De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras

L'any 1972 la Ponència de Cultura organitza un concurs entre les escoles de la ciutat amb l'objectiu de fomentar la cerca d'objectes i documents amb valor històric destinats al futur Museu d'Història de la Ciutat que estava a prop d'inaugurar-se. Els premiats van ser: 1er permi de 2.000 pessetes i diploma per a Mercedes Jutglà, alumna de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’una bandera del “Gremio de Albañiles” de 1853 2n premi de 1.000 pessetes i diploma per a Mercedes Vidal Casas, alumna de l’Escola Patufet-Sant Jordi, per la donació d’un document del segle XVI (testament de Gabriel Roig) i altre del segle XVII (testament d’Antoni Noviola) 3er premi de 500 pessetes i diploma pels següents nens i nenes: - Francisco Leyva, alumne de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia per la donació d’un floret - Germans Claparols, alumnes de l’escola Graduada Parroquial Sta. Eulàlia, per la donació d’unes mordasses per a ferrar cavalls - Carmen Jordà, alumna de l’acadèmia Sant Jordi per la donació d’un escalfa llits i un quadre de la vida - Jorge Caparrós Vidal, alumne de les Escoles Nacionals del carrer Joan Maragall per la donació d’una campana de vidre Només s'han digitalitzat de tot l'expedient les bases del concurs, el dictamen del Tinent d’Alcalde-Ponent de Cultura i la resolució del jurat

Antoni Duch Rialp, president de la secció L'Hospitalet-Centre de la Unió Excursionista de Catalunya, sol·licita a l'alcalde que es creï un patronat per a la restauració de l'ermita de Bellvitge.