Carta del Comitè Local d'Ajut als Refugiats enviada a la Oficina Central d'Evacuació de Madrid. Es demana salconduit perquè la refugiada Manuela Diaz y Nuñez, amb els seus quatre fills, pugui traslladar-se a Madrid.
Teresa Llobera Roqués, vídua de José Canal, és designada portera de les escoles del carrer Llançà, 20. En el dictamen s'ordena arreglar l'habitatge de la porteria i nomenar aquesta dona provisionalment com a portera per a que s'ocupi de la neteja de les escoles.
Inclou un informe d'un Guàrdia Urbà, amb data de 4 de febrer de 1940, explicant que Teresa Llobera és vídua i té dos fills. El seu marit, José Canal, era guàrdia d'assalt i fou detingut pels "rojos" durant la Guerra Civil. Primer estigué empresonat al vaixell Uruguay i finalment fou afusellat. S'inclou també una carta escrita pel propi José el 9 d'abril de 1938 mentre estava detingut.
Es tracta de José Canal Roca, l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet conserva el seu expedient polític-social de repressió franquista.
Inclou les característiques de cadascun (mesures, número d'entrades, enllumenat, pou...). La majoria són de Collblanc i la Torrassa. Demostra que tots aquests refugis van existir:
- Carrer Llançà, 35.
- Carrer Occident, 69.
- Carrer Progrés, 123.
- Carrer Salvador Seguí, 7 (actual carrer Rafael Campalans, cantonada amb carrer Fortuny).
- Bòbila del Canyet (al costat de l'aqüeducte del Torrent de Can Nyac).
- Carrer Progrés, 68.
- Plaça Pirineus.
- Carrers Llevant i Bac de Roda (A la Florida: actualment el carrer Bac de Roda és el carrer Collserola). Era conegut com el refugi de la Granota.
- Carrer Llobregat, 117 (fàbrica cooperativa Vidrieries Llobregat).
Refugi ubicat a l'extrem del carrer Salvador, al barri de Santa Eulàlia, sota les vies del la línia de ferrocarrils Madrid-Saragossa-Alacant (actual RENFE). Aproximadament, davant de la subestació elèctrica coneguda com la Central Transformadora de la Torrassa.
Insepcció demanada pels propis veïns que construïen el refugi voluntàriament i efectuada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya.
El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.
Sobre la construcció del refugi del carrer Martí i Julià, a la Torrassa.
El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.
Es volia construir un refugi públic amb capacitat per a mil persones. El projecte va ser elaborat per l'arquitecte municipal interí Isidre Ubach Monmany.
