Sol·licitud del sereno de Santa Eulàlia, Francisco Ballester Sánchez, perquè es deixi sense efecte la modificació de la divisió del barri on presta serveis. La sol·licitud va acompanyada d'alguns plecs de signatures de veïns i comerços del barri. En el document és interessant veure el segell de molts comerços del barri.

El treballador Gerónimo Aguirre és traslladat del Far de la Torre del Riu al Far del Port de Barcelona.

Comunicat de baixa de Gerónimo Aguirre com a treballador del Far de la Torre del Riu

Comunicat d'alta d'Antonio Boet com a treballador del Far de la Torre del Riu

Comunicat de baixa d'Amado Sabater, treballador del far de la Torre del Riu, per continuar els seus serveis al far d'Oropesa, a Castelló de la Plana.

Nomenament d'Andreu Company i Antoni Pallarés com a personal municipal per part de la Direcció General d'Obres Públiques, els quals poden continuar els seus serveis al Far de la Torre del Riu.

En motiu de la presentació a l'Hospitalet del seu llibre "Diari d'un exiliat" (el 9 de gener de 1980), Ramon Moral va preparar aquest escrit repassant la seva experiència vital i la seva relació amb la ciutat i l'ajuntament. Ramon Moral i Querol va néixer el 6 de gener de 1908 a l'Hospitalet de Llobregat. Fill de barber, en va aprendre l'ofici mentre estudiava la carrera de Dret. A mitjans de la dècada de 1920 va entrar com a treballador administratiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Fou un dels creadors de la secció d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. El 6 d'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, va proclamar la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de l'Hospitalet, amb els caps de la Guàrdia Civil al costat. Uns dies després fou detingut per aquests fets, igual que tot el govern municipal. L'any 1936 va ingressar a l'exèrcit republicà. Després de la desfeta republicana en la Guerra Civil, va franquejar la frontera francesa i fou traslladat als camps de Sant Cebrià i d'Argelers, al Rosselló. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va rebre la Creu de la Resistència. Va tornar de l'exili amb l'arribada de la democràcia. A partir de 1978 va viure a Torredembarra, lloc on va morir el 30 de gener de 1998 amb 90 anys d'edat.

Carta de José Campos de Espadas, secretari de l'Oficina Municipal del Districte 4t de Barcelona, demanant al secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Joan Coca, que li envie un exemplar de la memòria anual

Pertany a un conjunt de llistes elaborades a l'octubre de 1937 on s0indica el personal que treballa a l'ajuntament i el lloc on presta servei-

A l’hora de contractar personal era d’allò més comú i normal que es fessin recomanacions de familiars i coneguts. En aquest cas, el general Domingo Batet recomanava a l’Ajuntament de l’Hospitalet que contractés com a guàrdia urbà a Pedro Martínez Ros. Domingo Batet va ser un dels militars que no va donar suport als colpistes que el 1936 van rebel•lar-se contra el govern democràtic. Malauradament, com que en aquell moment es trobava a Burgos, va ser detingut pels seus propis subordinats i finalment afusellat per negar-se a recolzar la causa franquista.

L’Ajuntament informava al Jutge de Primera Instància (que estava a Sant Feliu de Llobregat) que decidia suspendre les diligències iniciades per les “lesions o contusions” causades pel mestre Joan Baptista Madorell al nen Boi Valls. Els motius per arxivar el cas sense cap mena de càstig pel mestre eren senzillament que el metge va diagnosticar que el menor ja estava curat, que ja feia tres dies que sortia de casa i que s’havia traslladat a un altre poble. Problema resolt.

Fèlix Artau, mestre de l’escola municipal, escrivia aquesta reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ho feia per queixar-se del pobre sou que rebien tan ell com altres treballadors municipals (entre ells l’ajudant del mestre i l’agutzil). A més, també denuncia que ni tan sols poden “gaudir relativament del seu mesquí sou” perquè el consistori acumula mesos de retard a l’hora de pagar-lo. El mestre acaba la sol·licitud tot advertint que si la corporació municipal no respon a la seva reclamació els treballadors acudiran a una autoritat superior per manifestar la seva queixa. Sens dubte aquest document corrobora la dita popular “passar més gana que un mestre d’escola”.

L’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt està esgotat i necessita un parell de setmanes de vacances per descansar i recuperar energies. Així ho expressava ell mateix en aquest escrit on també exposava tots els projectes que estava duent a terme en aquell moment. I no són pocs, així que esperem que el consistori li concedís el permís perquè aquest gran arquitecte pogués reposar a l’alta muntanya i carregar les piles per la resta de l’any.