Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL 101-M100-1864_09.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Vida quotidiana
    Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.
    1864
  • AMHL 101-M100-1864_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Atenció social
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
    Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.
    1864
  • AMHL_101_U400_1931_002.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Indústries
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    Solidaritat
    Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.
    1931
  • AMHL 101_P310_sd_00007.pdf
    Militars
    Seguretat i defensa
    Caserna militar de l'Hospitalet
    Caserna de la Remunta
    Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona
    Masia Museu Serra
    Can Femades
    En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial estava situat exactament fent cantonada entre el carrer Major, avui núm. 88, i la riera de l'Escorxador, antiga riera Femades, gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, molt a prop del lloc en el que avui hi ha la Plaça de la Remunta i la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles.
    1740
  • AMHL 101-U150-1869_01.pdf
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.
    1869
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
    1937
  • AMHL_101_V100_1810_SN_1.pdf
    Conflictes
    Guerra del Francès
    Seguretat i defensa
    En aquest document el corregidor de Barcelona J. Pujols, reclamant l'entrega dels productes acordats que s'han de lliurar per l'abastiment de l'Exèrcit Francés i que l'Ajuntament de l'Hospitalet no ha entregat encara per motiu del temps plujós que feia. Com ja havien passat les pluges i fa un temps sec, el corregidor demana que es faci aviat aquesta entrega al govern francès com
    1810
  • AMHL_101_K100_1811_334_1.pdf
    Conflictes
    Guerra del Francès
    Seguretat i defensa
    En aquest document del 19 de juny de 1811, en plena guerra del francès (1808-1814) el General Josep Manso i Solà (1785-1863), tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II, envia a la Justícia de l'Hospitalet una relació d'homes que han de ser jutjats per desertors i traïdors al Rei.
    1811
  • AMHL 101-X210-1843_08.pdf
    Conflictes
    Seguretat i defensa
    Fortificació de l'Hospitalet de 1937
    Guerres carlistes
    Subhasta de la fortificació
    Cuartel de l'Hospitalet
    A les actes del ple de 1837 apareixen diverses referències a fortificar L’Hospitalet per a protegir-se dels atacs de les partides carlines. En aquest document de 17 de desembre de 1843 es fa constar el resultat d’una “subasta de la fortificación”. Els millors postors havien d’enderrocar “todo lo que sea fortificación” i tornar al seu estat original “las paredes de edificios sobre los cuales estaban edificados los Fuertes.” La persona que guanyava la subhasta quedava com a propietari de “los ladrillos piedras herramientas maderas y demas que constituyan el fuerte el dia del remate.” Es van subhastar els forts de “Casa Arús, el de Casa Molinas, el de Casa Prats y el del Cuartel”. També es van rematar les portes de la fortificació que estaven dipositades als baixos de la casa consistorial. Transcripció del document: "Pueblo del Hospitalet Subasta de la Fortificación Taba para la subasta de la fortificación de éste pueblo bajo los pactos y las condiciones siguientes: 1º Sépase que ésta subasta se librarà a favor del más beneficioso postor. 2º Será obligación de éste el derribo de todo lo que sea fortificación. 3º Será asimismo de su obligación el reponer en el estado en que estaba antes de hacerse la fortificación las paredes de edificios sobre los cuales estaban edificados los Fuertes. 4º Los Fuertes que se subastarán son llamados el de Casa Arús, el de Casa Molinas, el de Casa Prats y el del Cuartel. 5º Sepa la persona a favor de la cual quedare rematado que seran de su propiedad los ladrillos, piedras herramientas, maderas y demàs que constituyan el fuerte el dia del remate. 6º Sépase que el precio del fuerte de Casa Arús es de............ reales de vellón, el de Casa Molinas...........reales de vellón, el de Casa Prats...............reales de vellón y el del cuartel..............reales de vellón. 7º Sépase que estos preciós son lo que se considera valen los Fuertes en particular y que es el mismo precio que por ellos pueden ofrecer los licitadores. 8º Sépase que así mismo se remataran las puertas que eran de la fortificación de cada pueblo y que están depositades en los bajos de ésta Casa Consistorial no pudiendo bajar su precio de.................reales de vellón. 9º Los Fuertes se subastarán uno por uno y no juntos. 10º Sépase que el precio debe consistir en dinero de oro u plata y no se admitirá ninguna classe de papel moneda. 11º Sepa el comprador que deberá satisfacer los derechos del secretario y del pregonero. Y con estos pactos y no sin e llos, diga quien quiera, que se librará a favor del mejor postor. Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 D.A. del A.L. José Roca Secretario interino El fuerte de Casa Molinas fue rematada en el dia de la fecha a favor de Antonio Barba y Gavarró por el precio de 23 reales de vellón. Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino Del fuerte de Casa Prats se ha ofrecido la postura de de 320 reales de vellón por José Barb y Gavarró. Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino Del de Casa Arús José Barba y Gavarró ha ofrecido 320 reales de vellón. Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino Del fuerte del cuartel ha ofrecido José Barba y Gavarró 427 reales de vellón. Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino De las puertas ha ofrecido José Ferrer la postura de 320 reales de vellón Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino Los Fuertes de Casa Arús y de Casa Prats y el del Cuartel quedan rematados los primeros por 320 reales de vellón cada uno y el último por el de 427 a favor de José Barba y Gavarró por no haberse presentado postura más ventajosa. Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino Las puertas han sido rematades a favor de de José Ferrer por el precio de 320 reales de vellón por no haberse presentado major postor Hospitalet, 17 de diciembre de 1843 José Roca Secretario interino"
    1843
  • AMHL 101-U320-1825_13.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    El 18 de desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat signada pel seu responsable Francisco Enríquez. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).
    1825
  • AMHL 101 N-N100-1921_39.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Guerra del Rif
    Josep Sans i Joan Pons, en representació de la comissió organitzadora, signen aquesta invitació a l'acte per a la recaptació a profit dels soldats de L'Hospitalet i de Collblanc que lluiten al Marroc. L'esdeveniment tindrà lloc al local del "Grop Tranquil", a la carretera de Collblanc, 29 (numerció que no sembla correspondre amb l'actual). Des del segle XIX, la política europea va portar a terme un pla d’actuació d’expansió colonial. Volien aconseguir la permanència de nous mercats i, també, la fàcil obtenció de matèries primeres per a les indústries nacionals. El gran paradigma d’aquesta política va ser l’Anglaterra victoriana. Espanya també va voler participar en algunes temptatives colonials; amb la pèrdua de les darreres colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’economia espanyola i, sobretot, la catalana, se n’havia ressentit. Per aquest motiu, Espanya, de seguida que en tingué ocasió, participà en la colonització del Marroc a la primeria de segle XX. El problema vingué quan, arrel de la revolta tribal contra l’administració colonial, s’inicià un conflicte armat que tingué un altíssim cost humà, material i econòmic. Aquesta guerra s’allargà oficialment des de 1911 a 1927, si bé les hostilitats ja havien començat anys abans, el 1909. Per tal de poder atendre totes les necessitats humanes i poder donar atenció mèdica a tots els ferits i malalts, van ser necessàries iniciatives per a la recaptació de fons amb fins mèdics.
    1921
  • AMHL 101 N100-1921_39_02.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arts escèniques
    Correspondència
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Cultura
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Teatre
    Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).
  • AMHL_101_K100-1921_08_001.pdf
    Conflictes
    Militars
    Seguretat i defensa
    En aquest comunicat el comandant del Regiment d'Infanteria de Melilla núm. 59 respon la petició de notícies sobre Enrique Ubasos que el seu pare Benito havia fet. En la contestació s'informa que el passat 22 de juliol el sergent Enrique Ubasos estava al campament de Dar Quebdani amb la seva Companyia, i que des d'aquest data s'ignora la seva localització i suposen que ha estat capturat.
    1921
  • AMHL_101_E130_00064_1940_4.pdf
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Guerra Civil
    Junta de Defensa Passiva de l'Hospitalet
    Polítiques
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    1940
  • AMHL_ 101_C310_1939_004_01.pdf
    Conflictes
    Correspondència
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Seguretat i defensa
    1939
  • AMHL 101_V100_1939_006_001.pdf
    Conflictes
    Correspondència
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Seguretat i defensa
    1939
  • AMHL 101-OV_2015_03.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Recull de portades dels expedients de refugis de la Guerra Civil aparegudes com a contraportada d'expedients de llicències d'obra de 1935
    1938
  • AMHL_101_U441_1938_025_1.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
  • AMHL_101_K120_1938_Oficis de guerra_S_001.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1938
  • AMHL_101_K120_1938_Oficis de guerra_DF_001.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1937
  • AMHL_101_K120_1938_Oficis de guerra_AB_003.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1938
  • AMHL_101_K120_1938_Oficis de guerra_AB_002.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1938
  • AMHL_101_K120_1938_Oficis de guerra_AB_001.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1938
  • AMHL_101_K100_1937_050_2.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1937
  • AMHL_901_024_1938_001.pdf
    Conflictes
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    1938