Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”.
El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.
Manuscrit del mestre i pedagog Francesc Batallé i Aragonès, que sota el títol "La nueva educación" fa menció al deficient sistema educactiu estatal i es planteja com educar de la millor manera als infants. Parla de l'educació activa, basant-se amb altres pedagogs com Dewey, Kerstchensteiner, M.Claparède, Montessori, Bousinet, Decróly....
Francesc Batallé i Aragonès (1906-1983) va ser un mestre dedicat tota la seva vida a l'ensenyament amb unes arrels educatives que venien de la tradició de l'escola catalana que neix amb la Segona República. Durant 40 anys va ser docent a L'Hospitalet, primer de l'escola del Centre Catòlic i després de l'acadèmia Sant Jordi.
El Negociat d’Ensenyament del Departament de Cultura de la Generalitat va enviar aquest llistat de mestres que havien estat traslladades degut a l’ocupació de Lleida per part de les forces franquistes.
Les mestres Teresa Esteve i Serra, Teresa Florensa i Bea i Anna Maria Cid i Letamendi van ser destinades a centres escolars de l’Hospitalet.
L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls.
Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.
Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo.
El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa.
Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.
Aquest document correspon a les ordres enviades a tots els municipis de Catalunya per la Junta d’Inspecció d’Escoles del Principat. Es tracta d’ordres reials i de disposicions promulgades per la Reial Junta Superior d’Inspecció d’Escoles del Regne.
Tracten sobre l’anomenada “purificació” dels mestres de primeres lletres. És a dir, per assegurar el retorn de l’absolutisme, Ferran VII va ordenar que es depuressin tots aquells individus que havien rebut el títol de mestre durant el període de govern constitucional (1820-1823). Pel bé de la Monarquia i de l’Església, calia evitar l’ensenyament i la difusió de les idees liberals.