Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 4). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 3). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 1). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 2). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Informes, resolució favorable i plànols d'una casa situada a la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de la Selva (actualment avinguda d'Esplugues, al terme de Barcelona). En aquella època formava part del terme municipal de l'Hospitalet. Dins el recinte de la finca Torre Melina, Josep Pons i Arola va fer construir aquesta casa de planta baixa amb un dipòsit d'aigua subterrani. L'edifici encara existeix, està al nord del Parc Cervantes, al terme municipal de Barcelona. A l'expedient no hi consta la instància del sol·licitant. Signa els plànols l'arquitecte Juli Batllevell i Arús.

Contracte de Treball entre Foment d'Obres i Construccions S.A. i Nicasio Monterde Rubio, en representació dels obrers que treballaran en les obres de construcció de cloaques, pavimentació, mercat de Collblanc i altres obres a l'Hospitalet

Carta del Tinent d'Alcalde de Cultura dirigida al Delegat del Ministerio de Información y Turismo, informant dels desperfectes en el Teatre Popular Portàtil "La Carpa" a conseqüència d'un temporal de vent

Edifici de Ramon Puig Gairalt

El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.

En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861). D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per a la mestra.