Reglament que estableix l'organització de la secció de bombers de l'Hospitalet de Llobregat. Conté les següents seccions: - Organització (artícles 1-3) - Deures (artícles 4-9) - Senyals i operacions (artícles 10 i 11) - Recompenses (artícles 12-14) - Recompenses extraordinàries (artícles 15 i 16) - Adiccional

Pertany a un conjunt de llistes elaborades a l'octubre de 1937 on s0indica el personal que treballa a l'ajuntament i el lloc on presta servei-

Queixa del veïns de Collblanc per l'activitat del Bar Charleston on s'exerceix la prostitució. Amb la carta dels veïns hi ha un informe dels mossos d'esquadra i una carta del rector de la parròquia de Sant Ramon

Taula de senyals de la secció de bombers

Llista de la inscripció de bombers amb les dades: nom, professió, estat civil, edat i adreça

Aquest reglament estableix com ha de ser el cos de bombers municipal de l'Hospitalet de Llobregat i substitueix un anterior reglament de 1880. Es conserven dos exemplars, un té anotacions en brut i va ser finalitzat el 9 de juny de 1905. El segon exemplar (digitalitzat), que sembla la versió definitiva, va ser aprovat per la sessió del Ple Municipal del 25 d'agost de 1905 i conté les signatures del secretari Josep Prats i l'alcalde Josep Parera. Entre altres, s'estableix que el cap de bombers serà el Mestre d'Obres i es delimita el terme de l'Hospitalet en quatre districtes. Conté 31 articles que es divideixen en: - Articles 1-6: Disposicions generals. - Articles 7-24: Del personal. - Articles 25-27: Del material. - Articles 28-30: Penalitats. - Article addicional.

Josep Sans i Joan Pons, en representació de la comissió organitzadora, signen aquesta invitació a l'acte per a la recaptació a profit dels soldats de L'Hospitalet i de Collblanc que lluiten al Marroc. L'esdeveniment tindrà lloc al local del "Grop Tranquil", a la carretera de Collblanc, 29 (numerció que no sembla correspondre amb l'actual). Des del segle XIX, la política europea va portar a terme un pla d’actuació d’expansió colonial. Volien aconseguir la permanència de nous mercats i, també, la fàcil obtenció de matèries primeres per a les indústries nacionals. El gran paradigma d’aquesta política va ser l’Anglaterra victoriana. Espanya també va voler participar en algunes temptatives colonials; amb la pèrdua de les darreres colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’economia espanyola i, sobretot, la catalana, se n’havia ressentit. Per aquest motiu, Espanya, de seguida que en tingué ocasió, participà en la colonització del Marroc a la primeria de segle XX. El problema vingué quan, arrel de la revolta tribal contra l’administració colonial, s’inicià un conflicte armat que tingué un altíssim cost humà, material i econòmic. Aquesta guerra s’allargà oficialment des de 1911 a 1927, si bé les hostilitats ja havien començat anys abans, el 1909. Per tal de poder atendre totes les necessitats humanes i poder donar atenció mèdica a tots els ferits i malalts, van ser necessàries iniciatives per a la recaptació de fons amb fins mèdics.

Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).

Són diverses les postals de milicians de l’Hospitalet que lluiten al front que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquesta, els milicians de l’Ateneu Republicà d’Esquerra del districte segon, els quals formen part de la Columna Macià i estan destinats a la Serra d’Alcubierre (Osca), saluden a l’Ajuntament i a la població i es conjuren per derrotar tots junts el feixisme.

Vicente Nanot Gelabert, natural de Sants, és reclamat pel Jutjat d’Instrucció de la Zona de Reclutament de Barcelona per no presentar-se a la reconcentració ordenada per Reial ordre de 29 de juliol de 1895. Sembla ser, però, que aleshores Nanot no residia a Sants, ja que en les llistes de quintes per al reemplaçament de 1891, apareix com a habitant de L’Hospitalet de Llobregat. Per aquest motiu, el jutge instructor reclama a l’alcalde de L’Hospitalet informació sobre el possible parador de Nanot i, en cas que se’l trobi, li ordena que sigui capturat i enviat al Jutjat situat al quarter de Roger de Llúria de Barcelona.

A l’hora de contractar personal era d’allò més comú i normal que es fessin recomanacions de familiars i coneguts. En aquest cas, el general Domingo Batet recomanava a l’Ajuntament de l’Hospitalet que contractés com a guàrdia urbà a Pedro Martínez Ros. Domingo Batet va ser un dels militars que no va donar suport als colpistes que el 1936 van rebel•lar-se contra el govern democràtic. Malauradament, com que en aquell moment es trobava a Burgos, va ser detingut pels seus propis subordinats i finalment afusellat per negar-se a recolzar la causa franquista.

Josep Suñol i Garriga, diputat a les Corts, recomanava a Josep Torelló com a guàrdia urbà de l’Hospitalet. Suñol també era director del diari “La Rambla”, el qual anunciava els resultats del Barça just davant de la Font de Canaletes de Barcelona, originant així el costum dels aficionats culers de celebrar els triomfs del seu equip en aquest indret. Més endavant, el 1935, Suñol va ser escollit com a president del FC Barcelona. Al començar la Guerra Civil, Suñol va viatjar al front de Madrid per animar els combatents republicans. Allà però, va ser capturat i assassinat pels militars rebels. Encara avui dia es desconeix on es troben les seves restes.