Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101-U430-1937_019.jpg
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esquerra Republicana de Catalunya
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Polítiques
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Aquest document no té data, però pel seu context tot indica que es va escriure durant l’any 1937. El Casal d’Esquerra del districte primer estava construint uns refugis antiaeris a la seva seu situada al número 49 del carrer Rossend Arús i demanava ajut a l’Ajuntament per completar-los.
  • AMHL 101-U320-1937_035.jpg
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Solidaritat
    L’Ajuntament va demanar a la Direcció General de Radiofusió de la Generalitat que s’emetés per ràdio un anunci demanant que se cedís excepcionalment la recaptació dels espectacles a favor dels afectats pel terrible bombardeig que acabava de patir l’Hospitalet i que havia provocat nombroses morts.
  • AMHL 101-T520-1937_022.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.
  • AMHL 101-U310-1937_018.jpg
    Aviadors
    Bans i edictes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    L’hospitalenc Antoni Blanch era un soldat aviador que a l’inici de la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc. Juntament amb un mecànic, va desertar del bàndol franquista i va fugir en avió per incorporar-se a les forces republicanes. Aquesta gesta el va fer molt famós i va ser proclamat un heroi de la República. El 1937 però, Antoni Blanch va morir en un combat aeri prop de Madrid. Per aquest motiu l’Ajuntament li va retre aquest últim homenatge.
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
  • AMHL 101-V100-1936_059.pdf
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Són diverses les postals de milicians de l’Hospitalet que lluiten al front que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquesta, els milicians de l’Ateneu Republicà d’Esquerra del districte segon, els quals formen part de la Columna Macià i estan destinats a la Serra d’Alcubierre (Osca), saluden a l’Ajuntament i a la població i es conjuren per derrotar tots junts el feixisme.
  • AMHL 101-V100-1934_006.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    L’Estatut d’Autonomia es veia amenaçat per les denúncies de la Lliga Catalana al Tribunal de Garanties Constitucionals de la República. El partit conservador no estava gens d’acord amb la nova Llei de Contractes de Conreu que beneficiava a la pagesia. El govern de Madrid estava en mans de la dreta. La Generalitat de Lluís Companys veia perillar les llibertats democràtiques i l’autogovern. En aquest context, el juny de 1934 va arribar aquesta carta a l’Hospitalet, en la qual l’Ajuntament de Montblanc demanava als altres municipis de Catalunya que aprovessin acords per denunciar la situació i mostrar suport al govern de la Generalitat. L’octubre del mateix any el govern català fou detingut, la Generalitat intervinguda i els ajuntaments passaren a ser controlats per l’exèrcit.
  • AMHL 101-T100-1934_018.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El cinc d’octubre de 1934 va tenir lloc a Astúries una revolta obrera contra la tendència conservadora del govern espanyol. A Oviedo es va proclamar la República Socialista Asturiana. Per altra banda, a Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat també va rebel•lar-se contra els atacs a les lleis catalanes i el sis d’octubre Lluís Companys va proclamar l’Estat Català federat amb la República Espanyola. El mateix dia però, el president i el seu govern foren detinguts per l’exèrcit i empresonats. L’endemà, a L’Hospitalet els militars van prendre possessió de l’Ajuntament. Ramon Frontera i Bosch, l’alcalde democràticament escollit, també va ser arrestat i el comandant Alfredo Martín Velázquez passà a ocupar el seu lloc.
  • AMHL 101-K100-1932_051.jpg
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Juan Yagüe és conegut com “el carnisser de Badajoz”, ja que durant la Guerra Civil va ordenar afusellar 4000 persones en aquesta ciutat, la majoria civils. En declaracions a un periodista americà el mateix Yagüe digué: “Clar que els vam matar. Què esperava vostè? Que portaria 4000 presoners rojos amb mi, havent d’avançar a contra rellotge la meva columna? O que els hauria alliberat a la rereguarda deixant que Badajoz fos roja un altre cop?” En aquest document de l’Arxiu veiem com des de Ceuta envien la cartilla militar de Vicente Vacarizo, un veí de L’Hospitalet que ha complert allà el servei. Qui signa és Juan Yagüe, el futur general i ministre de Franco.
  • AMHL 101-V100-1932_004.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    La matinada del 10 d’agost de 1932 el general Sanjurjo va intentar des de Sevilla un cop d’Estat contra el govern de la República. La rebel·lió va ser sufocada en poques hores i així es va comunicar arreu d’Espanya. A l’Hospitalet, l’alcalde Josep Muntané va ser informat, via telefonema, pel Governador Civil de Barcelona: els colpistes han estat detinguts i la tranquil·litat és absoluta. José Sanjurjo va ser jutjat i condemnant a mort, però finalment li commutaren la pena per la de cadena perpètua. Uns anys després, el 1936, Sanjurjo tornà a participar en un cop d’Estat; provocant aquest cop l’esclat de la Guerra Civil.
  • AMHL 101-M100-1864_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Atenció social
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
    Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s’ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l’Ajuntament la situació de la Francisca Susanna. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s’entén que va marxar de casa). D’entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l’assumpte es resolgué “satisfactòriament entre els consorts” i l’home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.
  • AMHL 101-M100-1938_011.jpg
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    La Comissaria General d’Ordre Públic de l’Hospitalet va elaborar aquest informe sobre els desperfectes ocasionats pel bombardeig franquista que va tenir lloc a les cinc del matí del dia 21 de gener de 1938. Es detallen els llocs on va caure cada bomba, sent el recompte final de 25 bombes llançades sobre el municipi. Tot i els molts danys causats, s’esmenta que sortosament no hi va haver cap víctima mortal.
  • AMHL 101-U430-1931_044.pdf
    Actes reivindicatius
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cosme Toda
    Indústries
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Els patrons de la indústria de la ceràmica de L’Hospitalet, encapçalats per Cosme Toda, denuncien la situació de conflicte que mantenen amb els treballadors. Segons ells, tot i la seva disposició a augmentar-los a el sou una pesseta al dia, el sindicat ha declarat una vaga. Els empresaris demanen que l’Ajuntament utilitzi la seva autoritat per obligar els obrers a abandonar la vaga i reintegrar-se a la feina.
  • AMHL 101-U320-1825_13.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    El desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).
  • AMHL 101-P160-1937_043.pdf
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Avelino Soler, mestre de l’escola situada al número 111 de la Ronda de la Torrassa, demanava permís a l’Ajuntament per celebrar una reunió del comitè de construcció del refugi d’aquest mateix carrer. Aquest comitè estava format en gran part pels alumnes de l’escola i sembla ser que el refugi ja el tenien pràcticament acabat.
  • AMHL 101-U440-1937_039.pdf
    Bombardeigs
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Ferroviaris
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Transports
    Tren
    El responsable de l’estació dels ferrocarrils MZA (Madrid - Saragossa - Alacant) estava molt preocupat perquè veia que durant els bombardejos aeris molta gent corria a refugiar-se a les andanes de l’estació (entre 200 i 400 persones diàriament). Això era extremadament perillós ja que les connexions ferroviàries eren un objectiu susceptible de ser atacat per l’aviació rebel. Per aquest motiu demanava a l’alcalde que actués per fer comprendre als ciutadans que aquest no era un lloc segur.
  • AMHL_101-U430-1936_070.pdf
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    Sindicato único de trabajadores de Hospitalet - CNT
    Segurament aquest document plasma la primera proposta de construir refugis antiaeris a l’Hospitalet. El sindicat de la CNT considerava que es tractava d’una qüestió important i urgent. L’Ajuntament ho va estudiar però en un primer moment va considerar que a l’Hospitalet no eren necessaris. Més endavant però, davant els violents bombardejos de l’aviació franquista, el consistori va rectificar i va donar suport a la creació d’una xarxa de refugis per protegir els habitants de la ciutat.
  • AMHL 101-U430-1931_044.jpg
    Actes reivindicatius
    Associacions i entitats
    Confederación Nacional de Trabajadores - CNT
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Cosme Toda
    Indústries
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    Vagues
    Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època.
  • AMHL 101-W220-1931_045.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    A l’hora de contractar personal era d’allò més comú i normal que es fessin recomanacions de familiars i coneguts. En aquest cas, el general Domingo Batet recomanava a l’Ajuntament de l’Hospitalet que contractés com a guàrdia urbà a Pedro Martínez Ros. Domingo Batet va ser un dels militars que no va donar suport als colpistes que el 1936 van rebel•lar-se contra el govern democràtic. Malauradament, com que en aquell moment es trobava a Burgos, va ser detingut pels seus propis subordinats i finalment afusellat per negar-se a recolzar la causa franquista.
  • AMHL 101-T110-1938_030.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El juny de 1938 l’alcalde de l’Hospitalet Rafael Domingo Recio va ser cridat per allistar-se a l’exèrcit. La República estava en guerra per defensar desesperadament la democràcia i el fet de ser alcalde no era motiu per esquivar la lleva. Amb aquest emotiu text Rafael Domingo s’acomiadava de tots els companys i amics del consistori. En aquell moment ni tan sols sabia quina seria la seva destinació. Per les dates, és molt possible que li toqués participar en l’últim gran enfrontament de la guerra: la batalla de l’Ebre. Desconeixem que va ser d’ell i si mai va tornar a l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U150-1869_01.pdf
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II. Es tracta d’un dels polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Quan a finals de 1868 va triomfar l’expulsió de la monarquia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Prim li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. Per una banda, Espartero és recordat per la frase “cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”. Però per altra banda, cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas (sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí) va organitzar un homenatge a la seva figura durant el dia de Sant Baldomer. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment d’Espartero, signada per ell mateix, que des de 1869 es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet.
  • AMHL 101-U310_1856_07.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Sindicals
    La Capitania General de Catalunya va publicar aquesta normativa que regulava la creació de mutualitats per part dels obrers. La majoria de punts intentaven limitar el poder d’aquestes associacions; com per exemple establint un número màxim de socis i prohibint que estiguessin formades per obrers de diferents indústries. Sens dubte, des de les autoritats es temia la influència i la força que podia arribar a tenir l’associacionisme dels treballadors. Ja hi havia hagut les primeres protestes i vagues (com la destrucció de la fàbrica Bonaplata el 1835) i s’havien creat els primers sindicats (el 1840 l’Associació de Teixidors de Barcelona). En aquella època l’Hospitalet encara era un poble eminentment agrícola, però aviat també hi començaren a aparèixer les primeres indústries.
  • AMHL 101-M240-1866_12.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alumnes
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls. Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.
  • AMHL 101-M100-1864_09.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Vida quotidiana
    Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.
  • AMHL 101-W400-1859_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Educació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
    Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo. El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa. Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.