, el seu acompanyant, Rosendo Jiménez, resultà mort.
  • AMHL 101 Q-Q100-1919_28.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest ofici els Regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat Casimiro Vidal i Jorge Vinaixa demanen al Governador civil que es tanqui el mercat de verdures de Collblanc ja que no compleix les mesures higièniques demanades. A més a més van els pagesos rebelds per no portar les mercaderies als mercats públics.
  • AMHL 101 M-M400-1919_31.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona l’Ajuntament no té cap documentació sobre la conducta ni cap antecedent d’una menor del barri de la Torrassa. Aquesta noia havia marxat a Barcelona al Carrer Cardona amb una senyora que regentava una casa de cites.
  • AMHL 101 P-P100-1919_15.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Miguel Romeu va néixer a l'Hospitalet i va fer estudis de mestre de nens. Quan ja havia obtingut una plaça va decidir donar classes a la seva ciutat. I no fou gens fàcil ja que la plaça a l'Hospitalet tenia una qualificació inferior, va haver de renunciar a alguns drets adquirits. Va passar 10 anys a Sabadell i a la fi va obtenir la titularitat a l'Hospitalet. El 1880 va ocupar la plaça que va deixar vacant el seu oncle, Joan Madolell, i va treballar a la ciutat fins la seva jubilació. Va treballar de metre 43 anys, 38 a l'Hospitalet. El 15 de maig de 1919, per celebrar els seus 70 anys, li va ser fet un homenatge popular dels seus veïns. El 6 de juny, l'Ajuntament el va anomenar Fill Predilecte de la població i va posar el seu nom a un carrer. La seva fotografia es va col·locar a la Galeria d'Homes il·lustres de la Casa Consistorial.
  • AMHL 101 P-P100-1918_16.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    En aquest carta l’alcalde de barri Romulo Llovera li demana al Alcalde de l’Hospitalet ajuda degut al temporal que estan patint al seu barri. Diu que el barri es troba totalment inundat el que ha provocat l’esfondrament de vàries barraques i deixant molt malmeses d’altres. Han quedat moltes famílies sense recursos i sense casa.
  • AMHL 101 U-U430-1917_23.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    La “Societat Unió la Hortènsia” va ser una associació creada l’any 1904 per un grup de veïns que es reunien al Gran Cafè-Bar Carbó. Eren els encarregats de preparar les festes del barri de Santa Eulalia de Provençana de l’Hospitalet del Llobregat.
  • AMHL 101 P-P100-1917_16.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Miguel Romeu va néixer a l'Hospitalet i va fer estudis de mestre de nens. Quan ja havia obtingut una plaça va decidir donar classes a la seva ciutat. I no fou gens fàcil ja que la plaça a l'Hospitalet tenia una qualificació inferior, va haver de renunciar a alguns drets adquirits. Va passar 10 anys a Sabadell i a la fi va obtenir la titularitat a l'Hospitalet. El 1880 va ocupar la plaça que va deixar vacant el seu oncle, Joan Madolell, i va treballar a la ciutat fins la seva jubilació. Va treballar de metre 43 anys, 38 a l'Hospitalet. El 15 de maig de 1919, per celebrar els seus 70 anys, li va ser fet un homenatge popular dels seus veïns. El 6 de juny, l'Ajuntament el va anomenar Fill Predilecte de la població i va posar el seu nom a un carrer. La seva fotografia es va col·locar a la Galeria d'Homes il·lustres de la Casa Consistorial.
  • AMHL 101 Q-Q300_1915_25.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    La impremta “La Industrial” de M. Tasis estava situada al carrer Tallers de Barcelona. Tenien articles de papereria i una impremta. En aquesta carta s’informa que les plomes que s’han enviat son diferents a les que havien rebut anteriorment ja que són imitacions.
  • AMHL 101 M-M400-1913_48.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquest ofici, l’Alcalde de l’Hospitalet posa en coneixement del Governador civil que son falses les denuncies que havien expressat uns possibles propietaris o cultivadors en les seves collites per un valor de 300 pessetes. L’Alcalde confirma que ha estat gràcies a les actuacions de l’alcaldia que no s’han produït aquests fets denunciats. Segons l’Alcalde el que buscaven era mantenir l’excitació en la vaga dels pagesos.
  • AMHL 101 U-U430_1911_50.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    La Torrassa és un barri de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que forma part del districte II de la ciutat juntament amb Collblanc. El barri deu el seu nom al castell de Bellvís, una torrassa d'observació o defensa d'una casa, que fou residència del Baró de Maldà. Limita amb els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep pel sud, amb Collblanc al nord, i amb la Florida per l'oest. La seva estreta vinculació amb Collblanc ha fet que el desenvolupament de la història i esdeveniments d'ambdós siguin difícils de destriar. Avui, la plaça Espanyola i el nou Parc de la Torrassa són el cor d'aquest barri, i és on s'articula la festa major a principis de cada estiu.
  • AMHL 101 P-P100-1910_19.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquesta comunicació enviada per l’inspector del Distrito Universitario de Barcelona inspección de primera ensenñanza es demana que es tanqui l’escola oberta sense autorització pel mossèn, Antonio Taulet. Aquesta es trobava localitzada a la Plaça Vella de la Constitució número 2. L'Ajuntament resón que no ha estat necessari el tancament.
  • AMHL 101 N-N100-1909_36.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Els cors de Clave van ser unes entitats fundades pel poeta Josep Anselm Clavé per elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. A l'Hospitalet el primer cor va ser el Cor El Llobregat que probablement va desaparèixer a finals del segle XIX. Va ser el propi Anselm Clavé qui va dirigir el primer concert. L'any 1882 es va crear La Sociedad Coral Campestre.
  • AMHL 101 M-M400-1908_08_2.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    En aquesta carta, el sereno suplent de l’Hospitalet del Llobregat, Francisco Ballesteros, exercint el servei d’espera d’una senyora que venia de Barcelona va ser insultat pel vigilant del barri de Collblanc. La Guardia Civil que estava fent la seva ronda de nit va decidir no intervenir.
  • AMHL 101 P-P221_1908_22.pdf
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Pertany al Districte III. Limita a l'est amb la ciutat de Barcelona, amb la que comparteix el carrer de la Riera Blanca, al nord amb el barri de la Torrassa, a l'oest amb els barris de Sant Josep i Centre, i al sud amb el Gornal i Granvia Sud. En aquest barri hi ha un dels nuclis històrics de l'Hospitalet: l'antiga Església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada inicialment l'any 1101. Al seu voltant se situen els orígens de la ciutat, perquè la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana és l'origen del municipi que avui coneixem com l'Hospitalet de Llobregat. El barri neix en la dècada del 1840 amb el creixement de la Bordeta, el raval de Sants que s'estenia al llarg de la carretera provincial (actuals carrer de la Constitució i carrer de Santa Eulàlia). La industrialització de Sants generà la construcció de cases d'obrers, tallers i fàbriques també a la banda de ponent de la Riera Blanca, la frontera entre els dos municipis. El barri experimenta des dels anys noranta una gran transformació urbanística amb la construcció d'equipament urbà aprofitant terrenys abans dedicats a l'activitat industrial.