Els habitatges, amb els seus habitants, apareixen ordenats per carrers. En aquella època el districte 3 comprenia sobretot el barri de Santa Eulàlia, però també zones dels actuals barris del Gornal i Gran Via Sud (anomenat barri de la Marina).

Els habitatges, amb els seus habitants, apareixen ordenats per carrers. En aquella època el districte 1 comprenia, com en l'actualitat, les zones del Centre, Sant Josep i Sanfeliu. Però també incloïa gran part del barri de la Marina (Bellvitge) i l'aleshores conegut com barri de la Muntanya.

Edicte sobre el padró general emès per l'alcalde Joan Herp

Document elaborat pel Negociat d'Estadístiques amb dades estadístiques des de l'any 1359 fins l'any 1986, amb els següents apartats: - Padró Municipal d'Habitants 1359-1986 - Evolució demogràfica dels barris de l'Hospitalet 1860-1986 - Dades padró municipal d'habitatants 1986 - Fulls de padrons anys 1986 i 1991 (afegit amb posterioritat)

Els habitatges, amb els seus habitants, apareixen ordenats per carrers. En aquella època el districte 2 comprenia aproximadament els mateixos barris que en l'actualitat: Collblanc i la Torrassa. Precisament en aquells anys aquest districte va passar a ser, amb diferència, el més poblat de la ciutat.

El revers d’una documentació referent a un expedient d’obres de 1875 ha estat el lloc on s’ha localitzat una cèdula d’empadronament del temps de la Primera República espanyola. Es troba en blanc i podem observar els diversos camps que calia omplir: des de l’adreça i la professió a l’alçada i el color dels ulls. També ens informa que aquesta cèdula va ser instaurada a partir del decret del Govern de la República de 20 de setembre de 1873. La Primera República espanyola només va durar des de l’11 de febrer de 1873 fins el 3 de gener de 1874, i es va caracteritzar per la seva inestabilitat política (durant aquest període van haver quatre presidents diferents) i per haver de fer front a la Tercera Guerra Carlina, a l’aixecament cantonal i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba (la primera guerra d’independència cubana, 1868-1878). Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall són els únics catalans que han arribat a ser cap d’Estat a Espanya, i ho van ser precisament durant la Primera República (de febrer a juliol de 1873, entre tots dos).