Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rossend Arús, Príncep de Bergara, Camí de la Riereta (actuals de la Riereta i Santa Anna), Avinguda de la Via (del Carrilet), Josep Prats, Santa Rosa, Laureà Miró (carrer Major), Mercat, Provença, Porvenir (Josep Maria de Sagarra), Plaça Constitució, Sant Roc, Marina, Passatge Guiu (desaparegut). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Carretera de Collblanc, Rosich, Vallparda, Travessera (Travessera de Collblanc), Creu Roja, Farnés, Llobregat, Llançà, Estruch, Besa, Llavinés, Pujós, Occident, Passatge Barrina (Passatge d’Amat). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Carretera de Collblanc, Travessera (Travessera de Collblanc), Atlàntida, Rius i Carrió, Sort, Cotonat, Mont, Graner, Rosich, Vallparda, Cinca, Primer de Maig (Dos de Maig), Ferrer (Ferré), Mercaders (Mercader), Torrent Gornal, Passatge Cementiri (Passatge del Cementiri i Terra Alta). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Graner, Pujós, Albiol, Vinyeta (actuals Vinyeta, Muses, Antonio Machado), Torns, París, Martorell, Vallparda, Passatge Pujós (Mistral), Avinguda Joan Martí Xic de les Barraquetes (Torrent Gornal), Torrent Gornal, Llançà. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Graner, Pujós, Albiol, Vinyeta (actuals Vinyeta, Muses, Antonio Machado), Torns, París, Martorell, Vallparda, Passatge Pujós (Mistral), Avinguda Xic de les Barraquetes (Torrent Gornal), Torrent Gornal, Llançà. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: París, Mas, Montseny, Llobregat, Orient, Joventut, Llançà, Pujós. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Mas, Rabarté, Goya, Montseny, Aliança (Mare de Déu dels Desamparats), Doctor Martí i Julià, Salvador Seguí (Rafael de Campalans), General Moragas (Salvador Seguí), Claret, Viena (Santiago Apòstol), Progrés, Llobregat, Plaça Màrtirs de Jaca (Plaça Espanyola). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Ronda de la Via, Doctor Martí i Julià, Aliança (actual Mare de Déu dels Desamparats), Boada (Mossèn Jaume Busquet), Holanda, Ronda de la Torrassa, Salvador Seguí (Rafael de Campalans), Rambla Catalana, Viena (Santiago Apòstol). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Pi i Margall (actual Santa Eulàlia), Aprestadora, Corts Catalanes (Granvia), Autonomia (Jacint Verdaguer), Riera Blanca, Alhambra, Buenos Aires, Salvadors (Salvador), Maluquer, Avinguda del Metro, Cavall Bernat. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Anselm Clavé, Pi i Margall (actual Santa Eulàlia), Muns, Fermín Galán (Pareto), Moderna (Modern), Transversal, García Hernández (Comerç), Aprestadora, Agricultura (Blas Fernández de Lirola i General Prim), Enric Morera, Can Perones, la Bomba (barri desaparegut). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Pi i Margall (Santa Eulàlia), García Hernández (Comerç), Aprestadora, Independència, Rosell, Igualtat, Passatge Sant Antoni (desaparegut), Agricultura (actuals Blas Fernández de Lirola i General Prim), Natzaret, Prat de la Manta, Corts (Granvia), Gasòmetre, Alexandre Sanxo (General Prim), Santiago Rusinyol, Estació (Àngel Guimerà), Avinguda del Ferrocarril (Carrilet), Avinguda del 14 d’Abril (Castelao), Muns, Àngel Guimerà. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Ponsich, Santa Eulàlia, Torrent Gornal (actual Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez), Ca n’Alòs, Treball, Amadeu Torner, Rosell, Aprestadora, sota Canyet, Sangoneres (Can Trias), Passatge Santa Emília (desaparegut), Campoamor, Passatge R. (desaparegut), Passatge Rovira, Colom, Casablanca, Finestrelles (desaparegut, no és l’actual Finestrelles), Independència, Vaqueria Carbonell, Can Gotlla, Carretera del Mig. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Ponsich, Santa Eulàlia, Torrent Gornal (actual Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez), Ca n’Alòs, Treball, Amadeu Torner, Rosell, Aprestadora, sota Canyet, Sangoneres (Can Trias), Passatge Santa Emília (desaparegut), Campoamor, Passatge R. (desaparegut), Colom, Casablanca, Finestrelles (desaparegut, no és l’actual Finestrelles), Independència, Vaqueria Carbonell, Can Gotlla. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rambla Just Oliveras, Prat de la Riba, Barcelona, Plaça de la República (Plaça del Repartidor), Parral, Lleida, Passatge Blanchart, Canal, Llibertat (Església), Francesc Macià (Baró de Maldà), Passatge de la Pau, Església, Bruc, Girona, Can Serra, Plaça de l’Estació (Mare de Déu de Montserrat), Can Buxeres, Can Nyac, Brugarolas, Camí del Molí, Segre (Mossèn Santiago Oliveras), Jardinets (Mossèn Lluís Pañella). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Barri Marina, Passatge Dolors, Passatge Jaume, Carretera del Prat, Passatge Francesc, Carretera de la Farola, Passatge Milans. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Jacint Verdaguer (actuals Jacint Verdaguer o Església), Santa Bàrbara, Molines, Passatge Sant Cristòfol, España, Digoine, Sant Joan, Centre, Republicans (Xipreret), Passatge Xipreret (desaparegut), Eures (Barcelona), Passatge Carbonell (desaparegut barri de Can Pi), Riera del Matadero (Riera de l’Escorxador), Talaia, Reforma, Llibertat (Església), Laureà Miró (carrer Major), Feliu (carrer Sanfeliu), Cornellà, Valeta, Miralta, Emigrant, Zuloaga, la Remunta, Camí de la Fonteta, Salut, Bòbila Alemanys, Bòbila Canyet. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rossend Arús, Perutxo (actual Roselles), Camí de la Riereta (de la Riereta i Santa Anna), Riera de la Creu, Provença, Pervindre (Josep Maria de Sagarra), Avinguda Alcalà Zamora (Pau Casals), Vilardosa, Fabregada, Saurí, Arts i Oficis, Avinguda del Ferrocarril (Carrilet), Sant Antoni, Passatge Rosés, Vilumara, Girona, Alps (Avinguda Josep Tarradellas o carrer del Bruc), Esquadres, Pep Ventura (Rodés), Montserrat, Tarragona, Barcelona. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rossend Arús, Laureano Miró (actual carrer Major), Príncep de Bergara, Marina, Camí de la Riereta (de la Riereta i Santa Anna), Avinguda de la Via (del Carrilet), Josep Prats, Santa Rosa, Passatge Rectoria, Mercat, Provença, Pervindre (Josep Maria de Sagarra), Plaça Constitució, Sant Roc, Passatge Guiu (desaparegut). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig. A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte. Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya. El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria. Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot. Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V. Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa. Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers. Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat. Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència. La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal. Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.

L'edicte promulgat pels consellers de la ciutat de Barcelona inclou Caplletra inicial i escut d'encapçalament de la ciutat de Barcelona. Després d’un any de setge, la situació va agreujar-se amb la sortida del Duc de Populi i l’arribada del duc de Berwick, general de Lluís XIV, per sotmetre a la ciutat. En la data d’aquest edicte, 30 de juliol de 1714, els consellers de la ciutat de Barcelona, exhorta a tota la població del principat, perquè per evitar l’entrada de l’enemic francès, i evitar perdre les institucions de Catalunya, demanen a tota la població major de 14 anys es presenti per lluitar en el setge de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d'un edicte, en paper, amb Caplletra inicial i amb escut de la Diputació de Barcelona a l'encapçalament. Aquest document corrobora la decisió presa pel consistori de Diputats i Oïdors, seguint els consells de la reunió dels dos braços militars i real, a fi de mantenir-se sota el domini de l'emperador Carles VI, per aconseguir que les seves institucions no siguin aniquilades. El document explica que es coneix que hi ha persones d’aquests braços, els quals no estan d’acord amb la decisió tomada, el dia 14 del mes de juliol, però demana a tot el poble de Catalunya a contribuir amb tots els medis possibles a la defensa del Principat. Signa el document Don Francesc de Solà de Sant Esteve.

Es tracta d’un edicte donat per Francesc Sayol i de Quarteroni, Batlle, procurador, lloctinent , i governador del Principat. Inclou Caplletra inicial. Desprès de les notícies donades per Don Ignasi de Sans i de Miquel, jutge de dita vila, després de fer constar que el 28 d’abril certes persones per pertorbar la tranquil·litat de la ciutat, van decidir anar per les cases dels barris de Sant Pere i de la Ribera, perquè sortissin de les cases per perill de bombardeig per les tropes franceses. Això va provocar la fugida a esglésies i altres llocs. Intentant esbrinar quines persones van provocar aquests aldarulls, es publica una crida, perquè qui descobreix quins son, els pagaren vint i cinc doblers. El dobler és una moneda catalana que equival a dos diners. Això es publicarà pels llocs acostumats a la ciutat de Barcelona i va ser fet per Jaume Galceran, corredor i Trompeta Reial. Signa l’edicte Francesc de Sayol i de Quarteroni.

Es tracta d'un document en paper, amb data de 13 de juliol de 1714. Inclou escut d’armes de la Diputació de Barcelona i una Caplletra per decorar l’escrit al començament. Ens enumera dos fets importants: la Pau d'Utrech, on les potències enfrontades varen signar la pau, però durant les negociacions de pau, no s’havia resolt un aspecte cabdal per a Catalunya: la preservació de les seves lleis i autogovern. L'altre fet és el Conveni de l'Hospitalet, acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola. L'acord va signar-se seguint els principis fixats en el Conveni per a l'evacuació de Catalunya i l'armistici d'Itàlia que estipulava l'evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia,. El principat de Catalunya, davant el temor de perdre la seva autonomia, reuneix de forma urgent als Braços Generals del Principat per decidir si s'abandona la lluita, i entregar a Catalunya a Felip V. Van decidir no posar-se amb el rei Felip V, i van decidir continuar amb la lluita, per salvar la ciutat de Barcelona. Signa el document Josep Vilar.