Carta dirigida a l'alcade, enviada pel mestre Alberto López Fernández en referència al rumor d'enderrocament de les cases dels mestres

Carta de la mestra Milagros Consarnau, dirigida al president de la Junta Local de Enseñanza Primaria, demanant que s'arreglin les portes de la seva escola

Carta de Santiago Sanfeliu i Prats dirigida a l'alcalde en relació a l'expropiació d'una casa per part del C.E.N.U. (Consell de l'Escola Nova Unificada)

Carta de la Inspección de Primera Enseñanza informant del material que s'ha d'adquirir per a l'escola de Coll-Blanch

Ponència de Floreal Ocaña Sánchez sobre el Pla General d'Ensenyament Primari de l'Escola Nova Unificada. Aquest pla d'ensenyament és un ideari pedagògic de l'Escola Nova Unificada. Conté els següents epígrafs: - Horari - Programa escolar - Orientacions psicopedagògiques - Premi i càstig - El mestre i l'escola - Coeducació escolar - Escola unitària - L'escola graduada - L'escola a l'aire lliure - Escoles d'anormals - Local i material de l'escola - Biblioteca escolar - Textos escolars - Organització del professorat - Associació escolar - Bilingüisme - Explicació - Apèndix

Jaume Botey Vallès sol·licita una subvenció per a l'Escola d'Adults de Can Serra. S'adjunta la memòria de les activitats docents (que inclou el quadre de professors, el resum de les activitats i dels bons resultats, els horaris, les problemàtiques de l'escola).

Maria Mercè Romans Siques, com a directora pedagògica del Centre d'Educació Permanent denominat Escola de Formació Permanent d'Adults de Can Serra de L'Hospitalet de Llobregat, sol·licita una subvenció de 80.000 pessetes per l'adquisició de material didàtic, pagament de professors i manteniment de l'escola. S'adjunta la memòria d'activitats pedagògiques.

Memòria elaborada per aconseguir una subvenció pel curs 1973-1974. Una anotació a mà indica que es van acabar concedint 40.000 pessetes.

Quaderns dels professors sobre diferents assigntures o àmbits: matemàtiques, català, grup de nit, grup de dones, grup de nous lectors, àrea de ciències socials, apunts en brut.

Document de la Coordinadora d'Ensenyament de L'Hospitalet que tracta el problema de les subvencions per a les escoles de barris obrers. Inclou apunts anotats a mà.

Article aparegut a la publicació Mundo Flash que resumeix la història de l'Escola d'Adults de Can Serra: des del seu naixement en un "barri problemàtic", el seu funcionament autogestionat, les seccions que ha creat i el seu impacte social.

Article aparegut a La Vanguardia que explica com l'Escola d'Adults de Can Serra ha esdevingut un model experimental de cultura permanent per a tothom i que en pocs anys ha passat de 25 a 400 alumnes.

Quadre que recull objectius, continguts, activitats, conclusions, treballs, material i mitjans per a sessions de l'Escola d'Adults de Can Serra. A dalt a la dreta figura el nom de M. Pilar Massana.

Objectius, metodologia i programa per l'ensenyament de Ciències.

Objectius, metodologia i programa per l'ensenyament de la Història i la Geografia.

Dossier del professorat de l'Escola de d'Adults de Can Serra.

El tinent d’alcalde Salvador Gil i Gil havia estat assassinat feia poc temps, per això aquesta escola va rebre el seu nom. Projectada des de 1932 i ubicada al carrer de Campoamor, es va inaugurar l’octubre de 1934, però no pas el dia set com diu aquest text, ja que els fets del sis d’octubre (la proclamació de l’Estat Català i la intervenció militar) van provocar que la inauguració s’ajornés fins el dia tretze. Com altres centres escolars que daten dels mateixos anys, va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. L’edifici constava de tots els serveis bàsics i era modern i innovador per l’època.

Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”. El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.

En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.

Als baixos hi havia una de les entrades a l'Academia Masnou

El cartell dels baixos indica "Academia Masnou"

El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.

El Negociat d’Ensenyament del Departament de Cultura de la Generalitat va enviar aquest llistat de mestres que havien estat traslladades degut a l’ocupació de Lleida per part de les forces franquistes. Les mestres Teresa Esteve i Serra, Teresa Florensa i Bea i Anna Maria Cid i Letamendi van ser destinades a centres escolars de l’Hospitalet.

El servei de l’ensenyament secundari encara no havia estat traspassat a la Generalitat, i per tant aquesta era una competència del govern central de la República. Això li explicaven a l’alcalde des del Departament de Cultura. L’Ajuntament de l’Hospitalet estava interessat en potenciar l’ensenyament secundari i calia trobar la fórmula per coordinar-se amb l’Estat i poder fer front a les necessitats de la població.