Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

Mauro Roca Beltran, habitant d'un poble de Castelló, fa arribar a través del seu ajuntament un escrit a L'Hospitalet reclamant que es cerqui la seva dona i la seva filla i se les obligui a tornar al domicili conjugal. Però la dona, Humilitat Escrig Moliner, explica a la policia de L'Hospitalet que era maltractada pel seu marit i que no pensa tornar a Castelló. Maltractada i "no només de paraula". En aquella època aquesta violència també existia i no era perseguida. Per sort, almenys en aquest cas, sembla que la policia no es va posar de part del marit i no va obligar la dona a tornar.

En aquest comunicat el comandant del Regiment d'Infanteria de Melilla núm. 59 respon la petició de notícies sobre Enrique Ubasos que el seu pare Benito havia fet. En la contestació s'informa que el passat 22 de juliol el sergent Enrique Ubasos estava al campament de Dar Quebdani amb la seva Companyia, i que des d'aquest data s'ignora la seva localització i suposen que ha estat capturat.

Les alumnes de l’Escola Nacional 27 del carrer Fermín Galán enviaven aquesta nota a l’alcalde perquè volien que la seva mestra fos la Maria Viladrich, o que almenys els hi posessin una mestra fixa, ja que darrerament canviaven de professora molt sovint i “d’aquesta manera no aprenien res”. El text ve acompanyat del segell de l’escola i ve signat per les nenes de la classe.

El 4 de febrer de 1938 s'obrien les inscripcions per apuntar-se a la recent creada Escola de Municipal de Música, destinada a adults. En aquest ban, l'alcalde Rafael Domingo també feia saber que calia confeccionar un cens de ciutadans majors de 14 anys que no sabessin llegir ni escriure, per poder establir una escola per a adults analfabets.

El 5 d'octubre de 1890 va arribar a l’Hospitalet una carta de la delegació barcelonina de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos. Buscaven a un hospitalenc que vivia prop del mar que havia realitzat uns “heroics salvaments” els passats 12 de febrer i 8 de juliol. Es tractava de José Navarro Vidal, habitant d'un barracó situat a la desembocadura del riu Llobregat. L'associació de salvament de nàufrags volia premiar els seus valents actes. Aquesta societat va ser la primera encarregada de fer salvaments al mar a Espanya. Es va crear l'any 1880 i es va inspirar en la institució britànica anomenada Royal National Lifeboat Institution. Els encarregats de dur a terme les tasques d'aquesta societat eren voluntaris i estava gestionada a nivell local. Això feia que no existís una agència que coordinés les cerques i els rescats. Amb el pas dels anys els encarregats de fer els salvaments van passar a ser la Creu Roja per rescat en platges i costes, l’Armada espanyola i l’empresa estatal de Remolques Marítimos S.A. per rescats en alta mar.

En aquest ofici de la Diputació Provincial de Barcelona fa referència a la crisi que està patint la indústria pesquera de la província. Per aquest motiu demana als ajuntaments que s’ajustin a una sèrie d’acords adoptats per la Diputació. Una d’aquestes mesures és la de pagar la pesca de dofins amb una dotació de 500 pessetes per matar 200 exemplars a raó de 2,50 pessetes per individu. Sempre degudament certificat per les autoritats marítimes. El 1916 el govern de l'Estat va prohibir a la Diputació de Barcelona que concedís aquest premi de 500 per matar dofins.

Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien

Pertanyia al pèrit industrial Pere Leyes i Cuscó, un dels treballadors de CIVSA que després del seu tancament el 1982 va fundar aquesta societat cooperativa a Sant Andreu de la Barca.

Pertanyia al pèrit industrial Pere Leyes i Cuscó, treballador de CIVSA des de 1940 fins el tancament de l'empresa el 1982.

Acta de sessió ordinària del Ple. Entre altres coses, el Ple ratifica l'acord per cedir a Barcelona els terrenys de la Marina per construir un Port Franc, a canvi de 85.000 pessetes.

En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.

La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.

Acta de sessió ordinària del Ple

Són diverses les postals de milicians de l’Hospitalet que lluiten al front que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquesta, els milicians de l’Ateneu Republicà d’Esquerra del districte segon, els quals formen part de la Columna Macià i estan destinats a la Serra d’Alcubierre (Osca), saluden a l’Ajuntament i a la població i es conjuren per derrotar tots junts el feixisme.

Acta de sessió ordinària del Ple

El militar Miguel de Araoz fou enviat a Catalunya com a Capità General per aturar la revolta de la Jamància o Camància. Aquesta fou l’última de les rebel•lions conegudes com les bullangues, que van tenir lloc a Barcelona entre 1837 i 1843. Els revoltats estaven en contra del govern espanyol, el qual havia dissolt el senat violant la Constitució de 1837. Araoz fou nomenat cap de l’exèrcit a Catalunya el 16 de setembre i va publicar aquest discurs en el que intentava convèncer els revoltats perquè es rendissin: “Seamos españoles, no provoquemos crisis y conflictos, (...) ceded a la reflexión, no queráis ser los causantes de la desventura de la patria, meditad sobre la suerte de esa capital, que por su industria es la envidia de los estranjeros.” Però Miguel de Araoz no se’n va sortir i fou destituït la setmana següent de ser nomenat. Finalment, després de diversos bombardejos sobre Barcelona (dirigits pel futur general Prim), la revolta fou esclafada.

L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple