L’Ajuntament va demanar a la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat que s’emetés per ràdio un anunci demanant que se cedís excepcionalment la recaptació dels espectacles a favor dels afectats pel terrible bombardeig que acabava de patir l’Hospitalet i que havia provocat nombroses morts.

Aquest document no té data, però pel seu context tot indica que es va escriure durant l’any 1937. El Casal d’Esquerra del districte primer estava construint uns refugis antiaeris a la seva seu situada al número 49 del carrer Rossend Arús i demanava ajut a l’Ajuntament per completar-los.

El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.

L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República. El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.

El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.

Són diverses les postals de milicians de l’Hospitalet que lluiten al front que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquesta, els milicians de l’Ateneu Republicà d’Esquerra del districte segon, els quals formen part de la Columna Macià i estan destinats a la Serra d’Alcubierre (Osca), saluden a l’Ajuntament i a la població i es conjuren per derrotar tots junts el feixisme.

La Comissaria General d’Ordre Públic de l’Hospitalet va elaborar aquest informe sobre els desperfectes ocasionats pel bombardeig franquista que va tenir lloc a les cinc del matí del dia 21 de gener de 1938. Es detallen els llocs on va caure cada bomba, sent el recompte final de 25 bombes llançades sobre el municipi. Tot i els molts danys causats, s’esmenta que sortosament no hi va haver cap víctima mortal.

Avelino Soler, mestre de l’escola situada al número 111 de la Ronda de la Torrassa, demanava permís a l’Ajuntament per celebrar una reunió del comitè de construcció del refugi d’aquest mateix carrer. Aquest comitè estava format en gran part pels alumnes de l’escola i sembla ser que el refugi ja el tenien pràcticament acabat.

El responsable de l’estació dels ferrocarrils MZA (Madrid - Saragossa - Alacant) estava molt preocupat perquè veia que durant els bombardejos aeris molta gent corria a refugiar-se a les andanes de l’estació (entre 200 i 400 persones diàriament). Això era extremadament perillós ja que les connexions ferroviàries eren un objectiu susceptible de ser atacat per l’aviació rebel. Per aquest motiu demanava a l’alcalde que actués per fer comprendre als ciutadans que aquest no era un lloc segur.

Segurament aquest document plasma la primera proposta de construir refugis antiaeris a l’Hospitalet. El sindicat de la CNT considerava que es tractava d’una qüestió important i urgent. L’Ajuntament ho va estudiar però en un primer moment va considerar que a l’Hospitalet no eren necessaris. Més endavant però, davant els violents bombardejos de l’aviació franquista, el consistori va rectificar i va donar suport a la creació d’una xarxa de refugis per protegir els habitants de la ciutat.

Josep Suñol i Garriga, diputat a les Corts, recomanava a Josep Torelló com a guàrdia urbà de l’Hospitalet. Suñol també era director del diari “La Rambla”, el qual anunciava els resultats del Barça just davant de la Font de Canaletes de Barcelona, originant així el costum dels aficionats culers de celebrar els triomfs del seu equip en aquest indret. Més endavant, el 1935, Suñol va ser escollit com a president del FC Barcelona. Al començar la Guerra Civil, Suñol va viatjar al front de Madrid per animar els combatents republicans. Allà però, va ser capturat i assassinat pels militars rebels. Encara avui dia es desconeix on es troben les seves restes.

Relació d'expedients de refugis antiaeris. Inclou plànol amb les ubicacions dels mateixos trobades a partir de les dades trobades en els expedients.

Article d'Oriol Valls sobre la troballa a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet d'expedients amb dades de nous refugis antiaeris desconeguts fins el moment.