Carta del Comitè de Catalanització convidant a la corporació a l’assistència a la Diada Comarcal de la Llengua Catalana a Esplugues de Llobregat

En motiu de la presentació a l'Hospitalet del seu llibre "Diari d'un exiliat" (el 9 de gener de 1980), Ramon Moral va preparar aquest escrit repassant la seva experiència vital i la seva relació amb la ciutat i l'ajuntament. Ramon Moral i Querol va néixer el 6 de gener de 1908 a l'Hospitalet de Llobregat. Fill de barber, en va aprendre l'ofici mentre estudiava la carrera de Dret. A mitjans de la dècada de 1920 va entrar com a treballador administratiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Fou un dels creadors de la secció d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. El 6 d'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, va proclamar la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de l'Hospitalet, amb els caps de la Guàrdia Civil al costat. Uns dies després fou detingut per aquests fets, igual que tot el govern municipal. L'any 1936 va ingressar a l'exèrcit republicà. Després de la desfeta republicana en la Guerra Civil, va franquejar la frontera francesa i fou traslladat als camps de Sant Cebrià i d'Argelers, al Rosselló. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va rebre la Creu de la Resistència. Va tornar de l'exili amb l'arribada de la democràcia. A partir de 1978 va viure a Torredembarra, lloc on va morir el 30 de gener de 1998 amb 90 anys d'edat.

Carta de Camilo José Cela declinant l'invitació per a fer el Pregó del Llibre de la Setmana Cultura degut a que ja tenia algres compromisos previs. I còpia de resposta

La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.

El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península. En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il·legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius, com per exemple, la "Vida de San Alejandro", sota la qual es publicava l'obra de Jean-Jacques Rousseau "Júlia o la nova Eloisa"; la “Vida de San Marcelino”, que amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” que amabava l’obra de Goethe “Werther” o la "Vida de San Esteban", sota la qual s'editava la novela "La Religiosa" de l'enciclopedista Denis Diderot.