Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona l’any 1824 i morí a la mateixa ciutat l’any 1874. Va ser un polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu. Amb els cors va aconseguir donar eines culturals a les classes obreres i això va ajudar a adquirir formació, autoestima i al mateix temps un fort sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Aquest fet va provocar que es convertís en un eix vertebrador de la societat catalana.
En aquest escrit la Coral Campestre convida a l'Alcalde i al Consistori a l'acte d'homenatge en commemoració del centenari del seu naixement que té lloc a la plaça de l'Ajuntament. S'acompanya un petit cartell que inclou l'anunci i el programa d'activitats.
Cinc de març de 1934. Un grup de teatre al barri obrer de Collblanc.
Dolores González Hernández, de 30 anys, casada i habitant del carrer de Llançà, va fer aquesta instància a l’Ajuntament. Ella era una integrant de la recent creada associació cultural “Amics de l’Art Escènic” i demanava permís per realitzar la primera assemblea ordinària. La reunió havia de tenir lloc al local de l’entitat, situat al número 103 del carrer de Pujós.
13 d’abril de 1932. A l’Ateneo Instructivo Republicano Federal del carrer Holanda s’hi celebra un míting polític de l’aliança dels partits d’esquerres. Un dels oradors és Ramon Franco, un aviador militar que s’ha fet famós per les seves gestes (el vol del Plus Ultra del 1926, d’Espanya a sud Amèrica) i que ara ha entrat en política defensant els ideals republicans. Qui hauria dit en aquell moment que ell no seria el germà més conegut de la família, i no precisament per simpatitzar amb la República?. Ramon Franco va recolzar Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts.
Quan esclatà la Guerra Civil, després de dubtar sobre què fer, finalment va passar-se al bàndol del seu germà. Va morir el 1938 en accident d’avió quan es dirigia a bombardejar València o Barcelona des de Mallorca.
Com a anècdota, afegirem que a Barcelona li van dedicar un carrer molt abans que al seu germà, el 1927. I mentre que els carrers amb el nom del dictador han canviat, avui en dia encara trobem el “carrer de l’aviador Franco”.
AMHL 101-U430-1932_001
