Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats. Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se). Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.

Carta de l'Asociación Nacional de Radiodifusión comunicant l'actualització de les quotes anuals que es cobren als ajuntaments

El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península. En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il·legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius, com per exemple, la "Vida de San Alejandro", sota la qual es publicava l'obra de Jean-Jacques Rousseau "Júlia o la nova Eloisa"; la “Vida de San Marcelino”, que amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” que amabava l’obra de Goethe “Werther” o la "Vida de San Esteban", sota la qual s'editava la novela "La Religiosa" de l'enciclopedista Denis Diderot.

El 18 de desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat signada pel seu responsable Francisco Enríquez. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).

Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).

Extret de Guia oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Guias Catalonia. Barcelona, 1927. Pàgina 56

Butlletí de comanda de R. Serrano, una empresa de decoració funerària de Barcelona, on ofereixen plaques de carrer de bronze muntades sobre un tauler de marbre per commemorar la República i els seus herois.

El Faro del Llobregat va ser una publicació es va existir entre els anys 1914 i 1918. Publicada a Sant Feliu de Llobregat. La voluntad d’aquesta publicació segons la seva carta de presentación enviada al Ajuntament de l’Hospitalet, era la de donar l’opinió al poble i defensar els interessos dels ciutadans de la comarca. En aquest escrit s'informa de la creació d'aquesta publicació i demana que l'Ajuntament de l'Hospitalet s'hi subscrigui i el promocioni.

Aquest cartell anuncia la celebració del concurs d’aviació de Cardedeu de 1931. Hi va participar la primera catalana que fou pilot d’avió: Pepa Colomer. Amb 18 anys recentment complerts era indubtablement la cap de cartell del concurs. El president Macià també hi assistí. Posteriorment, durant la Guerra Civil, Colomer es dedicà a fer classes de vol pels joves pilots.

El revers d’una documentació referent a un expedient d’obres de 1875 ha estat el lloc on s’ha localitzat una cèdula d’empadronament del temps de la Primera República espanyola. Es troba en blanc i podem observar els diversos camps que calia omplir: des de l’adreça i la professió a l’alçada i el color dels ulls. També ens informa que aquesta cèdula va ser instaurada a partir del decret del Govern de la República de 20 de setembre de 1873. La Primera República espanyola només va durar des de l’11 de febrer de 1873 fins el 3 de gener de 1874, i es va caracteritzar per la seva inestabilitat política (durant aquest període van haver quatre presidents diferents) i per haver de fer front a la Tercera Guerra Carlina, a l’aixecament cantonal i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba (la primera guerra d’independència cubana, 1868-1878). Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall són els únics catalans que han arribat a ser cap d’Estat a Espanya, i ho van ser precisament durant la Primera República (de febrer a juliol de 1873, entre tots dos).

Durant la Guerra del Francès l’exèrcit de Napoleó va ocupar Catalunya. Les autoritats franceses van crear el Govern General de Catalunya, el qual s’adreçava a la població amb textos com aquest que es conserva a l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet. Étienne Jacques MacDonald, Mariscal de l’exèrcit francès i Duc de Tarento, va ser Governador General de Catalunya entre 1810 i 1812. Posteriorment va formar part de la desastrosa campanya de Napoleó a Rússia.