Edicte, emès per l'alcalde Joan Herp, sobre la revista anual dels soldats amb llicència indefinida, en reserva i reclutes

Edicte de l’alcalde Jaume Arús i Cuxart sobre pròfugs de l’exercit

En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial estava situat exactament fent cantonada entre el carrer Major, avui núm. 88, i la riera de l'Escorxador, antiga riera Femades, gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, molt a prop del lloc en el que avui hi ha la Plaça de la Remunta i la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles.

El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.

En aquest comunicat el comandant del Regiment d'Infanteria de Melilla núm. 59 respon la petició de notícies sobre Enrique Ubasos que el seu pare Benito havia fet. En la contestació s'informa que el passat 22 de juliol el sergent Enrique Ubasos estava al campament de Dar Quebdani amb la seva Companyia, i que des d'aquest data s'ignora la seva localització i suposen que ha estat capturat.

Vicente Nanot Gelabert, natural de Sants, és reclamat pel Jutjat d’Instrucció de la Zona de Reclutament de Barcelona per no presentar-se a la reconcentració ordenada per Reial ordre de 29 de juliol de 1895. Sembla ser, però, que aleshores Nanot no residia a Sants, ja que en les llistes de quintes per al reemplaçament de 1891, apareix com a habitant de L’Hospitalet de Llobregat. Per aquest motiu, el jutge instructor reclama a l’alcalde de L’Hospitalet informació sobre el possible parador de Nanot i, en cas que se’l trobi, li ordena que sigui capturat i enviat al Jutjat situat al quarter de Roger de Llúria de Barcelona.

Carta del Jutjat de 1ª instància de Sant Feliu de Llobregat datada el 18 de maig de 1870 on demana que l’Ajuntament informi del lloc exacte on els revoltats de la quinta van obrir foc contra el Batalló d'Enginyers el 7 d'abril de 1870 i si aquest lloc pertany a Hospitalet o a Sants.

El general Juan Yagüe és conegut com “el carnisser de Badajoz”, ja que durant la Guerra Civil va ordenar afusellar 4000 persones en aquesta ciutat, la majoria civils. En declaracions a un periodista americà el mateix Yagüe digué: “Clar que els vam matar. Què esperava vostè? Que portaria 4000 presoners rojos amb mi, havent d’avançar a contra rellotge la meva columna? O que els hauria alliberat a la rereguarda deixant que Badajoz fos roja un altre cop?” En aquest document de l’Arxiu veiem com des de Ceuta envien la cartilla militar de Vicente Vacarizo, un veí de L’Hospitalet que ha complert allà el servei. Qui signa és Juan Yagüe, el futur general i ministre de Franco.

La matinada del 10 d’agost de 1932 el general Sanjurjo va intentar des de Sevilla un cop d’Estat contra el govern de la República. La rebel·lió va ser sufocada en poques hores i així es va comunicar arreu d’Espanya. A l’Hospitalet, l’alcalde Josep Muntané va ser informat, via telefonema, pel Governador Civil de Barcelona: els colpistes han estat detinguts i la tranquil·litat és absoluta. José Sanjurjo va ser jutjat i condemnant a mort, però finalment li commutaren la pena per la de cadena perpètua. Uns anys després, el 1936, Sanjurjo tornà a participar en un cop d’Estat; provocant aquest cop l’esclat de la Guerra Civil.