Edicte municipal, emès per l'alcalde Josep Oliveras Pedrosa, sobre l'obligació dels particulars de sol·licitar llicències per a obres de construcció

Informes, resolució favorable i plànols d'una casa situada a la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de la Selva (actualment avinguda d'Esplugues, al terme de Barcelona). En aquella època formava part del terme municipal de l'Hospitalet. Dins el recinte de la finca Torre Melina, Josep Pons i Arola va fer construir aquesta casa de planta baixa amb un dipòsit d'aigua subterrani. L'edifici encara existeix, està al nord del Parc Cervantes, al terme municipal de Barcelona. A l'expedient no hi consta la instància del sol·licitant. Signa els plànols l'arquitecte Juli Batllevell i Arús.

Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.

Contracte de Treball entre Foment d'Obres i Construccions S.A. i Nicasio Monterde Rubio, en representació dels obrers que treballaran en les obres de construcció de cloaques, pavimentació, mercat de Collblanc i altres obres a l'Hospitalet

Petició d'Amadeo Torner Arquer perquè l'Ajuntament faci desaparèixer els femers que hi ha als voltants del terreny propietat de la seva dona Mercedes Pujals, i així poder urbanitzar-ho i construir unes cases per a obrers

El carrer de les Corts es actualment conegut com a Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels carrers mes importants de Barcelona. Arrenca des de l’Hospitalet del Llobregat fins arribar a Sant Adrià del Bessos amb una distància de 13 quilòmetres. En aquesta carta de l’alcalde de Barcelona, amb data 15 de gener de 1887, dirigida al seu homòleg de l’Hospitalet de Llobregat li sol·licita autorització per a que els tècnics del seu ajuntament puguin traçar les línies que deurà seguir la prolongació del carrer i la partió que afectarà als terrenys de veïns del nostre municipi.

En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861). D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per a la mestra.