Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101-U430-1936_003.jpg
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Mítings
    Política i administració pública
    Febrer de 1936. Queda poc per unes eleccions generals espanyoles. El Front Popular, una conjunció de partits d’esquerres, espera poder recuperar el govern de la República de mans dels partits conservadors. A l’Hospitalet, el dia 10 hi ha convocat un míting al cine Romero del carrer Romanins. Hi intervindran diversos representants del Front d’Esquerres català que provenen de diferents partits: Pere Ardiaca, Enric J. Ferrer, Josep Martí Feced, Pere Mas Oliver, Jaume Miravitlles, Josep Quero, Marià Rubió Tudurí i Ramon Frontera. Aquest últim va ser alcalde de l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U430-1932_001.jpg
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Mítings
    Partit Comunista de Catalunya - PCC
    Política i administració pública
    Polítiques
    El cinema Lumière, situat al carrer Rossend Arús, va acollir en aquesta ocasió un acte del Partit Comunista de Catalunya. La petició de Víctor Montaner Gual data de setze de novembre de 1932, el míting estava programat pel dia divuit i les eleccions al Parlament de Catalunya eren el vint de novembre. A aquest partit les eleccions no li van anar massa bé, però les forces catalanistes d’esquerres van obtenir una gran majoria. A causa de la dictadura franquista no es van poder tornar a celebrar eleccions al Parlament fins el 1980.
  • AMHL 101-J310-1868_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Política i administració pública
    El 18 de desembre de 1868 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions amb sufragi universal masculí (les dones s’haurien d’esperar fins a 1933). Van ser unes eleccions municipals convocades arran de la Revolució coneguda com “la Gloriosa”, que havia foragitat la reina Isabel II i estava encapçalada per militars com Topete, Serrano i Prim. Malgrat la teòrica llibertat d’aquestes eleccions, podem constatar com a l’Hospitalet només van votar 229 individus dels 827 que tenien dret a fer-ho (un 27% de participació). A més, veiem com tots, absolutament tots els 229 electors, van votar pel mateix candidat (el que representava el sector monàrquic democràtic). En els documents s’explica que el partit oposat (el republicà segurament) es va mostrar indiferent al procés electoral i no va acudir a les urnes. La baixa participació també es podria explicar per la manca de costum de participar en processos electorals de gran part de la població.
  • AMHL 101-J310-1836_03.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Política i administració pública
    Des de 1812 es va instaurar a Espanya el sufragi censatari. Això volia dir que a les eleccions només podien votar els homes majors de 25 anys que tinguessin una renda mínima establerta per llei. A més, a les eleccions només si podien presentar els homes que complissin aquests requisits i que a més sabessin llegir i escriure. Aquest llistat correspon segurament als homes que podien presentar-se a les eleccions de 1837. Com es pot observar només 13 homes tenien dret a ser representants públics.
  • AMHL 101-T410-1931_030.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Eleccions
    Política i administració pública
    Referèndums
    El govern de Macià anava per feina. La República fou proclamada després de les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931 i es restablí el Govern de la Generalitat. Aleshores va ser redactat un projecte d’Estatut de Catalunya. Aquesta llei havia de ser votada en referèndum pels ciutadans, aprovada pels Plens municipals de Catalunya i després acceptada pel Congrés espanyol. L’Estatut, el qual va ser enviat adjunt a la notificació que aquí observem, es pot consultar a l’Arxiu. Deia coses com que Catalunya era un Estat integrat a la República Espanyola. Però tot i rebre un 99% de vots a favor en referèndum i ser aprovat per una amplíssima majoria d’Ajuntaments, quan el text va ser enviat a Madrid les Corts republicanes el van retallar i, per exemple, van canviar el terme “Estat” per “regió”.