Cens patronal i obrer de l'any 1923 de la Direcció General d'Estadística del Ministeri de Treball, Comerç i Industria, d'acord a les prescripcions del Real Decret de 3 de Novembre de 1922.

Reglament que estableix l'organització de la secció de bombers de l'Hospitalet de Llobregat. Conté les següents seccions: - Organització (artícles 1-3) - Deures (artícles 4-9) - Senyals i operacions (artícles 10 i 11) - Recompenses (artícles 12-14) - Recompenses extraordinàries (artícles 15 i 16) - Adiccional

L'any 1972 la Ponència de Cultura organitza un concurs entre les escoles de la ciutat amb l'objectiu de fomentar la cerca d'objectes i documents amb valor històric destinats al futur Museu d'Història de la Ciutat que estava a prop d'inaugurar-se. Els premiats van ser: 1er permi de 2.000 pessetes i diploma per a Mercedes Jutglà, alumna de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’una bandera del “Gremio de Albañiles” de 1853 2n premi de 1.000 pessetes i diploma per a Mercedes Vidal Casas, alumna de l’Escola Patufet-Sant Jordi, per la donació d’un document del segle XVI (testament de Gabriel Roig) i altre del segle XVII (testament d’Antoni Noviola) 3er premi de 500 pessetes i diploma pels següents nens i nenes: - Francisco Leyva, alumne de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia per la donació d’un floret - Germans Claparols, alumnes de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’unes mordasses per a ferrar cavalls - Carmen Jordà, alumna de l’acadèmia Sant Jordi per la donació d’un escalfa llits i un quadre de la vida - Jorge Caparrós Vidal, alumne de les Escoles Nacionals del carrer Joan Maragall per la donació d’una campana de vidre Només s'han digitalitzat de tot l'expedient les bases del concurs, el dictamen del Tinent d’Alcalde-Ponent de Cultura i la resolució del jurat

Reglament de treball de la fàbrica de mantes de llana i cotó de J. Argente Soriano

Reglament per al règim interior de la fàbrica de Blanqueig, Tints i Aprestos, d'Auxiliar Téxtil Algodonera. S.A.

Taula de senyals de la secció de bombers

Llista de la inscripció de bombers amb les dades: nom, professió, estat civil, edat i adreça

Carta del mestre Miguel Villamayor González, que ha estat destinat a l'Hospitalet de Llobregat, demanant informació sobre habitatges

La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.

Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”. El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.

Manuscrit del mestre i pedagog Francesc Batallé i Aragonès, que sota el títol "La nueva educación" fa menció al deficient sistema educactiu estatal i es planteja com educar de la millor manera als infants. Parla de l'educació activa, basant-se amb altres pedagogs com Dewey, Kerstchensteiner, M.Claparède, Montessori, Bousinet, Decróly.... Francesc Batallé i Aragonès (1906-1983) va ser un mestre dedicat tota la seva vida a l'ensenyament amb unes arrels educatives que venien de la tradició de l'escola catalana que neix amb la Segona República. Durant 40 anys va ser docent a L'Hospitalet, primer de l'escola del Centre Catòlic i després de l'acadèmia Sant Jordi.

En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.

El Negociat d’Ensenyament del Departament de Cultura de la Generalitat va enviar aquest llistat de mestres que havien estat traslladades degut a l’ocupació de Lleida per part de les forces franquistes. Les mestres Teresa Esteve i Serra, Teresa Florensa i Bea i Anna Maria Cid i Letamendi van ser destinades a centres escolars de l’Hospitalet.

L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República. El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.

La nit de Nadal de 1933 va morir Francesc Macià, el primer president de la Generalitat recuperada. Tenia 74 anys i l’acte del seu enterrament va ser multitudinari. En aquesta breu nota el president del Parlament, Joan Casanovas, comunicava el succés a l’alcalde de l’Hospitalet, que en aquells moments era Josep Muntané i Almirall. El mateix Casanovas ocupà el càrrec de president interí fins que l’1 de gener de 1934 el Parlament escollí per majoria absoluta com a nou president a Lluís Companys.

Aquest cartell anuncia la celebració del concurs d’aviació de Cardedeu de 1931. Hi va participar la primera catalana que fou pilot d’avió: Pepa Colomer. Amb 18 anys recentment complerts era indubtablement la cap de cartell del concurs. El president Macià també hi assistí. Posteriorment, durant la Guerra Civil, Colomer es dedicà a fer classes de vol pels joves pilots.

L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls. Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.

Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo. El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa. Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.

En aquest document Joan Soler i Mestres fa el recompte dels honoraris que ha de cobrar per la seva feina com a arquitecte municipal entre gener i juny de 1860 (tot i que l’escrit és de setembre de 1861). D’aquesta manera podem saber quines obres públiques es duien a terme o es projectaven a l’Hospitalet durant els primers mesos de 1860: l’anivellament de la Riera de la Creu, el projecte de portar aigua potable a la població i l’habilitació d’un edifici del carrer major com a escola i com a casa per a la mestra.

Josep Suñol i Garriga, diputat a les Corts, recomanava a Josep Torelló com a guàrdia urbà de l’Hospitalet. Suñol també era director del diari “La Rambla”, el qual anunciava els resultats del Barça just davant de la Font de Canaletes de Barcelona, originant així el costum dels aficionats culers de celebrar els triomfs del seu equip en aquest indret. Més endavant, el 1935, Suñol va ser escollit com a president del FC Barcelona. Al començar la Guerra Civil, Suñol va viatjar al front de Madrid per animar els combatents republicans. Allà però, va ser capturat i assassinat pels militars rebels. Encara avui dia es desconeix on es troben les seves restes.

Aquest document correspon a les ordres enviades a tots els municipis de Catalunya per la Junta d’Inspecció d’Escoles del Principat. Es tracta d’ordres reials i de disposicions promulgades per la Reial Junta Superior d’Inspecció d’Escoles del Regne. Tracten sobre l’anomenada “purificació” dels mestres de primeres lletres. És a dir, per assegurar el retorn de l’absolutisme, Ferran VII va ordenar que es depuressin tots aquells individus que havien rebut el títol de mestre durant el període de govern constitucional (1820-1823). Pel bé de la Monarquia i de l’Església, calia evitar l’ensenyament i la difusió de les idees liberals.