Acta de sessió ordinària del Ple

El militar Miguel de Araoz fou enviat a Catalunya com a Capità General per aturar la revolta de la Jamància o Camància. Aquesta fou l’última de les rebel•lions conegudes com les bullangues, que van tenir lloc a Barcelona entre 1837 i 1843. Els revoltats estaven en contra del govern espanyol, el qual havia dissolt el senat violant la Constitució de 1837. Araoz fou nomenat cap de l’exèrcit a Catalunya el 16 de setembre i va publicar aquest discurs en el que intentava convèncer els revoltats perquè es rendissin: “Seamos españoles, no provoquemos crisis y conflictos, (...) ceded a la reflexión, no queráis ser los causantes de la desventura de la patria, meditad sobre la suerte de esa capital, que por su industria es la envidia de los estranjeros.” Però Miguel de Araoz no se’n va sortir i fou destituït la setmana següent de ser nomenat. Finalment, després de diversos bombardejos sobre Barcelona (dirigits pel futur general Prim), la revolta fou esclafada.

L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Vicente Nanot Gelabert, natural de Sants, és reclamat pel Jutjat d’Instrucció de la Zona de Reclutament de Barcelona per no presentar-se a la reconcentració ordenada per Reial ordre de 29 de juliol de 1895. Sembla ser, però, que aleshores Nanot no residia a Sants, ja que en les llistes de quintes per al reemplaçament de 1891, apareix com a habitant de L’Hospitalet de Llobregat. Per aquest motiu, el jutge instructor reclama a l’alcalde de L’Hospitalet informació sobre el possible parador de Nanot i, en cas que se’l trobi, li ordena que sigui capturat i enviat al Jutjat situat al quarter de Roger de Llúria de Barcelona.

Carta del Jutjat de 1ª instància de Sant Feliu de Llobregat datada el 18 de maig de 1870 on demana que l’Ajuntament informi del lloc exacte on els revoltats de la quinta van obrir foc contra el Batalló d'Enginyers el 7 d'abril de 1870 i si aquest lloc pertany a Hospitalet o a Sants.

L’Ajuntament va demanar a la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat que s’emetés per ràdio un anunci demanant que se cedís excepcionalment la recaptació dels espectacles a favor dels afectats pel terrible bombardeig que acabava de patir l’Hospitalet i que havia provocat nombroses morts.

Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s’ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l’Ajuntament la situació de la Francisca Susanna. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s’entén que va marxar de casa). D’entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l’assumpte es resolgué “satisfactòriament entre els consorts” i l’home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

Mauro Roca Beltran, habitant d’un poble de Castelló, fa arribar a través del seu ajuntament un escrit a l’Hospitalet reclamant que es cerqui la seva dona i la seva filla i se les obligui a tornar al domicili conjugal. Però la dona, Humilitat Escrig Moliner, explica a la policia de l’Hospitalet que era maltractada pel seu marit i que no pensa tornar a Castelló. Maltractada i “no només de paraula”. En aquella època aquesta violència també existia i no era perseguida. Per sort, almenys en aquest cas, sembla que la policia no es va posar de part del marit i no va obligar la dona a tornar.