Insepcció demanada pels propis veïns que construïen el refugi voluntàriament i efectuada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya.
El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.
Sobre la construcció del refugi del carrer Martí i Julià, a la Torrassa.
El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.
Inclou les característiques de cadascun (mesures, número d'entrades, enllumenat, pou...). La majoria són de Collblanc i la Torrassa. Demostra que tots aquests refugis van existir:
- Carrer Llançà, 35
- Carrer Occident, 69
- Carrer Progrés, 123
- Carrer Salvador Seguí, 7 (actual carrer Rafael Campalans, cantonada amb carrer Fortuny)
- Bòbila del Canyet (al costat de l'aqüeducte del Torrent de Can Nyac)
- Carrer Progrés, 68
- Plaça Pirineus
- Carrers Llevant i Bac de Roda (A la Florida: actualment el carrer Bac de Roda es diu c/ Collserola).
- Carrer Llobregat, 117
Es volia construir un refugi públic amb capacitat per a mil persones. El projecte va ser elaborat per l'arquitecte municipal interí Isidre Ubach Monmany.
Carta de la Federació Local de Sindicats d'Indústria de la CNT-AIT a l'alcalde posant a disposició la recaudació de tots els espectacles del dia per mitigar els efectes del darrer bombardeig
En motiu de la presentació a l'Hospitalet del seu llibre "Diari d'un exiliat" (el 9 de gener de 1980), Ramon Moral va preparar aquest escrit repassant la seva experiència vital i la seva relació amb la ciutat i l'ajuntament.
Ramon Moral i Querol va néixer el 6 de gener de 1908 a l'Hospitalet de Llobregat. Fill de barber, en va aprendre l'ofici mentre estudiava la carrera de Dret. A mitjans de la dècada de 1920 va entrar com a treballador administratiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Fou un dels creadors de la secció d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. El 6 d'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, va proclamar la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de l'Hospitalet, amb els caps de la Guàrdia Civil al costat. Uns dies després fou detingut per aquests fets, igual que tot el govern municipal. L'any 1936 va ingressar a l'exèrcit republicà. Després de la desfeta republicana en la Guerra Civil, va franquejar la frontera francesa i fou traslladat als camps de Sant Cebrià i d'Argelers, al Rosselló. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va rebre la Creu de la Resistència. Va tornar de l'exili amb l'arribada de la democràcia. A partir de 1978 va viure a Torredembarra, lloc on va morir el 30 de gener de 1998 amb 90 anys d'edat.
El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.
Carta en resposta a Emilio Gutiérrez Ravé, que havia demanat per tarjeta postal del Consell Nacional de Tutela de Menors, informació sobre el seu germà José Gutiérrez Ravé
