Esborrany d’una carta enviada per l’alcalde de l’Hospitalet al comandant de la Guàrdia Civil de San Feliu de Llobregat demanant dues parelles de guàrdies per mantenir l’ordre als forns de venda de pa del barri de Collblanc i evitar la compra d'aquest producte per part de persones que no pertanyen al municipi

Esborrany d'una carta enviada a Jaime Coll Mitjans agraint-li la col·laboració en l'extinció d'un incendi a la casa coneguda com a “Can Pelat” al barri de la Marina

Edicte, emès per l'alcalde Joan Herp, sobre la revista anual dels soldats amb llicència indefinida, en reserva i reclutes

Edicte de l’alcalde Jaume Arús i Cuxart sobre pròfugs de l’exercit

Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.

Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

Insepcció demanada pels propis veïns que construïen el refugi voluntàriament i efectuada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.

Sobre la construcció del refugi del carrer Martí i Julià, a la Torrassa. El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.

Inclou les característiques de cadascun (mesures, número d'entrades, enllumenat, pou...). La majoria són de Collblanc i la Torrassa. Demostra que tots aquests refugis van existir: - Carrer Llançà, 35 - Carrer Occident, 69 - Carrer Progrés, 123 - Carrer Salvador Seguí, 7 (actual carrer Rafael Campalans, cantonada amb carrer Fortuny) - Bòbila del Canyet (al costat de l'aqüeducte del Torrent de Can Nyac) - Carrer Progrés, 68 - Plaça Pirineus - Carrers Llevant i Bac de Roda (A la Florida: actualment el carrer Bac de Roda es diu c/ Collserola). - Carrer Llobregat, 117

Es volia construir un refugi públic amb capacitat per a mil persones. El projecte va ser elaborat per l'arquitecte municipal interí Isidre Ubach Monmany.