Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL_101_P410_1936_007.pdf
    Biblioteca municipal
    Bibliotecaris
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Lletres
    Llibres
    Oficis i ocupacions
    La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.
    1935
  • AMHL_101_T520_1923_034.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Església Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Obres
    Religió
    Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.
    1923
  • 1939-09-08_AMHL_101_T320_ActaOrdinaria.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Política i administració pública
    1939
  • AMHL_101_U400_1931_002.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Correspondència històrica
    Indústries
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    Solidaritat
    Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.
    1931
  • AMHL 101-V100-1932_039_01.pdf
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Indústries
    Redentora, La (bòbila)
    Comunicat de la cooperativa La Redentora (bòbila dedicada a la producció de maons i articles similars), que reclama el pagament d'un deute.
    1932
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681019_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple. El dia 19 d'octubre de 1868, la Junta Revolucionaria definitiva de l'Hospitalet, presidida per Pau Mitjans, decideix l'enderrocament total, iniciat per la població els dies anteriors amb motiu de l'esclat de la revolució, de la tanca perimetral de l'Hort de la Rectoria un cop confirmat que el Rector no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell terreny, per tractar-se una necessitat dels habitants del poble, llargament demandada, el comptar amb una plaça pública a la vila, necessitat que es justifica d'aquesta manera: "El ornato de la población lo exige; la conciencia lo inspira y la comodidad para el mercado público lo espera con ansiedad". Es procedeix doncs, a l'enderroc i a la creació d'aquesta Plaça que la Junta decidirà, pocs dies després, batejar amb el nom de "Plaza de la Libertad". Signen els membres de la Junta Revolucionària i dona fe el Secretari Manuel Jioncs.
    1868
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681008_DL.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Diligència del llibre d'actes del Ple Poc després de l'èxit de "La Gloriosa", la revolució liberal de setembre de 1868 que va comportar el derrocament i exili de la reina Isabel II, aquesta diligència del Secretari Municipal, Domènec Badia, ens informa que, essent destituït l'Ajuntament el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre superior d'un delegat de la Diputació de Barcelona, queda clos aquí el llibre d'Acords de l'Administració Municipal passada i fa entrega del llibre d'actes. El dia 12 de novembre, la Junta Revolucionaria definitiva de l'Hospitalet, presidida per Pau Mitjans, decideix enllestir l'acord pres en la reunió d'aquesta del dia 19 d'octubre relatiu a l'enderrocament de la tanca de l'hort de la Rectoria, un cop confirmat que el Rector no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell terreny, per tractar-se una necessitat dels habitants del poble, llargament demandada, el fet de poder comptar amb una plaça pública a la vila per poder muntar allà el mercat setmanal, que la Junta decideix batejar amb el nom de "Plaza de la Libertad".
    1868
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681112_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Actes de sessions ordinàries del Ple. La diligència signada pel Secretari municipal Domingo Badia Sisó deixa constància de la destitució de l'administració municipal presidida per l'alcalde Antoni Parera i Codina el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre d'un delegat de la Diputació de Barcelona, a qui aquest va haver d'entregar el llibre d'Actes. Reunida la Junta Revolucionària de l'Hospitalet sorgida de la revolució de setembre de 1868, presidida per Pau Mitjans, es decideix, donat el fet de la necessitat que té la vila de comptar amb una plaça pública i donat també el fet que el mes anterior quan va esclatar la revolució una gran quantitat d'hospitalencs van començar a enderrocar les tanques de l'anomenat Hort de la Rectoria per fer servir aquell espai com a plaça pública i donat, finalment, que el Rector de la parròquia no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell espai, es decideix, per part de la Junta Revolucionària, finalitzar doncs aquell enderroc de la tanca que rodeja l'esmentat hort per tal de crear allà efectivament una plaça pública que serà anomenada Plaza de la Libertat, lloc on es desplacen en finalitzar la reunió, com ens explica el secretari interí escollit per donar fe d'aquella reunió, tots els membres de la Junta: Pau Mitjans, Modest Bou, Josep Martí, Francesc Piera, Josep Diví, Jaume Codina, Vicens Montserrat, Antoni Escudé, Rafael Vidal, Pere Norta i Josep Piera.
    1868
  • AMLH 101_Actes del Ple_18690410_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple. El Secretari Manuel Jioncs explica que l'alcalde Rafael Casas proposa l'ampliació de la Junta d'Instrucció Pública fins a nou vocals, ja que així ho permeten les disposicions del govern provisional de l'Estat.
    1869
  • AMHL 101-U150-1869_01.pdf
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.
    1869
  • AMLH 101_Actes del Ple_18690306_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Plantació Arbre de la Llibertat
    Acta de sessió ordinària del Ple. En aquesta Acta, el Secretari de l'ajuntament Manuel Jioncs explica que el consistori, reunit en sessió pública ordinària i presidit per l'alcalde popular Rafael Casas, havent decidit plantar aquell dia, dia de l'onomàstica del general Baldomero Espartero, que feia aquell 27 de febrer 76 anys, l'Arbre de la Llibertat a la villa, havia tingut lloc una festa popular improvisada en el seu honor, motiu pel qual es decideix escriure un relat explicant aquest fet al general Espartero, que va agraïr uns dies després aquest acte mitjançant una carta, que conservem a l'Arxiu. Van assistir a aquesta reunió els regidors següents: Josep Diví, Jaume Bou, Isidre Escudé, Josep Piera, Francesc Prats, Joan Batllori, Vicens Montserrat, Josep Casas i Francesc Piera.
    1869
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681019_OR_01.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple. Poc després de l'èxit de "La Gloriosa", la revolució liberal de setembre de 1868 que va comportar el derrocament i exili de la reina Isabel II, Manuel Jioncs i Solà, secretari de l'Ajuntament Popular de l'Hospitalet, certifica que, entre els documents dipositats per la Junta Revolucionària de l'Hospitalet a la Secretaria hi ha l'Acta de la Reunió d'aquesta Junta, presidida per Pau Mitjans, el 19 d'octubre, que transcriu. En ella la Junta ordena l'enderroc de la tanca de l'hort de la rectoria, com la població exigeix, amb el fi de "procurar vida, lustre y sanidad a esta villa" i crear allà una plaça pública.
    1868
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
    1937
  • AMHL 101-P500-1934_002_001.pdf
    Associacions i entitats
    Esportives
    Esports
    Festa major de Collblanc
    Festa major de Collblanc-la Torrassa
    Festa major de la Torrassa
    Festes
    Festes majors
    Futbol
    Unió Athlètic Club de Collblanc
    La Unió Athlètic Club de Collblanc fou un club de fubtol que va existir durant la dècada de 1930. Tenia un local social a la carretera de Collblanc i el camp de joc estava ubicat a l'alçada dels números 12 i 24 de la mateixa carretera. En aquesta sol·licitud el president Carlos Català i el secretari Jaime Duch demanen que l'Ajuntament doni una copa per premiar la celebració d'un partit de futbol en motiu de la Festa Major de Collblanc i La Torrassa.
    1934
  • AMHL 101-P500-1932_002.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Athlètic Bàsket Júniors
    Bàsquet
    Club Baloncesto Hospitalet
    Competicions
    Correspondència històrica
    Esportives
    Esports
    Política i administració pública
    Manel Pena Orpinell, president del club Athlètic Bàsket Júniors, explica que l'equip jugarà el Campionat de Catalunya i que la Federació Catalana de Bàsquet els obliga a que hi hagi policia durant els partits que juguin al seu camp de la Rambla Just Oliveras. Les dates dels partits són: 11 de desembre de 1932, 8 i 22 de gener del 1933, 5 de febrer, 5 i 19 de març i 2 i 16 d'abril. Aquest club de bàsquet s’acabava de crear i és el que, després de la Guerra Civil, va passar a anomenar-se Club de Bàsquet L’Hospitalet.
    1932
  • AMHL 101-P500-1933_009_004.pdf
    Aniversaris
    Associacions i entitats
    Athlètic Bàsket Júniors
    Bàsquet
    Esportives
    Esports
    Manuel Pena Orpinell, president de l'entitat, convida a l'alcalde a assistir a la festa de celebració del primer aniversari d'aquest club de bàsquet. Tindrà lloc el proper 5 de novembre al camp de joc de la Rambla Just Oliveras, 63. També explica que el dia 12 de novembre es celebrarà una cursa a peu titulada "II Volta a L'Hospitalet", i demana un donatiu per a la seva realització.
    1933
  • AMHL 101-P500-1933_009_003.pdf
    Associacions i entitats
    Ciclisme
    Esportives
    Esports
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes majors
    Unión Ciclista Hospitalet
    Joan Salvador, president de la Unió Ciclista Hospitalet, explica que el proper dia 20 es celebrar la Festa Major del barri del Centre i que la seva entitat organitzarà una cursa ciclista fins a l'Ordal i tornada a L'Hospitalet. Demana l'assistència del Consistori a la festa i també una aportació econòmica per a que la festa llueixi bé. També explica que és important atorgar valuosos premis per tal de posar la ciutat al nivell esportiu que es mereix, ja que, per exemple, de la Unió Ciclista Hospitalet han sortit grans ciclistes com Tudela i Sanxo (o Sancho).
    1933
  • AMHL 101-P500-1933_009_002.pdf
    Aniversaris
    Associacions i entitats
    Billar
    Billar Club Hospitalet
    Esportives
    Esports
    El Billar Club Hospitalet convida a l'Ajuntament a assitir a la celebració del seu segon aniversari com a entitat, que tindrà lloc el proper 7 de juliol a la seva seu situada al carrer Rossend Arús, 49.
    1933
  • AMHL 101-P500-1933_009_001.pdf
    Associacions i entitats
    Club Deportiu Torrassenc
    Esportives
    Esports
    Festa major de Collblanc-la Torrassa
    Festes
    Festes majors
    Futbol
    Pere Mora, vicepresident del Club Deportiu Torrassenc, convida a l'alcalde Josep Muntané a assistir a les competicions esportives que es celebraran en motiu de la Festa Major del barri de Collblanc i la Torrassa. Aquest club, fundat el 1917, tenia la seu al carrer Romanins, 89 (actual carrer Doctor Martí i Julià) i als anys 30 jugava al camp situat a la carretera de Collblanc (entre la Travessera de les Corts i la Riera Blanca).
    1933
  • AMHL 101-P500-1932_002_001.pdf
    Associacions i entitats
    Ciclisme
    Club Ciclista de Collblanc
    Esportives
    Esports
    Andreu Hernández, president del Club Ciclista de Collblanc, demana autorització a l'Ajuntament per a celebrar una cursa de cintes el proper 24 de juliol a la Plaça Màrtirs de Jaca (actual Plaça Espanyola). Les curses de cintes eren habituals en aquella època, a les festes majors del Centre també se'n feien. Conduïnt una bicicleta, els participants havien d'aconseguir enfilar cintes en cèrcols que es penjaven al carrer. El Club Cicilista Collblanc tenia la seu al local de la Sociedad Universos, a la mateixa Plaça Espanyola actual.
    1932
  • AMHL 101-P500-1934_002_002.pdf
    Associacions i entitats
    Athlètic Club Eularienc
    Esportives
    Esports
    Festa major de Santa Eulàlia
    Festes
    Festes majors
    Futbol
    En motiu de la propera Festa Major del barri de Santa Eulàlia, el club de futbol Athlètic Club Eularienc explica que celebraran un partit al seu camp de joc del carrer Amadeu Torner i demana a l'Ajuntament que els concedeixi un trofeu. També veiem que aquesta entitat tenia la seu al carrer Pi i Margall, 166-168 (l'actual carrer de Santa Eulàlia).
    1934
  • AMHL_101_sXVIII_c_07.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Política i administració pública
    Document del 4 de febrer de 1727 del notari de Barcelona Joan Bonaventura Olzina i Cabanes en el que dona fe de la Concordia feta, i signada per, i entre els Regidors de la parròquia i terme de Sta. Eulàlia de Provençana, alies del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, d'una part, i Miquel Oliveres de la Torre pagès de la mateixa parròquia, de part altre.
    1736
  • AMHL 101_sXVIII_finances_c_10_01.pdf
    Activitats econòmiques
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Finances
    Finances municipals
    Política i administració pública
    Francesc Batllori 1721, Llibre de notes del Comú del poble de l'Hospitalet des d'abril de 1721, essent regidors Josep Mestres, Diego Llopis, Anton Gaià i Pau Rius, al 25 de setembre de 1725.
    1721
  • AMHL 101-U320-1826_.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Cultura
    Informació i comunicació
    Lletres
    Llibres
    Política i administració pública
    El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península. En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il·legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius, com per exemple, la "Vida de San Alejandro", sota la qual es publicava l'obra de Jean-Jacques Rousseau "Júlia o la nova Eloisa"; la “Vida de San Marcelino”, que amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” que amabava l’obra de Goethe “Werther” o la "Vida de San Esteban", sota la qual s'editava la novela "La Religiosa" de l'enciclopedista Denis Diderot.
    1826
  • AMHL 101-U320-1825_13.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Robatoris
    Seguretat i defensa
    El 18 de desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat signada pel seu responsable Francisco Enríquez. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).
    1825