Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101-U430-1934_001.jpg
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Polítiques
    La Unió Socialista de Catalunya era un partit català que el 1934 va formar part del govern de Lluís Companys. Un dels seus líders, Joan Comorera, va ser conseller d’Economia i Agricultura i va impulsar una llei de contractes de conreu. Aquesta normativa tenia l’objectiu d’acabar amb els antics contractes de rabassa morta i protegir els camperols perquè no poguessin ser expulsats de les terres que conreaven. En aquest text veiem com un diputat de la USC havia de venir a L’Hospitalet per explicar la finalitat de la llei; la qual va ser denunciada per la conservadora Lliga Catalana i impugnada pel Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, provocant així un fort enfrontament entre la Generalitat de Companys i el govern central d’Alejandro Lerroux.
  • AMHL 101-U430-1937_019.jpg
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esquerra Republicana de Catalunya
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Polítiques
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Aquest document no té data, però pel seu context tot indica que es va escriure durant l’any 1937. El Casal d’Esquerra del districte primer estava construint uns refugis antiaeris a la seva seu situada al número 49 del carrer Rossend Arús i demanava ajut a l’Ajuntament per completar-los.
  • AMHL 101 W-W335_1917_36.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Festes
    Festes majors
    Política i administració pública
    La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
  • AMHL 101 V-V100-1914_46_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Butlletins d'informació
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Premsa
    El Faro del Llobregat va ser una publicació es va existir entre els anys 1914 i 1918. Publicada a Sant Feliu de Llobregat. La voluntad d’aquesta publicació segons la seva carta de presentación enviada al Ajuntament de l’Hospitalet, era la de donar l’opinió al poble i defensar els interessos dels ciutadans de la comarca. En aquest escrit s'informa de la creació d'aquesta publicació i demana que l'Ajuntament de l'Hospitalet s'hi subscrigui i el promocioni.
  • AMHL 101 V-V100-1894_44.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Filatelia i Numismàtica
    Política i administració pública
    Joan Caballé i Fàbregas, professor d’arquitectura i resident a Barcelona, demana a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat si li poden fer arribar una còpia dels segells vigents i, sobretot, dels antics, dels quals se’n tingués notícia documental, per poder completar la seva col•lecció. No es refereix als segells de les cartes de correus, sinó a aquelles marques dels ens municipals per les quals se senyalava qui emetia el document de torn. Aquests emblemes solien estar composats per algun dibuix heràldic relatiu al topònim de la localitat o al senyoriu al qual pertanyien. De fet, la importància del segell té a veure amb aquest darrer aspecte, ja que a través del dibuix heràldic es podia saber qui era l’autoritat emissora i, per tant, la importància del document. Així doncs, no ha d’estranyar que, en temps pretèrits, no només institucions públiques ostentessin aquestes marques, sinó que monarques, nobles i eclesiàstics també se’n servissin amb els ja coneguts segells de cera.
  • AMHL 101 U-U430-1924_22.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Aniversaris
    Associacions i entitats
    Celebracions
    Correspondència històrica
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Política i administració pública
    Societat Coral La Campestre
    Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona l’any 1824 i morí a la mateixa ciutat l’any 1874. Va ser un polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu. Amb els cors va aconseguir donar eines culturals a les classes obreres i això va ajudar a adquirir formació, autoestima i al mateix temps un fort sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Aquest fet va provocar que es convertís en un eix vertebrador de la societat catalana. En aquest escrit la Coral Campestre convida a l'Alcalde i al Consistori a l'acte d'homenatge en commemoració del centenari del seu naixement que té lloc a la plaça de l'Ajuntament. S'acompanya un petit cartell que inclou l'anunci i el programa d'activitats.
  • AMHL 101 U-U100-1895_40.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Benediccions
    Correspondència històrica
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Política i administració pública
    Religió
    El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.
  • AMHL 101-E-E100-1892_24.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Escombriaires
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.
  • AMHL 101 Z-Z110_1913_49.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia
    Correspondència històrica
    Inundacions
    La Marina
    Natura i medi ambient
    pluges
    Política i administració pública
    Xemeneïes
    L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues. A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.
  • Ban del Capità General Miguel de Araoz.tif
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    El militar Miguel de Araoz fou enviat a Catalunya com a Capità General per aturar la revolta de la Jamància o Camància. Aquesta fou l’última de les rebel•lions conegudes com les bullangues, que van tenir lloc a Barcelona entre 1837 i 1843. Els revoltats estaven en contra del govern espanyol, el qual havia dissolt el senat violant la Constitució de 1837. Araoz fou nomenat cap de l’exèrcit a Catalunya el 16 de setembre i va publicar aquest discurs en el que intentava convèncer els revoltats perquè es rendissin: “Seamos españoles, no provoquemos crisis y conflictos, (...) ceded a la reflexión, no queráis ser los causantes de la desventura de la patria, meditad sobre la suerte de esa capital, que por su industria es la envidia de los estrangeros.” Però Miguel de Araoz no se’n va sortir i fou destituït la setmana següent de ser nomenat. Finalment, després de diversos bombardejos sobre Barcelona (dirigits pel futur general Prim), la revolta fou esclafada.
  • 1938_002 Trasllat de mestres per la guerra.jpg
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    El Negociat d’Ensenyament del Departament de Cultura de la Generalitat va enviar aquest llistat de mestres que havien estat traslladades degut a l’ocupació de Lleida per part de les forces franquistes. Les mestres Teresa Esteve i Serra, Teresa Florensa i Bea i Anna Maria Cid i Letamendi van ser destinades a centres escolars de l’Hospitalet.
  • 1938_002 Escoles de secundària.jpg
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Política i administració pública
    El servei de l’ensenyament secundari encara no havia estat traspassat a la Generalitat, i per tant aquesta era una competència del govern central de la República. Això li explicaven a l’alcalde des del Departament de Cultura. L’Ajuntament de l’Hospitalet estava interessat en potenciar l’ensenyament secundari i calia trobar la fórmula per coordinar-se amb l’Estat i poder fer front a les necessitats de la població.
  • AMHL 101-U320-1937_035.jpg
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Solidaritat
    L’Ajuntament va demanar a la Direcció General de Radiofusió de la Generalitat que s’emetés per ràdio un anunci demanant que se cedís excepcionalment la recaptació dels espectacles a favor dels afectats pel terrible bombardeig que acabava de patir l’Hospitalet i que havia provocat nombroses morts.
  • AMHL 101-T520-1937_022.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.
  • AMHL 101-U310-1937_018.jpg
    Aviadors
    Bans i edictes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República. El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
  • AMHL 101-V100-1936_059.pdf
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Són diverses les postals de milicians de l’Hospitalet que lluiten al front que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquesta, els milicians de l’Ateneu Republicà d’Esquerra del districte segon, els quals formen part de la Columna Macià i estan destinats a la Serra d’Alcubierre (Osca), saluden a l’Ajuntament i a la població i es conjuren per derrotar tots junts el feixisme.
  • AMHL 101-U440-1936_041.pdf
    Activitats econòmiques
    Correspondència històrica
    Mercats
    Política i administració pública
    Francesc Serinyà treballava al Departament de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona. Però en aquesta carta dirigida a l’alcalde de l’Hospitalet no tractava de cap tema de circulació, sinó que volia aclarir la situació d’una parada del mercat de la Torrassa que, per la mort del seu propietari, havia passat a les seves mans. El cas és que la CNT va intentar confiscar el negoci, però finalment ho va fer l’Ajuntament. En Serinyà vol que se’ls deixi treballar lliurement i es compromet a seguir atenent a tots els compromisos i a no acomiadar a ningú.
  • AMHL 101-P500-1936_037.pdf
    Correspondència històrica
    Esports
    Política i administració pública
    Les dues ciutats finalistes per organitzar els Jocs Olímpics de 1936 eren Berlín i Barcelona. Finalment el Comitè Olímpic Internacional es va decantar per la capital alemanya. Però amb l’ascens de Hitler al poder, aquells Jocs Olímpics anaven encaminats a ser una apologia del nazisme. Per això, Barcelona no es va quedar de braços plegats i va decidir organitzar unes Olimpíades alternatives que volien transmetre uns valors molt diferents als de la dictadura del partit nazi. L’anomenada Olimpíada Popular havia de celebrar-se del 19 al 26 de juliol. S’hi havien inscrit més de 5.000 atletes de tot el món i els dies abans van arribar a la ciutat 20.000 visitants. Malauradament, el cop d’Estat i l’inici de la Guerra Civil van impossibilitar la celebració dels Jocs.
  • AMHL 101-U430-1936_003.jpg
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Mítings
    Política i administració pública
    Febrer de 1936. Queda poc per unes eleccions generals espanyoles. El Front Popular, una conjunció de partits d’esquerres, espera poder recuperar el govern de la República de mans dels partits conservadors. A l’Hospitalet, el dia 10 hi ha convocat un míting al cine Romero del carrer Romanins. Hi intervindran diversos representants del Front d’Esquerres català que provenen de diferents partits: Pere Ardiaca, Enric J. Ferrer, Josep Martí Feced, Pere Mas Oliver, Jaume Miravitlles, Josep Quero, Marià Rubió Tudurí i Ramon Frontera. Aquest últim va ser alcalde de l’Hospitalet.
  • AMHL 101-P130-1935_028.pdf
    Correspondència històrica
    Educació
    Escacs
    Escoles
    Esports
    Futbol
    Política i administració pública
    En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.
  • AMHL 101-V100-1934_006.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    L’Estatut d’Autonomia es veia amenaçat per les denúncies de la Lliga Catalana al Tribunal de Garanties Constitucionals de la República. El partit conservador no estava gens d’acord amb la nova Llei de Contractes de Conreu que beneficiava a la pagesia. El govern de Madrid estava en mans de la dreta. La Generalitat de Lluís Companys veia perillar les llibertats democràtiques i l’autogovern. En aquest context, el juny de 1934 va arribar aquesta carta a l’Hospitalet, en la qual l’Ajuntament de Montblanc demanava als altres municipis de Catalunya que aprovessin acords per denunciar la situació i mostrar suport al govern de la Generalitat. L’octubre del mateix any el govern català fou detingut, la Generalitat intervinguda i els ajuntaments passaren a ser controlats per l’exèrcit.
  • AMHL 101-T100-1934_018.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El cinc d’octubre de 1934 va tenir lloc a Astúries una revolta obrera contra la tendència conservadora del govern espanyol. A Oviedo es va proclamar la República Socialista Asturiana. Per altra banda, a Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat també va rebel•lar-se contra els atacs a les lleis catalanes i el sis d’octubre Lluís Companys va proclamar l’Estat Català federat amb la República Espanyola. El mateix dia però, el president i el seu govern foren detinguts per l’exèrcit i empresonats. L’endemà, a L’Hospitalet els militars van prendre possessió de l’Ajuntament. Ramon Frontera i Bosch, l’alcalde democràticament escollit, també va ser arrestat i el comandant Alfredo Martín Velázquez passà a ocupar el seu lloc.
  • AMHL 101-U430-1934_005.jpg
    Assemblees
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Culturals i socio culturals
    Política i administració pública
    Cinc de març de 1934. Un grup de teatre al barri obrer de Collblanc. Dolores González Hernández, de 30 anys, casada i habitant del carrer de Llançà, va fer aquesta instància a l’Ajuntament. Ella era una integrant de la recent creada associació cultural “Amics de l’Art Escènic” i demanava permís per realitzar la primera assemblea ordinària. La reunió havia de tenir lloc al local de l’entitat, situat al número 103 del carrer de Pujós.
  • AMHL 101-U430-1934_001.jpg
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Polítiques
    La llibertat d’associació que permetia la democràcia de la Segona República va possibilitar que a L’Hospitalet es desenvolupés un ric teixit associatiu a tots els nivells: cultural, polític, sindical i esportiu. En aquest cas podem constatar l’existència d’aquesta agrupació nacionalista, la qual mostrava la seva preocupació per la tensa relació que existia en aquells moments entre el govern de la Generalitat (d’esquerres i catalanista) i el de la República (en mans de la dreta).