Sol·licitud del sereno de Santa Eulàlia, Francisco Ballester Sánchez, perquè es deixi sense efecte la modificació de la divisió del barri on presta serveis. La sol·licitud va acompanyada d'alguns plecs de signatures de veïns i comerços del barri.
En el document és interessant veure el segell de molts comerços del barri.
Nomenament d'Andreu Company i Antoni Pallarés com a personal municipal per part de la Direcció General d'Obres Públiques, els quals poden continuar els seus serveis al Far de la Torre del Riu.
Nota policial on se citen els diferents assumptes tractats per Montseny en el seu discurs del 26 de setembre de 1934 al Cine Romero: història de l'anarquisme, autors destacats, veritable significat de l'anarquisme, el comunisme llibertari i Ucraïna, el comunisme llibertari i la II República i la importància dels sindicats.
S'observa també un segell on se cita a la Comissaria de l'Hospitalet i la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya.
Cens patronal i obrer de l'any 1923 de la Direcció General d'Estadística del Ministeri de Treball, Comerç i Industria, d'acord a les prescripcions del Real Decret de 3 de Novembre de 1922.
Reglament que estableix l'organització de la secció de bombers de l'Hospitalet de Llobregat. Conté les següents seccions:
- Organització (artícles 1-3)
- Deures (artícles 4-9)
- Senyals i operacions (artícles 10 i 11)
- Recompenses (artícles 12-14)
- Recompenses extraordinàries (artícles 15 i 16)
- Adiccional
L'any 1972 la Ponència de Cultura organitza un concurs entre les escoles de la ciutat amb l'objectiu de fomentar la cerca d'objectes i documents amb valor històric destinats al futur Museu d'Història de la Ciutat que estava a prop d'inaugurar-se.
Els premiats van ser:
1er permi de 2.000 pessetes i diploma per a Mercedes Jutglà, alumna de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’una bandera del “Gremio de Albañiles” de 1853
2n premi de 1.000 pessetes i diploma per a Mercedes Vidal Casas, alumna de l’Escola Patufet-Sant Jordi, per la donació d’un document del segle XVI (testament de Gabriel Roig) i altre del segle XVII (testament d’Antoni Noviola)
3er premi de 500 pessetes i diploma pels següents nens i nenes:
- Francisco Leyva, alumne de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia per la donació d’un floret
- Germans Claparols, alumnes de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’unes mordasses per a ferrar cavalls
- Carmen Jordà, alumna de l’acadèmia Sant Jordi per la donació d’un escalfa llits i un quadre de la vida
- Jorge Caparrós Vidal, alumne de les Escoles Nacionals del carrer Joan Maragall per la donació d’una campana de vidre
Només s'han digitalitzat de tot l'expedient les bases del concurs, el dictamen del Tinent d’Alcalde-Ponent de Cultura i la resolució del jurat
La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.
Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”.
El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.
Manuscrit del mestre i pedagog Francesc Batallé i Aragonès, que sota el títol "La nueva educación" fa menció al deficient sistema educactiu estatal i es planteja com educar de la millor manera als infants. Parla de l'educació activa, basant-se amb altres pedagogs com Dewey, Kerstchensteiner, M.Claparède, Montessori, Bousinet, Decróly....
Francesc Batallé i Aragonès (1906-1983) va ser un mestre dedicat tota la seva vida a l'ensenyament amb unes arrels educatives que venien de la tradició de l'escola catalana que neix amb la Segona República. Durant 40 anys va ser docent a L'Hospitalet, primer de l'escola del Centre Catòlic i després de l'acadèmia Sant Jordi.
En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.
El Negociat d’Ensenyament del Departament de Cultura de la Generalitat va enviar aquest llistat de mestres que havien estat traslladades degut a l’ocupació de Lleida per part de les forces franquistes.
Les mestres Teresa Esteve i Serra, Teresa Florensa i Bea i Anna Maria Cid i Letamendi van ser destinades a centres escolars de l’Hospitalet.
L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República.
El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.
La nit de Nadal de 1933 va morir Francesc Macià, el primer president de la Generalitat recuperada. Tenia 74 anys i l’acte del seu enterrament va ser multitudinari.
En aquesta breu nota el president del Parlament, Joan Casanovas, comunicava el succés a l’alcalde de l’Hospitalet, que en aquells moments era Josep Muntané i Almirall.
El mateix Casanovas ocupà el càrrec de president interí fins que l’1 de gener de 1934 el Parlament escollí per majoria absoluta com a nou president a Lluís Companys.
Aquest cartell anuncia la celebració del concurs d’aviació de Cardedeu de 1931. Hi va participar la primera catalana que fou pilot d’avió: Pepa Colomer. Amb 18 anys recentment complerts era indubtablement la cap de cartell del concurs. El president Macià també hi assistí. Posteriorment, durant la Guerra Civil, Colomer es dedicà a fer classes de vol pels joves pilots.
L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls.
Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.