En un primer escrit del negociat núm.2 de l'Ajuntament, s'informa que Carme Gómez Serret, habitant a la botiga del carrer Campalans, 82; ha acudit a les autoritats demanant que de la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la. En un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’Ajuntament de l'Hospitalet informa que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa. Però sí que informa que la mare i els veïns diuen que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al Carrer Cardona, 7; amb una senyora que regentava una casa de cites.

El Governador de Burgos envià un telegrama al Governador de Barcelona per saber on es trobava la jove Gregoria Alameda, ja que el seu pare no tenia notícies de la seva filla des de feia més de dos mesos. Suposadament la noia vivia a l'Hospitalet. L’alcalde de l'Hospitalet respongué que la dona del senyor Arumí, que la tenia com a serventa, va informar que la Gregoria va acomiadar-se justament abans d'ahir, dient que anava al poble a casar-se.

Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

Mauro Roca Beltran, habitant d'un poble de Castelló, fa arribar a través del seu ajuntament un escrit a L'Hospitalet reclamant que es cerqui la seva dona i la seva filla i se les obligui a tornar al domicili conjugal. Però la dona, Humilitat Escrig Moliner, explica a la policia de L'Hospitalet que era maltractada pel seu marit i que no pensa tornar a Castelló. Maltractada i "no només de paraula". En aquella època aquesta violència també existia i no era perseguida. Per sort, almenys en aquest cas, sembla que la policia no es va posar de part del marit i no va obligar la dona a tornar.