Ban municipal sobre el registre d'estrangers, emès per l'alcalde Vicens Albets

Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras

L'abril de 1922 els regidors Josep Batlle Castellví, Josep Jordà Polls, Josep Rius Casanovas i Amadeu Carné Fontes van impulsar una iniciativa privada per construir unes escoles i casal als barris de Collblanc i la Torrassa. Per això creen una Comissió Iniciadora del projecte i presenten aquesta proposició al Ple de l'Ajuntament. També van elaborar un fullet informatiu (Fons d'associació o entitat AMHL_514). La proposició va ser aprovada al Ple per unanimitat, però sembla que l'edifici no es va arribar a construir mai. Els plànols són signats per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.

En un primer escrit del negociat núm.2 de l'Ajuntament, s'informa que Carme Gómez Serret, habitant a la botiga del carrer Campalans, 82; ha acudit a les autoritats demanant que de la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la. En un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’Ajuntament de l'Hospitalet informa que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa. Però sí que informa que la mare i els veïns diuen que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al Carrer Cardona, 7; amb una senyora que regentava una casa de cites.

El Governador de Burgos envià un telegrama al Governador de Barcelona per saber on es trobava la jove Gregoria Alameda, ja que el seu pare no tenia notícies de la seva filla des de feia més de dos mesos. Suposadament la noia vivia a l'Hospitalet. L’alcalde de l'Hospitalet respongué que la dona del senyor Arumí, que la tenia com a serventa, va informar que la Gregoria va acomiadar-se justament abans d'ahir, dient que anava al poble a casar-se.

Documents informatius per a la posada en llibertat de Vicenç Fort i Sancho (a l'expedient figura com a Sánchez), que va ser alcalde de la ciutat entre el 7 de juny de 1938 i el 3 de febrer de 1939

Contracte del mestre Miguel Madorell

Mauro Roca Beltran, habitant d'un poble de Castelló, fa arribar a través del seu ajuntament un escrit a L'Hospitalet reclamant que es cerqui la seva dona i la seva filla i se les obligui a tornar al domicili conjugal. Però la dona, Humilitat Escrig Moliner, explica a la policia de L'Hospitalet que era maltractada pel seu marit i que no pensa tornar a Castelló. Maltractada i "no només de paraula". En aquella època aquesta violència també existia i no era perseguida. Per sort, almenys en aquest cas, sembla que la policia no es va posar de part del marit i no va obligar la dona a tornar.

Vicente Nanot Gelabert, natural de Sants, és reclamat pel Jutjat d’Instrucció de la Zona de Reclutament de Barcelona per no presentar-se a la reconcentració ordenada per Reial ordre de 29 de juliol de 1895. Sembla ser, però, que aleshores Nanot no residia a Sants, ja que en les llistes de quintes per al reemplaçament de 1891, apareix com a habitant de L’Hospitalet de Llobregat. Per aquest motiu, el jutge instructor reclama a l’alcalde de L’Hospitalet informació sobre el possible parador de Nanot i, en cas que se’l trobi, li ordena que sigui capturat i enviat al Jutjat situat al quarter de Roger de Llúria de Barcelona.

L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República. El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.

Josep Suñol i Garriga, diputat a les Corts, recomanava a Josep Torelló com a guàrdia urbà de l’Hospitalet. Suñol també era director del diari “La Rambla”, el qual anunciava els resultats del Barça just davant de la Font de Canaletes de Barcelona, originant així el costum dels aficionats culers de celebrar els triomfs del seu equip en aquest indret. Més endavant, el 1935, Suñol va ser escollit com a president del FC Barcelona. Al començar la Guerra Civil, Suñol va viatjar al front de Madrid per animar els combatents republicans. Allà però, va ser capturat i assassinat pels militars rebels. Encara avui dia es desconeix on es troben les seves restes.