Carrer Pareto, 22 (nens - escola núm. 7).
El 1949 aquest edifici era una escola pública de nens (escola número 7). El propietari era Pere Coca i l'Ajuntament li pagava un lloguer.
L'edifici havia estat construït el 1925 expressament per a ser una escola. L'arquitecte fou Lluís Gonzaga Colomer i Ballot.
A partir de 1970 s'hi va instal·lar la biblioteca pública del barri de Santa Eulàlia, fins el seu tancament l'any 2021.
En motiu de la presentació a l'Hospitalet del seu llibre "Diari d'un exiliat" (el 9 de gener de 1980), Ramon Moral va preparar aquest escrit repassant la seva experiència vital i la seva relació amb la ciutat i l'ajuntament.
Ramon Moral i Querol va néixer el 6 de gener de 1908 a l'Hospitalet de Llobregat. Fill de barber, en va aprendre l'ofici mentre estudiava la carrera de Dret. A mitjans de la dècada de 1920 va entrar com a treballador administratiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Fou un dels creadors de la secció d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. El 6 d'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, va proclamar la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de l'Hospitalet, amb els caps de la Guàrdia Civil al costat. Uns dies després fou detingut per aquests fets, igual que tot el govern municipal. L'any 1936 va ingressar a l'exèrcit republicà. Després de la desfeta republicana en la Guerra Civil, va franquejar la frontera francesa i fou traslladat als camps de Sant Cebrià i d'Argelers, al Rosselló. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va rebre la Creu de la Resistència. Va tornar de l'exili amb l'arribada de la democràcia. A partir de 1978 va viure a Torredembarra, lloc on va morir el 30 de gener de 1998 amb 90 anys d'edat.
Nota policial on se citen els diferents assumptes tractats per Montseny en el seu discurs del 26 de setembre de 1934 al Cine Romero: història de l'anarquisme, autors destacats, veritable significat de l'anarquisme, el comunisme llibertari i Ucraïna, el comunisme llibertari i la II República i la importància dels sindicats.
S'observa també un segell on se cita a la Comissaria de l'Hospitalet i la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya.
L'any 1972 la Ponència de Cultura organitza un concurs entre les escoles de la ciutat amb l'objectiu de fomentar la cerca d'objectes i documents amb valor històric destinats al futur Museu d'Història de la Ciutat que estava a prop d'inaugurar-se.
Els premiats van ser:
1er permi de 2.000 pessetes i diploma per a Mercedes Jutglà, alumna de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’una bandera del “Gremio de Albañiles” de 1853
2n premi de 1.000 pessetes i diploma per a Mercedes Vidal Casas, alumna de l’Escola Patufet-Sant Jordi, per la donació d’un document del segle XVI (testament de Gabriel Roig) i altre del segle XVII (testament d’Antoni Noviola)
3er premi de 500 pessetes i diploma pels següents nens i nenes:
- Francisco Leyva, alumne de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia per la donació d’un floret
- Germans Claparols, alumnes de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’unes mordasses per a ferrar cavalls
- Carmen Jordà, alumna de l’acadèmia Sant Jordi per la donació d’un escalfa llits i un quadre de la vida
- Jorge Caparrós Vidal, alumne de les Escoles Nacionals del carrer Joan Maragall per la donació d’una campana de vidre
Només s'han digitalitzat de tot l'expedient les bases del concurs, el dictamen del Tinent d’Alcalde-Ponent de Cultura i la resolució del jurat
Carta de resposta del Tenint d'Alcalde de Cultura al Ministerio de Información y Turismo en referència a l'oferta de compra del Teatre Popular Portàtil "La Carpa"
Carta del Tinent d'Alcalde de Cultura dirigida al Delegat del Ministerio de Información y Turismo, informant dels desperfectes en el Teatre Popular Portàtil "La Carpa" a conseqüència d'un temporal de vent
Carta del escriptor Manuel Tamayo Castro, que prepara para TVE el programa "Tu pueblo también hizo a España", demanant una relació de efemèrids històriques de la ciutat. Carta de resposta de l'alcalde informant de dues efemèrids
Carta de Carlos Babot Boixeda, president de l'associació d'Amigos de los Gozos, agraint la publicació en el Butlletí d'Informació Municipal de l'article "La ermita de Bellvitge y sus "goigs"" escrit per Ricardo Vives Sabaté, soci de l'associació. Consta la carta de resposta
Carta de l'editorial Plaza & Janes demanant una relació de les biblioteques existents al municipi, i la resposta del cap de negociat de cultura amb la informació demanada
Carta d'UNIDESA (Unión de Editores S.A.) sol·licitant informació sobre les agrupacions teatrals de la ciutat, i carta de resposta de l'Ajuntament facilitant la informació sol·licitada
Carta de Camilo José Cela declinant l'invitació per a fer el Pregó del Llibre de la Setmana Cultura degut a que ja tenia algres compromisos previs. I còpia de resposta
Comunicació enviada a l’Ajuntament, amb data 22 de març de 1907, anunciant l’obertura del cinema al carrer Major, 89. La comunicació la signa C. Argelich Coll.
Les primeres exhibicions cinematogràfiques a Catalunya es van donar entre el maig de 1896 i els primers mesos del 1897. Van anar estenent-se pel territori fent que hi hagués una evolució molt similar a la de la resta d'Europa. Les principals ciutats anaven tenint cinematògrafs i la gent cada vegada s'apropava més a aquesta forma de lleure.
En aquesta època es va presentar l'invent com una evolució de la tècnica i va permetre que mica en mica es convertís en un fenomen de masses.
El 30 de gener de 1901 s’estrena a Madrid “Electra”, un drama anticlerical de Benito Pérez Galdós. L’obra suposa un gran èxit, inesperat per a l’autor, que provoca una reacció indesitjable d’atacs contra diferents ordes religiosos. A l’Arxiu tenim una carta, amb data 6 d’abril, del representant dels drets de propietat de Pérez Galdós demanant a l’Ajuntament que es suspengui qualsevol representació de l’obra. Juntament amb aquesta carta tenim un esborrany de la carta que va enviar l’ajuntament a les “Sociedades del Centro, Ateneo, Nueva Harmonia y Coral Campestre” demanant que no es permeti la representació d’“Electra” als seus teatres.
El terratrèmol de Messina es va produir el 28 de desembre de 1908 a Sicília i Calabria. El terratrèmol va ser d’una intensitat extraordinària i va provocar un tsunami d’uns 12 metres d’alçada. Es calcula que es van perdre entre 75.000 i 200.000 vides humanes.
Les notícies que arribaven d’aquesta catàstrofe van originar una onada de solidaritat internacional que també va arribar a L’Hospitalet. El 28 de gener de 1909. Joan Monrós va programar una sessió especial al seu Cinematògraf Dr. Robert del carrer Major. La recaptació (254,80 pessetes) va ser entregada al Cònsol d’Itàlia. Es van descomptar cinc pessetes, que es van lliurar a Valentí, un “cec fill d’aquesta vila”.
La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.
El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península.
En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il·legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius, com per exemple, la "Vida de San Alejandro", sota la qual es publicava l'obra de Jean-Jacques Rousseau "Júlia o la nova Eloisa"; la “Vida de San Marcelino”, que amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” que amabava l’obra de Goethe “Werther” o la "Vida de San Esteban", sota la qual s'editava la novela "La Religiosa" de l'enciclopedista Denis Diderot.
Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).
El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.
El secretari municipal acredita que "El Nuevo Tom Mix" va aparèixer a la premsa de l'Hospitalet en data 1 d'octubre de 1932 i que s'ha publicat sense interrupcions fins a la data del certificat (92 números publicats) complint allò establert a la llei d'impremta.
Ramón Segarra, director del setmanari infantil Tom Mix, comunica que no autoritza la seva publiació i declina tota responsabilitat de qualsevol transgressió de la llei d'impremta.
Paulino Lavagna, propietari del setmanari infantil Nuevo Tom Mix, comunica el nou taller litogràfic que confeccionarà la publicació, als efectes de la llei d'impremta.
Tom Mix (Thomas Hezikiah Mix) va ser un actor nord-americà nascut el 1880. Amb més de 291 pel•lícules va ser la primera gran estrella del western. També va ser el personatge protagonista de nombrosos còmics, entre ells un editat a L’Hospitalet: el Nuevo Tom Mix
En aquesta carta d’octubre de 1932, Ramón Segarra comunica a l’alcalde de L’Hospitalet als efectes de la llei d’impremta, la propera aparició del setmanari infantil “Nuevo Tom Mix” del qual ell és el director i Paulino Lavagna, el propietari. La raó social de l’empresa era C. Llobregat, 144.
El Nuevo Tom Mix era una publicació de 8 fulles plegades amb històries basades en personatges cinematogràfics. El preu era de 10 cèntims i es van editar més de 100 números.
Encara que fa uns anys es pensava que no s’havia conservat cap exemplar, a Tebeosfera apareixen diverses portades digitalitzades i es documenta una altra publicació de Paulino Lavagna: El Cuento Azul.