Carrer Pareto, 22 (nens - escola núm. 7). El 1949 aquest edifici era una escola pública de nens (escola número 7). El propietari era Pere Coca i l'Ajuntament li pagava un lloguer. L'edifici havia estat construït el 1925 expressament per a ser una escola. L'arquitecte fou Lluís Gonzaga Colomer i Ballot. A partir de 1970 s'hi va instal·lar la biblioteca pública del barri de Santa Eulàlia, fins el seu tancament l'any 2021.

En motiu de la presentació a l'Hospitalet del seu llibre "Diari d'un exiliat" (el 9 de gener de 1980), Ramon Moral va preparar aquest escrit repassant la seva experiència vital i la seva relació amb la ciutat i l'ajuntament. Ramon Moral i Querol va néixer el 6 de gener de 1908 a l'Hospitalet de Llobregat. Fill de barber, en va aprendre l'ofici mentre estudiava la carrera de Dret. A mitjans de la dècada de 1920 va entrar com a treballador administratiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Fou un dels creadors de la secció d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. El 6 d'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, va proclamar la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de l'Hospitalet, amb els caps de la Guàrdia Civil al costat. Uns dies després fou detingut per aquests fets, igual que tot el govern municipal. L'any 1936 va ingressar a l'exèrcit republicà. Després de la desfeta republicana en la Guerra Civil, va franquejar la frontera francesa i fou traslladat als camps de Sant Cebrià i d'Argelers, al Rosselló. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va rebre la Creu de la Resistència. Va tornar de l'exili amb l'arribada de la democràcia. A partir de 1978 va viure a Torredembarra, lloc on va morir el 30 de gener de 1998 amb 90 anys d'edat.

Nota policial on se citen els diferents assumptes tractats per Montseny en el seu discurs del 26 de setembre de 1934 al Cine Romero: història de l'anarquisme, autors destacats, veritable significat de l'anarquisme, el comunisme llibertari i Ucraïna, el comunisme llibertari i la II República i la importància dels sindicats. S'observa també un segell on se cita a la Comissaria de l'Hospitalet i la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya.

Comunicació enviada a l’Ajuntament, amb data 22 de març de 1907, anunciant l’obertura del cinema al carrer Major, 89. La comunicació la signa C. Argelich Coll. Les primeres exhibicions cinematogràfiques a Catalunya es van donar entre el maig de 1896 i els primers mesos del 1897. Van anar estenent-se pel territori fent que hi hagués una evolució molt similar a la de la resta d'Europa. Les principals ciutats anaven tenint cinematògrafs i la gent cada vegada s'apropava més a aquesta forma de lleure. En aquesta època es va presentar l'invent com una evolució de la tècnica i va permetre que mica en mica es convertís en un fenomen de masses.

El terratrèmol de Messina es va produir el 28 de desembre de 1908 a Sicília i Calabria. El terratrèmol va ser d’una intensitat extraordinària i va provocar un tsunami d’uns 12 metres d’alçada. Es calcula que es van perdre entre 75.000 i 200.000 vides humanes. Les notícies que arribaven d’aquesta catàstrofe van originar una onada de solidaritat internacional que també va arribar a L’Hospitalet. El 28 de gener de 1909. Joan Monrós va programar una sessió especial al seu Cinematògraf Dr. Robert del carrer Major. La recaptació (254,80 pessetes) va ser entregada al Cònsol d’Itàlia. Es van descomptar cinc pessetes, que es van lliurar a Valentí, un “cec fill d’aquesta vila”.

La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.

El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.

Joan Rius i Vila va viure a l'Hospitalet entre 1930 i 1940. Va arribar a ser regidor de Cultura. En aquest document de 1936 (en plena Guerra Civil) veiem com proposava la instal·lació d'una nova biblioteca i d'un Museu de la ciutat. La creació del Museu no es va materialitzar fins molt temps més tard, però segurament aquest escrit constitueix la primera menció d'aquesta idea. Joan Rius i Vila va escriure, entre d’altres llibres, "Deu anys crucials a l'Hospitalet de Llobregat 1930-1940" i "El meu Josep Janés i Olivé".