El 19 d’agost de 1937 l’alcalde de L’Hospitalet convocava a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, entre d’altres, a acudir a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Aquest organisme seria l’encarregat de promoure i recolzar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista.

Proclama anarquista que condemna la mort del militant de Sallent Antoni Soler, així com la deportació d'altres 100 anarquistes a conseqüència de la Insurrecció de l'Alt Llobregat. Aquest fet, conegut com "l'afer de les deportacions", serà d'enorme importància en les relacions entre el govern de la Segona República i la militància anarquista, empitjorant de manera substancial les relacions entre ambdues.

Carta en resposta a Emilio Gutiérrez Ravé, que havia demanat per tarjeta postal del Consell Nacional de Tutela de Menors, informació sobre el seu germà José Gutiérrez Ravé

Carta enviada al Comitè Local de Refugiats demanant informació sobre la nena María Rodríguez González que ha estat adoptada per una família de l'Hospitalet

Cens de refugiats de guerra 1938

Carta de la Comissió Municipal Pro-Damnificats del Bombardeig enviada a la ciutadania, després del bombardeig del 25 de juliol, demanant ajut econòmic

Carta enviada perquè es presenti en el Departament de Treball i Assistència amb la refugiada que té en acolliment, per una diligència d'interès

Carta de la Delegació a Catalunya del Consell Nacional de Tutela de Menors del Ministeri de Justícia informant de la visita que es realitzarà a la colònia de menors per a treballs de propaganda a l'estranger

Carta del Conseller de Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament dirigida a la directiva del Sindicat Agrícola Ramader reclamant que el subminstrament de llet no falti a les famílies acollides

Carta del Ministeri de Treball i Assistència Social dirigida al Conseller de Sanitat i Assitència Social de l'Hospitalet, en resposta al ofici del dia 25 en que es demanava salconduit perquè Manuela Diaz Nuñez pogués traslladar-se a Madrid

Carta del Comitè Local d'Ajut als Refugiats enviada a la Oficina Central d'Evacuació de Madrid. Es demana salconduit perquè la refugiada Manuela Diaz y Nuñez, amb els seus quatre fills, pugui traslladar-se a Madrid.

Relació del refugiats procedents de Madrid i col·legi Valle Hermoso acollits en cases particulars

Llistat de les escoles existents a l'Hospitalet, ordenades segons el districte al qual pertanyen (Centre, Collblanc o Provençana). Inclou l'adreça i el nom oficial de l'escola. També es distingeix entre les escoles que eren nacionals, municipals, les de nova creació i les que abans de la guerra eren particulars.

Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats. Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se). Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.

Reglament que estableix l'organització de la secció de bombers de l'Hospitalet de Llobregat. Conté les següents seccions: - Organització (artícles 1-3) - Deures (artícles 4-9) - Senyals i operacions (artícles 10 i 11) - Recompenses (artícles 12-14) - Recompenses extraordinàries (artícles 15 i 16) - Adiccional

“Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca, Fernando Álvarez de la Campa, enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.

S'esmenta que el Comandant Otto (Otto Warncke) va estar al Batalló 499 "Pi i Margall".

Pertany a un conjunt de llistes elaborades a l'octubre de 1937 on s0indica el personal que treballa a l'ajuntament i el lloc on presta servei-

Taula de senyals de la secció de bombers

Llista de la inscripció de bombers amb les dades: nom, professió, estat civil, edat i adreça

Aquest reglament estableix com ha de ser el cos de bombers municipal de l'Hospitalet de Llobregat i substitueix un anterior reglament de 1880. Es conserven dos exemplars, un té anotacions en brut i va ser finalitzat el 9 de juny de 1905. El segon exemplar (digitalitzat), que sembla la versió definitiva, va ser aprovat per la sessió del Ple Municipal del 25 d'agost de 1905 i conté les signatures del secretari Josep Prats i l'alcalde Josep Parera. Entre altres, s'estableix que el cap de bombers serà el Mestre d'Obres i es delimita el terme de l'Hospitalet en quatre districtes. Conté 31 articles que es divideixen en: - Articles 1-6: Disposicions generals. - Articles 7-24: Del personal. - Articles 25-27: Del material. - Articles 28-30: Penalitats. - Article addicional.

La Comissaria General d’Ordre Públic de l’Hospitalet va elaborar aquest informe sobre els desperfectes ocasionats pel bombardeig franquista que va tenir lloc a les cinc del matí del dia 21 de gener de 1938. Es detallen els llocs on va caure cada bomba, sent el recompte final de 25 bombes llançades sobre el municipi. Tot i els molts danys causats, s’esmenta que sortosament no hi va haver cap víctima mortal.

Carta de la CNT-AIT adreçada a l'alcalde informant de la designació de Vicente Gil Mata com a membre de la Junta de Defensa Pasiva i designat també per a constituir la Comissió d'Obres Públiques