Proclama anarquista que condemna la mort del militant de Sallent Antoni Soler, així com la deportació d'altres 100 anarquistes a conseqüència de la Insurrecció de l'Alt Llobregat. Aquest fet, conegut com "l'afer de les deportacions", serà d'enorme importància en les relacions entre el govern de la Segona República i la militància anarquista, empitjorant de manera substancial les relacions entre ambdues.

El 3 de d’agost de 1903 hi ha convocada una vaga general a Barcelona. Dos dies abans arriba a l’Ajuntament un telegrama del governador (primer document) demanant que s’informi “si en ese termino municipal se nota agitación elemento obrero”. El dia 3 arriba un segon telegrama (segon document) comunicant que “Esta mañana han comparecido a sus trabajos todos los obreros presentando la Capital su aspecto ordinario, tanto en fábricas, muelles, transportes y demás quehaceres, sin que se halla registrado incidentes alguno de importancia y tenido que intervenir Guardia Civil o Policía que por precaución estaban distribuidos para conservación orden”. Amb un “satisfactorio resultado” acaba el telegrama. La convocatòria de vaga no ha estat secundada pels treballadors. La vaga general no ha tingut èxit.

Carnet de soci número 622, a nom de José Miguel Vaquer, associat a la Mutua de Agricultores de l'Hospitalet des de l'1 de gener de 1932. La Societat tenia la seu al carrer Rossend Arús, 56 i el seu objecte era afavorir i defensar els interessos dels seus associats, apel·lant l'unionisme, la fraternitat, la il·lustració i els socors mutus entre els socis, tal i com indicaven els seus estatuts, inclosos al carnet. El seu preseident fou Juan Nicolau.

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria era una associació catalanista creada el 1903 que agrupava treballadors d’aquests sectors, especialment dependents de comerços. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) fou clausurat. Posterioment es reobrí i el 1932 el seu president va ser nomenat conseller de Treball i Assistència Social de la Generalitat. En aquesta carta dirigida a l’Ajuntament de l’Hospitalet, el CADCI convida al consistori a participar en els actes de commemoració de l’11 de setembre portant un ram de flors al monument a Rafael Casanova; tradició que en l’actualitat se celebra cada any.

L’Arxiu conserva un nombre considerable de sol•licituds de Salvador Martí, integrant de l’Ateneu Pro Cultura Pau i Amor. En aquesta es demana autorització per celebrar una conferència titulada “Anarquia” que durà a terme el sindicalista de la CNT Manuel Arbona (no sabem si es tracta de Manuel Arbona Cuesta, qui durant la Guerra Civil va ser alcalde de Dènia). La notable quantitat de sol·licituds d’actes dels diversos ateneus de l’Hospitalet ens indica la gran activitat que tenien.

Segurament aquest document plasma la primera proposta de construir refugis antiaeris a l’Hospitalet. El sindicat de la CNT considerava que es tractava d’una qüestió important i urgent. L’Ajuntament ho va estudiar però en un primer moment va considerar que a l’Hospitalet no eren necessaris. Més endavant però, davant els violents bombardejos de l’aviació franquista, el consistori va rectificar i va donar suport a la creació d’una xarxa de refugis per protegir els habitants de la ciutat.

Als anys 30 la CNT era el sindicat més important d’Espanya i a l’Hospitalet, una ciutat d’obrers i treballadors, hi tenia un fort arrelament. En aquest pamflet veiem com es convoca una assemblea extraordinària al Cine Oliveras (que es trobava al carrer del Baró de Maldà cantonada amb el passatge Xerricó). S’esmenta que la reunió tindrà lloc el 2 d’agost, però no es diu de quin any. Tot i això, el context en que es troba el document ens indica que es tracta de 1931.

Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època.

La Capitania General de Catalunya va publicar aquesta normativa que regulava la creació de mutualitats per part dels obrers. La majoria de punts intentaven limitar el poder d’aquestes associacions; com per exemple establint un número màxim de socis i prohibint que estiguessin formades per obrers de diferents indústries. Sens dubte, des de les autoritats es temia la influència i la força que podia arribar a tenir l’associacionisme dels treballadors. Ja hi havia hagut les primeres protestes i vagues (com la destrucció de la fàbrica Bonaplata el 1835) i s’havien creat els primers sindicats (el 1840 l’Associació de Teixidors de Barcelona). En aquella època l’Hospitalet encara era un poble eminentment agrícola, però aviat també hi començaren a aparèixer les primeres indústries.