Ronda de la Via, actual número 9 (nens - escola núm. 15). Als anys 30 aquest edifici de baixos ja era una escola (en aquella època era Ronda de la Via, 7). El 1949 era una escola pública de nens (escola número 15) i l'Ajuntament pagava un lloguer al propietari del local (Antoni Planello o Planells). L'edifici ja no existeix en l'actualitat.

El 14 de març de 1935, la recent nomenada directora del nou Centre Escolar Francesc Macià de l’Hospitalet, sol•licitava permís a l’Ajuntament perquè el proper diumenge es pogués celebrar una reunió de pares i mares a l’escola. L’objectiu de la trobada era la constitució de l’Associació de Pares de Família de les nenes de l’escola. Mestres joves, implicats i amb una nova manera d’ensenyar i de treballar havien arribat a les escoles. Un model educatiu que es va veure tallat de soca-rel pocs anys després.

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (nenes - escola núm. 27) Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (nenes - escola núm. 21) Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (nenes - escola núm. 18). Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (parvulari - escola núm. 19) Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Carrer Pareto, 22 (nens - escola núm. 7). El 1949 aquest edifici era una escola pública de nens (escola número 7). El propietari era Pere Coca i l'Ajuntament li pagava un lloguer. L'edifici havia estat construït el 1925 expressament per a ser una escola. L'arquitecte fou Lluís Gonzaga Colomer i Ballot. A partir de 1970 s'hi va instal·lar la biblioteca pública del barri de Santa Eulàlia, fins el seu tancament l'any 2021.

Carrer Santa Eulàlia, 52 (nens - escola núm. 9). El 1947 aquest local era propietat de Juan Calvo i l'Ajuntament el tenia llogat com a escola pública de nens (escola número 9). L'adreça era carrer de Santa Eulàlia, 52 (la numeració podria haver canviat).

Carretera de Collblanc, actual 51 (nens - escola núm. 14). En aquest edifici que encara existeix a la cantonada entre la carretera de Collblanc i el passatge Rius, hi havia una escola pública de nens a la planta baixa (escola número 14). El 1949 les propietàries eren Anna i Rosa Cabaní, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer. Al mateix edifici hi havia la delegació local del partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Carrer Llobregat, 95 (nens - escola núm. 13). Escola pública de nens (escola número 13) situada al carrer Llobregat. El 1947 era propietat de la societat Hermanos Blas Orrico i l'Ajuntament tenia pagava un lloguer. L'edifici va ser enderrocat el 1975, actualment estaria on hi ha el bloc de pisos del número 97 del carrer Llobregat.

Carrer Fortuny, actualment el número 5 (nens - escola núm. 16). Escola pública de nens (escola número 16). Estava situada en uns baixos d'un edifici d'habitatges, propietat d'Agustí Rosell i llogada per l'Ajuntament. En aquella època era el número 3 del carrer Fortuny, avui en dia l'edifici encara existeix però és el número 5.

Carrer Pareto, 6 (nenes - escola núm. 20). El 1949 era una escola pública de nenes (escola número 20). L'edifici era propietat de Magí Castany i l'Ajuntament li pagava un lloguer.

Carrer Santa Eulàlia, 68 (nenes - escola núm. 26). El 1949 era una escola pública de nenes (escola número 26). Eren uns baixos propietat de la societat Herederos de Juan Calvo, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer.

Barriada Faus (nenes - escola núm. 25). Actual barri de Can Serra.

Plaça Espanyola, 21 (nenes - escola núm. 29). L'any 1949 era una escola pública de nenes (escola número 29). La família Masip Gabernet era la propietària de l'edifici, a qui l'Ajuntament pagava un lloguer. L'escola estava ubicada a la planta baixa. L'edifici va ser reformat el 1967, però encara existeix.

Carretera de Collblanc, 63 (nenes - escola núm. 31) A l'actual Parc de la Marquesa, a la cantonada entre el carrer Llobregat i la carreterea de Collblanc, hi havia un edifici que va ser destinat a escola almenys des dels anys 30. El 1949 era una escola pública de nenes (l'escola número 31). Les classes estaven a la planta baixa i al primer pis. Al segon pis hi vivia l'agutzil municipal. L'edifici annexe era la tinença d'alcaldia de Collblanc. El 1949 era propietat de J. Balañá i Esteve Grau, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer.

Carrer Llançà, 20 (nens - escola núm. 8) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carrer Llançà, 20 (nens - escola núm. 11) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carrer Llançà, 20 (nens - escola núm. 12) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carrer Llançà, 20 (nens - escola núm. 10) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carrer Llançà, 20 (nenes - escola núm. 30) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carrer Llançà, 20 (nenes - escola núm. 33) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carrer Llançà, 20 (nenes - escola núm. 32) A l'espai on avui en dia trobem l'Escola Charlie Rivel, al carrer de Llançà, hi havia uns edificis que allotjaven escoles des de mitjans de la dècada de 1920. L'any 1949 hi havia tres classes de nenes (escoles número 30, 32 i 33) i quatre classes de nens (escoles número 8, 10, 11 i 12). Aleshores el propietari de l'edifici era Avelí Pagès i estava llogat per l'Ajuntament per allotjar-hi escoles públiques.

Carretera del Prat - Escola Can Pi (nens - escola núm. 17) Escola pública construïda els anys 30 per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt al barri de Can Pi (a la carretera del Prat, al sud de la Granvia). Ja no existeix. També va ser coneguda com a "Escoles Carbonell", nom del propietari del terreny. El 1949 l'edifici allotjava una escola de nens (escola número 17) i una de nenes (escola número 34). Aleshores era propietat de la societat Hijo de Fco. Carbonell, a qui l'Ajuntament pagava un lloguer. L'escola va ser enderrocada el 1993 per construir la Fira de Granvia i centres comercials.

Carretera del Prat - Escola Can Pi (nenes - escola núm. 34) Escola pública construïda els anys 30 per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt al barri de Can Pi (a la carretera del Prat, al sud de la Granvia). Ja no existeix. També va ser coneguda com a "Escoles Carbonell", nom del propietari del terreny. El 1949 l'edifici allotjava una escola de nens (escola número 17) i una de nenes (escola número 34). Aleshores era propietat de la societat Hijo de Fco. Carbonell, a qui l'Ajuntament pagava un lloguer. L'escola va ser enderrocada el 1993 per construir la Fira de Granvia i centres comercials.