Resguard del pagament de la quota de soci de "La Unión Patriótica" de José Marcé Sabadell

Esborrany d'una carta del president de La Unión Patriótica (Tomás Giménez) felicitant al president del Consell de Ministres (Miguel Primo de Rivera) per la seva onomàtica

El 3 de d’agost de 1903 hi ha convocada una vaga general a Barcelona. Dos dies abans arriba a l’Ajuntament un telegrama del governador (primer document) demanant que s’informi “si en ese termino municipal se nota agitación elemento obrero”. El dia 3 arriba un segon telegrama (segon document) comunicant que “Esta mañana han comparecido a sus trabajos todos los obreros presentando la Capital su aspecto ordinario, tanto en fábricas, muelles, transportes y demás quehaceres, sin que se halla registrado incidentes alguno de importancia y tenido que intervenir Guardia Civil o Policía que por precaución estaban distribuidos para conservación orden”. Amb un “satisfactorio resultado” acaba el telegrama. La convocatòria de vaga no ha estat secundada pels treballadors. La vaga general no ha tingut èxit.

La Unió Socialista de Catalunya era un partit català que el 1934 va formar part del govern de Lluís Companys. Un dels seus líders, Joan Comorera, va ser conseller d’Economia i Agricultura i va impulsar una llei de contractes de conreu. Aquesta normativa tenia l’objectiu d’acabar amb els antics contractes de rabassa morta i protegir els camperols perquè no poguessin ser expulsats de les terres que conreaven. En aquest text veiem com un diputat de la USC havia de venir a L’Hospitalet per explicar la finalitat de la llei; la qual va ser denunciada per la conservadora Lliga Catalana i impugnada pel Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, provocant així un fort enfrontament entre la Generalitat de Companys i el govern central d’Alejandro Lerroux.

Aquest document no té data, però pel seu context tot indica que es va escriure durant l’any 1937. El Casal d’Esquerra del districte primer estava construint uns refugis antiaeris a la seva seu situada al número 49 del carrer Rossend Arús i demanava ajut a l’Ajuntament per completar-los.

La llibertat d’associació que permetia la democràcia de la Segona República va possibilitar que a L’Hospitalet es desenvolupés un ric teixit associatiu a tots els nivells: cultural, polític, sindical i esportiu. En aquest cas podem constatar l’existència d’aquesta agrupació nacionalista, la qual mostrava la seva preocupació per la tensa relació que existia en aquells moments entre el govern de la Generalitat (d’esquerres i catalanista) i el de la República (en mans de la dreta).

El cinema Lumière, situat al carrer Rossend Arús, va acollir en aquesta ocasió un acte del Partit Comunista de Catalunya. La petició de Víctor Montaner Gual data de setze de novembre de 1932, el míting estava programat pel dia divuit i les eleccions al Parlament de Catalunya eren el vint de novembre. A aquest partit les eleccions no li van anar massa bé, però les forces catalanistes d’esquerres van obtenir una gran majoria. A causa de la dictadura franquista no es van poder tornar a celebrar eleccions al Parlament fins el 1980.

Aquest pamflet, conservat per duplicat a l’arxiu, anunciava un acte pel 29 de març de 1931 de la recent creada Unió Republicana de L’Hospitalet. Uns dies després, el 12 d’abril, aquesta coalició va guanyar les eleccions municipals. Els resultats d’aquestes votacions, molt favorables a les forces republicanes, va provocar que el rei Alfons XIII abandonés el país. A Catalunya va vèncer l’Esquerra Republicana, un partit fundat el mes anterior i que encapçalava la coalició de la Unió Republicana de L’Hospitalet. El cinema Oliveras, que va estar en funcionament fins el 1989, estava situat a la cantonada entre el carrer Baró de Maldà i el passatge Xerricó.

El Bloc Obrer i Camperol era un partit polític d’ideologia comunista que va existir a Catalunya entre 1930 i 1935, any en que es va fusionar amb l’Esquerra Comunista d’Andreu Nin per formar el Partit Obrer d’Unificació Marxista. En aquest acte al cinema Imperio (el qual estava situat al carrer Aprestadora) hi van participar els principals dirigents del partit. Més endavant, alguns d’ells van tendir cap a diferents formacions polítiques: Jaume Miravitlles a Esquerra Republicana, Hilari Arlandís al Partit Socialista Unificat de Catalunya i Pere Bonet a l’esmentat POUM.