Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL 901_143_01_12.pdf
    Inclou les característiques de cadascun (mesures, número d'entrades, enllumenat...). La majoria són de Collblanc i la Torrassa. Demostra que tots aquests refugis van existir: - Carrer Llançà, 35 - Carrer Occident, 69 - Carrer Progrés, 123 - Carrer Salvador Seguí, 7 (actual carrer Rafael Campalans, cantonada amb carrer Fortuny) - Bòbila del Canyet (al costat de l'aqüeducte del Torrent de Can Nyac) - Carrer Progrés, 68 - Plaça Pirineus - Carrers Llevant i Bac de Roda (A la Florida: actualment el carrer Bac de Roda es diu c/ Collserola). - Carrer Llobregat, 117
    1937
  • AMHL 901_143_01_03.pdf
    Sobre la construcció del refugi del carrer Martí i Julià, a la Torrassa. El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.
    1937
  • AMHL 901_143_01_14.pdf
    Insepcció demanada pels propis veïns que construïen el refugi voluntàriament i efectuada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. El refugi havia de tenir cinc entrades, una d'elles des del número 192 del carrer Martí i Julià i una altra des del carrer Holanda. En José Ayala era un dels veïns que s'encarregava del seu manteniment. Va ser construït voluntàriament pels veïns de cinc carrers. Tres galeries es comunicaven i n'hi havia una més en construcció. Estava a una profunditat d'onze metres.
    1937
  • AMHL 901_143_01_18.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_19.jpg
    Dibuix atribuït a Isidre Ubach Monmany, arquitecte municipal interí els anys 1937 i 1938. Es tracta de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, enderrocada durant la Guerra Civil pel seu mal estat.
    1937
  • AMHL 901_143_01_11.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_15.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_17.pdf
    Es volia construir un refugi públic amb capacitat per a mil persones. El projecte va ser elaborat per l'arquitecte municipal interí Isidre Ubach Monmany.
    1937
  • AMHL 901_143_01_13.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_05.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_01.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_02.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_16.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_04.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_08.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_06.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_07.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_09.pdf
    1937
  • AMHL 901_143_01_10.pdf
    1937
  • AMHL 101-M100-1864_09.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Vida quotidiana
    Els rumors d’escàndol creixien sobre la casa d’en Francesc Pau. Aquest veí acollia a casa seva a la seva cunyada Rosa i a la filla d’aquesta, i sembla que mantenia “relacions sospitoses” amb totes dues. En aquesta còpia de l’avís que l’Ajuntament li va enviar, el Consistori l’adverteix que no ha d’admetre-les més a casa seva i que ha de cessar les relacions escandaloses amb elles. Si no ho fa serà denunciat davant la Justícia. No sabem quina edat tenia la neboda ni com va acabar l’assumpte. El que sí sabem és que aquestes situacions succeïen i quin era el tema de conversa a les parades del mercat.
    1864
  • AMHL 101-M100-1864_09.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Atenció social
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
    Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.
    1864
  • AMHL_101_Y160_1900_01.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Indústries
    Masies
    El primer document (primera pàgina) és una petició de la Guàrdia Civil. La caserna de Sants, que fins el 1897 havia estat un municipi independent de Barcelona, va sol·licitar a l'Ajuntament de l'Hospitalet un llistat de les cases de camp i les fàbriques existents a la població. El segon document (les següents quatre pàgines) és la relació de les cases i indústries de la Marina feta per l'Ajuntament. Al costat de cada masia consta el nom del seu habitant. Es pot entendre que la Marina de l'Hospitalet era tot la zona que hi havia per sota del Canal de la Infanta, tot i que en aquest llistat també hi apareix alguna masia que es trobava per sobre del Canal, com Can Serra.
    1900
  • AMHL_101_P410_1936_007.pdf
    Biblioteca municipal
    Bibliotecaris
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Lletres
    Llibres
    Oficis i ocupacions
    La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.
    1935
  • AMHL_101_T520_1923_034.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Església Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Obres
    Religió
    Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.
    1923
  • 1939-09-08_AMHL_101_T320_ActaOrdinaria.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Política i administració pública
    1939