Proclama anarquista que condemna la mort del militant de Sallent Antoni Soler, així com la deportació d'altres 100 anarquistes a conseqüència de la Insurrecció de l'Alt Llobregat. Aquest fet, conegut com "l'afer de les deportacions", serà d'enorme importància en les relacions entre el govern de la Segona República i la militància anarquista, empitjorant de manera substancial les relacions entre ambdues.

El 3 de d’agost de 1903 hi ha convocada una vaga general a Barcelona. Dos dies abans arriba a l’Ajuntament un telegrama del governador (primer document) demanant que s’informi “si en ese termino municipal se nota agitación elemento obrero”. El dia 3 arriba un segon telegrama (segon document) comunicant que “Esta mañana han comparecido a sus trabajos todos los obreros presentando la Capital su aspecto ordinario, tanto en fábricas, muelles, transportes y demás quehaceres, sin que se halla registrado incidentes alguno de importancia y tenido que intervenir Guardia Civil o Policía que por precaución estaban distribuidos para conservación orden”. Amb un “satisfactorio resultado” acaba el telegrama. La convocatòria de vaga no ha estat secundada pels treballadors. La vaga general no ha tingut èxit.

Segons els treballadors de l’Hospitalet afiliats al sindicat de la Confederació Nacional del Treball, Cosme Toda era el pitjor empresari de la ciutat. En aquest pamflet veiem com el denuncien, l’acusen d’explotador i fins i tot l’arriben a amenaçar. Tot plegat ens ensenya les tenses relacions entre obrers i patrons que es vivien en aquella època.

El Conseller d’Economia i Treball, Manuel Serra i Moret, va fer arribar aquest qüestionari a l’Ajuntament de L’Hospitalet per informar-se sobre les vagues i la conflictivitat laboral entre obrers i empresaris a l’Hospitalet. Aquest no era un problema menor i calia que les administracions públiques intervinguessin en la millora de les condicions de treball i participessin en les negociacions entre sindicats i patronals.