Joan Güell i Ferrer va ser un empresari, polític i economista nascut a Torredembarra l’any 1800 i mort a Barcelona al 1872. Va ser el fundador de l’empresa tèxtil Vapor Vell situada al districte de Sants. Va ser un gran defensor del proteccionisme i va fundar vàries associacions patronals com va ser la Junta de Fabricas, el Instituto Industrial de Cataluña i el Fomento de la Producción Nacional. Políticament va ostentar diversos càrrecs públics com regidor, diputat i senador. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, va ser un important empresari i mecenes d’Antoni Gaudi.

Aquests dos documents mostren la citació de l'agutzil perquè dues dones es presentin al Ajuntament ja que el primer cop que els van portar la citació es van burlar de l'agutzil i li van dir que no hi assistirien. L’Ajuntament els indica que si tornen a desobeir seran portades davant del jutjat perquè responguin. I sel’s hi obrirà un sumari per burles i desacatament.

Carta de l’alcalde Francesc Goyta al jutge de primera instància de San Feliu de Llobregat per la comissió d’un fet delictiu ocorregut a la mina pròpia. L'any de 1879 és incorrecte. El document estava entre la correspondència de 1880 i el 12 de gener de 1879 l'alcalde no era Francesc Goyta, sinó Fortunat Prats Carbó. Juntament amb la carta està l'esborrany on la data és 12 de gener de 1880

Carta del senador Josep Maluquer, dirigida a Pedro Norta, Antonio Anfruns i Jaume Bonet, agraint la carta de felicitació pels seus discursos al Senat defensant els interesos generals de Catalunya

Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.

Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

El 14 de març de 1935, la recent nomenada directora del nou Centre Escolar Francesc Macià de l’Hospitalet, sol•licitava permís a l’Ajuntament perquè el proper diumenge es pogués celebrar una reunió de pares i mares a l’escola. L’objectiu de la trobada era la constitució de l’Associació de Pares de Família de les nenes de l’escola. Mestres joves, implicats i amb una nova manera d’ensenyar i de treballar havien arribat a les escoles. Un model educatiu que es va veure tallat de soca-rel pocs anys després.

Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.

Carta d’invitació als membres de la corporació municipal a la Festa Major (1917) del barri de Santa Eulàlia de Provençana acompanyada del programa dels festejos. La “Societat Unió la Hortènsia” va ser una associació creada l’any 1904 per un grup de veïns que es reunien al Gran Cafè-Bar Carbó. Eren els encarregats de preparar les festes del barri de Santa Eulalia de Provençana de l’Hospitalet del Llobregat.

Durant la Guerra del Francès l’exèrcit de Napoleó va ocupar Catalunya. Les autoritats franceses van crear el Govern General de Catalunya, el qual s’adreçava a la població amb textos com aquest que es conserva a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet. Étienne Jacques MacDonald, Mariscal de l’exèrcit francès i Duc de Tarento, va ser Governador General de Catalunya entre 1810 i 1812. Posteriorment va formar part de la desastrosa campanya de Napoleó a Rússia.

A principis del segle XIX, una de les coses que “anava amb el càrrec” de batlle, era la custòdia de documentació i de les vares d’alcalde. Ah, i també de deu escopetes, quatre pistoles i un paquet i mig de munició. Ho veiem en aquest document que a la vegada ens informa que Josep Ferrer i Alern fou nomenat per ser batlle durant els anys 1819 i 1820. A partir de 1820 el càrrec de batlle va passar a anomenar-se “alcalde constitucional”, per l’aplicació de la Constitució de Cadis. El traspàs de les escopetes es va seguir fent (el 1821 van passar de Josep Ferrer a Pau Farres).

Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien i, a més, trencaven les xarxes.

Aquest document plasma la sessió del Ple de l'Ajuntament del 19 d’agost de 1743. Hi van acudir el batlle, els regidors i alguns habitants del poble que van ser convidats a participar-hi per decidir com pagar una contribució de carbó i candeles. Batlle: Pere Mestres. Regidors: Francesc Oliveras, Felip Rodes, Josep Miquel i Joan Martí. Habitants convidats: Pau Riera, Bartomeu Llopis, Anton Prats i Riera, Francisco Viñals, Pau Casas, Mateu Piguillem, Pau Rodes, Josep Codina, Anton Devesa, Sebastià Prats, Pau Trabal, Pau Piguillem, Jaume Hugo, Joan Martí de Montaña. Al revers del document es pot llegir l'anotació "Diners o recivos de carn del añ 1813". Segurament el full fou reutilitzat com a embolcall de documentació de 1813 i per això l'hem trobat entremig de documents que daten d'aquest any.

El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.

Els cors de Clave van ser unes entitats fundades pel poeta Josep Anselm Clavé per elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. A l'Hospitalet el primer cor va ser el Cor El Llobregat. Va ser el propi Anselm Clavé qui va dirigir el primer concert. L'any 1882 es va crear La Sociedad Coral Campestre.

En un primer escrit del negociat núm.2 de l'Ajuntament, s'informa que Carme Gómez Serret, habitant a la botiga del carrer Campalans, 82; ha acudit a les autoritats demanant que de la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la. En un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’Ajuntament de l'Hospitalet informa que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa. Però sí que informa que la mare i els veïns diuen que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al Carrer Cardona, 7; amb una senyora que regentava una casa de cites.

El Governador de Burgos envià un telegrama al Governador de Barcelona per saber on es trobava la jove Gregoria Alameda, ja que el seu pare no tenia notícies de la seva filla des de feia més de dos mesos. Suposadament la noia vivia a l'Hospitalet. L’alcalde de l'Hospitalet respongué que la dona del senyor Arumí, que la tenia com a serventa, va informar que la Gregoria va acomiadar-se justament abans d'ahir, dient que anava al poble a casar-se.

En aquest document adreçat a l’alcaldia, Gabriel Boada Travessa, es dona per assabentat de l’acord de l’Ajuntament pel qual es posa el nom de carrer Boada a una línia de cases que es troben situades dins del perímetre de la seva fàbrica. La fàbrica Boada y Buigas es dedicava a la fabricació de productes químics i estava situada al barri de la Marina, a la vora del mar. L’expedient de construcció de la fàbrica (C410188400158) inclou un plànol de la façana de la fàbrica de 22 de febrer de 1884.

Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats. Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se). Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.

“Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca, Fernando Álvarez de la Campa, enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.

La Comissaria General d’Ordre Públic de l’Hospitalet va elaborar aquest informe sobre els desperfectes ocasionats pel bombardeig franquista que va tenir lloc a les cinc del matí del dia 21 de gener de 1938. Es detallen els llocs on va caure cada bomba, sent el recompte final de 25 bombes llançades sobre el municipi. Tot i els molts danys causats, s’esmenta que sortosament no hi va haver cap víctima mortal.

Miguel Romeu i Madorell va néixer a l'Hospitalet l'any i va fer estudis de mestre de nens. Quan ja havia obtingut una plaça va decidir donar classes a la seva ciutat. I no fou gens fàcil ja que la plaça a l'Hospitalet tenia una qualificació inferior, va haver de renunciar a alguns drets adquirits. Va passar 10 anys a Sabadell i a la fi va obtenir la titularitat a l'Hospitalet. El 1880 va ocupar la plaça que va deixar vacant el seu oncle, Joan Madolell i Badia, i va treballar a la ciutat fins la seva jubilació. Va treballar de mestre 43 anys, 38 a l'Hospitalet. El 15 de maig de 1919, per celebrar els seus 70 anys, li va ser fet un homenatge popular dels seus veïns. El 6 de juny, l'Ajuntament el va anomenar Fill Predilecte de la població i va posar el seu nom a un carrer. La seva fotografia es va col·locar a la Galeria d'Homes il·lustres de la Casa Consistorial.

El carrer de les Corts es actualment conegut com a Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels carrers mes importants de Barcelona. Arrenca des de l’Hospitalet del Llobregat fins arribar a Sant Adrià del Bessos amb una distància de 13 quilòmetres. En aquesta carta de l’alcalde de Barcelona, amb data 15 de gener de 1887, dirigida al seu homòleg de l’Hospitalet de Llobregat li sol·licita autorització per a que els tècnics del seu ajuntament puguin traçar les línies que deurà seguir la prolongació del carrer i la partió que afectarà als terrenys de veïns del nostre municipi.

En aquesta comunicació enviada per l’inspector del Distrito Universitario de Barcelona inspección de primera ensenñanza es demana que es tanqui l’escola oberta sense autorització pel mossèn, Antonio Taulet. Aquesta es trobava localitzada a la Plaça Vella de la Constitució número 2. L'Ajuntament respón que no ha estat necessari el tancament.