Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • Francesc_Batallé.pdf
    Educació
    Formació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Manuscrit del mestre i pedagog Francesc Batallé i Aragonès, que sota el títol "La nueva educación" fa menció al deficient sistema educactiu estatal i es planteja com educar de la millor manera als infants. Parla de l'educació activa, basant-se amb altres pedagogs com Dewey, Kerstchensteiner, M.Claparède, Montessori, Bousinet, Decróly.... Francesc Batallé i Aragonès (1906-1983) va ser un mestre dedicat tota la seva vida a l'ensenyament amb unes arrels educatives que venien de la tradició de l'escola catalana que neix amb la Segona República. Durant 40 anys va ser docent a L'Hospitalet, primer de l'escola del Centre Catòlic i després de l'acadèmia Sant Jordi.
  • AMHL 101 U-U100-1895_40.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Benediccions
    Correspondència històrica
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Política i administració pública
    Religió
    El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.
  • 1938_002 Trasllat de mestres per la guerra.jpg
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    El Negociat d’Ensenyament del Departament de Cultura de la Generalitat va enviar aquest llistat de mestres que havien estat traslladades degut a l’ocupació de Lleida per part de les forces franquistes. Les mestres Teresa Esteve i Serra, Teresa Florensa i Bea i Anna Maria Cid i Letamendi van ser destinades a centres escolars de l’Hospitalet.
  • 1938_002 Escoles de secundària.jpg
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Política i administració pública
    El servei de l’ensenyament secundari encara no havia estat traspassat a la Generalitat, i per tant aquesta era una competència del govern central de la República. Això li explicaven a l’alcalde des del Departament de Cultura. L’Ajuntament de l’Hospitalet estava interessat en potenciar l’ensenyament secundari i calia trobar la fórmula per coordinar-se amb l’Estat i poder fer front a les necessitats de la població.
  • AMHL 101-P130-1935_028.pdf
    Correspondència històrica
    Educació
    Escacs
    Escoles
    Esports
    Futbol
    Política i administració pública
    En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U430-1935_001.jpg
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Grup escolar Francesc Macià
    Política i administració pública
    El 14 de març de 1935, la recent nombrada directora del nou Centre Escolar Francesc Macià de l’Hospitalet, sol•licitava permís a l’Ajuntament perquè el proper diumenge es pogués celebrar una reunió de pares i mares a l’escola. L’objectiu de la trobada era la constitució de l’Associació de Pares de Família de les nenes de l’escola. Mestres joves, implicats i amb una nova manera d’ensenyar i de treballar havien arribat a les escoles. Un model educatiu que es va veure tallat de soca-rel pocs anys després.
  • AMHL 101-U440-1937_039.jpg
    Alumnes
    Correspondència històrica
    Educació
    Formació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”. El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.
  • AMHL 101-U310-1938_004.jpg
    Correspondència històrica
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Escola de Música
    Formació
    Música
    Política i administració pública
    El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.
  • AMHL 101-M240-1866_12.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alumnes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls. Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.
  • AMHL 101-W400-1859_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo. El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa. Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.
  • AMHL 101-W400-1861_01.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectes
    Arquitectura i urbanisme
    Correspondència històrica
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Obres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861). D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per a la mestra.
  • AMHL 101-P130-1932_024.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Animals
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Escoles nacionals
    Escuela Nacional nº 15
    Excursions
    Lleure
    Natura i medi ambient
    Política i administració pública
    Els alumnes de l’Escola Nacional número 15 de l’Hospitalet, situada a la Ronda de la Via, van gaudir el dia 30 de maig de 1932 d’una excursió al zoològic de Barcelona. Així ho explicava el mestre al Consell Local de Primera Ensenyança en aquesta carta. L’arribada de la democràcia va potenciar el sistema educatiu, possibilitant que els nens i nenes aprenguessin a través de nombroses sortides escolars i colònies.
  • AMLH 101-T200-1934_045.jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Educació
    Escoles
    Grup escolar Salvador Gil i Gil
    Política i administració pública
    El tinent d’alcalde Salvador Gil i Gil havia estat assassinat feia poc temps, per això aquesta escola va rebre el seu nom. Projectada des de 1932 i ubicada al carrer de Campoamor, es va inaugurar l’octubre de 1934, però no pas el dia set com diu aquest text, ja que els fets del sis d’octubre (la proclamació de l’Estat Català i la intervenció militar) van provocar que la inauguració s’ajornés fins el dia tretze. Com altres centres escolars que daten dels mateixos anys, va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. L’edifici constava de tots els serveis bàsics i era modern i innovador per l’època.
  • AMHL 101-U320-1825_10.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Aquest document correspon a les ordres enviades a tots els municipis de Catalunya per la Junta d’Inspecció d’Escoles del Principat. Es tracta d’ordres reials i de disposicions promulgades per la Reial Junta Superior d’Inspecció d’Escoles del Regne. Tracten sobre l’anomenada “purificació” dels mestres de primeres lletres. És a dir, per assegurar el retorn de l’absolutisme, Ferran VII va ordenar que es depuressin tots aquells individus que havien rebut el títol de mestre durant el període de govern constitucional (1820-1823). Pel bé de la Monarquia i de l’Església, calia evitar l’ensenyament i la difusió de les idees liberals.