Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101-U430-1931_044.pdf
    Actes reivindicatius
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cosme Toda
    Indústries
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Els patrons de la indústria de la ceràmica de L’Hospitalet, encapçalats per Cosme Toda, denuncien la situació de conflicte que mantenen amb els treballadors. Segons ells, tot i la seva disposició a augmentar-los a el sou una pesseta al dia, el sindicat ha declarat una vaga. Els empresaris demanen que l’Ajuntament utilitzi la seva autoritat per obligar els obrers a abandonar la vaga i reintegrar-se a la feina.
  • AMHL 101-U430-1931_044.jpg
    Actes reivindicatius
    Associacions i entitats
    Confederación Nacional de Trabajadores - CNT
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cosme Toda
    Indústries
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    Vagues
    Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època.
  • AMHL 101-U310-1854_06.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Indústries
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats. Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se). Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.