Nota policial on se citen els diferents assumptes tractats per Montseny en el seu discurs del 26 de setembre de 1934 al Cine Romero: història de l'anarquisme, autors destacats, veritable significat de l'anarquisme, el comunisme llibertari i Ucraïna, el comunisme llibertari i la II República i la importància dels sindicats.
S'observa també un segell on se cita a la Comissaria de l'Hospitalet i la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya.
Febrer de 1936. Queda poc per unes eleccions generals espanyoles. El Front Popular, una conjunció de partits d’esquerres, espera poder recuperar el govern de la República de mans dels partits conservadors.
A l’Hospitalet, el dia 10 hi ha convocat un míting al cine Romero del carrer Romanins. Hi intervindran diversos representants del Front d’Esquerres català que provenen de diferents partits: Pere Ardiaca, Enric J. Ferrer, Josep Martí Feced, Pere Mas Oliver, Jaume Miravitlles, Josep Quero, Marià Rubió Tudurí i Ramon Frontera. Aquest últim va ser alcalde de l’Hospitalet.
El cinema Lumière, situat al carrer Rossend Arús, va acollir en aquesta ocasió un acte del Partit Comunista de Catalunya. La petició de Víctor Montaner Gual data de setze de novembre de 1932, el míting estava programat pel dia divuit i les eleccions al Parlament de Catalunya eren el vint de novembre.
A aquest partit les eleccions no li van anar massa bé, però les forces catalanistes d’esquerres van obtenir una gran majoria. A causa de la dictadura franquista no es van poder tornar a celebrar eleccions al Parlament fins el 1980.
Aquest pamflet, conservat per duplicat a l’arxiu, anunciava un acte pel 29 de març de 1931 de la recent creada Unió Republicana de L’Hospitalet. Uns dies després, el 12 d’abril, aquesta coalició va guanyar les eleccions municipals.
Els resultats d’aquestes votacions, molt favorables a les forces republicanes, va provocar que el rei Alfons XIII abandonés el país. A Catalunya va vèncer l’Esquerra Republicana, un partit fundat el mes anterior i que encapçalava la coalició de la Unió Republicana de L’Hospitalet.
El cinema Oliveras, que va estar en funcionament fins el 1989, estava situat a la cantonada entre el carrer Baró de Maldà i el passatge Xerricó.
13 d’abril de 1932. A l’Ateneo Instructivo Republicano Federal del carrer Holanda s’hi celebra un míting polític de l’aliança dels partits d’esquerres. Un dels oradors és Ramon Franco, un aviador militar que s’ha fet famós per les seves gestes (el vol del Plus Ultra del 1926, d’Espanya a sud Amèrica) i que ara ha entrat en política defensant els ideals republicans. Qui hauria dit en aquell moment que ell no seria el germà més conegut de la família, i no precisament per simpatitzar amb la República?. Ramon Franco va recolzar Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts.
Quan esclatà la Guerra Civil, després de dubtar sobre què fer, finalment va passar-se al bàndol del seu germà. Va morir el 1938 en accident d’avió quan es dirigia a bombardejar València o Barcelona des de Mallorca.
Com a anècdota, afegirem que a Barcelona li van dedicar un carrer molt abans que al seu germà, el 1927. I mentre que els carrers amb el nom del dictador han canviat, avui en dia encara trobem el “carrer de l’aviador Franco”.
AMHL 101-U430-1932_001
